Es mostren 88951 resultats

■ prémer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prémer</title>

Etimologia: del ll. prĕmĕre, íd. 1a font: s. XIV, Metge
verb transitiu Agafar un cos entre dos o més que tendeixen a acostar-se, i, per tant, a comprimir-lo. Prement-ho en trauràs un suc espès. Premuts dins la munió, no podíem fer un pas.

■ prémer

verb transitiu Agafar un cos entre dos o més que tendeixen a acostar-se, i, per tant, a comprimir-lo Prement-ho en trauràs un suc espès Premuts dins la munió, no podíem fer un pas
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ premetro

■ premetro

masculí ferrocarrils Servei de passatgers que s’efectua amb vehicles automotors lleugers que poden circular tant per vies de tramvia com per túnels de metro
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ premi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">premi</title>

Etimologia: del ll. praemium, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
    1. Recompensa, avantatge, que hom rep en canvi i en reconeixement dels propis mèrits. L’esforç mereix un premi.
    2. Do més o menys valuós que hom confereix públicament en reconeixement d’una bona acció, o per encoratjar-la. Distribució de premis.
    3. Persona o obra guardonats. Martin Luther King, premi Nobel de la pau.
    4. esports Trofeu, medalla o recompensa monetària assignats al vencedor d’una competició esportiva.
    5. literatura i art Reconeixement i recompensa del millor llibre, obra científica, acció, per part d’una comissió o jurat encarregat d’atorgar-lo.
    1. Retribució especial conferida per l’estat o per una empresa als seus funcionaris o empleats en ocasions determinades. Premi de nupcialitat.
    2. Ajuda financera que l’estat concedeix per encoratjar certes activitats. Cartell de premis a la creació i a la investigació.
    1. Guany que hom obté en una rifa, tómbola, aposta, etc. El premi és d’un milió. Guanyar el segon premi.
    2. Quantitat de diners obtinguts per sorteig entre els compradors de productes, títols d’estat, etc.
  4. ètica i teologia Contraposat a càstig, recompensa eterna consecutiva al comportament virtuós.

■ premi

masculí Recompensa, avantatge, que hom rep en canvi i en reconeixement dels propis mèrits L’esforç mereix un premi Do més o menys valuós que hom confereix públicament en reconeixement d’una bona acció, o per encoratjar-la Distribució de premis Persona o obra guardonats Martin Luther King, premi Nobel de la pau esports Trofeu, medalla o recompensa monetària assignats al vencedor d’una competició esportiva literatura i art Reconeixement i recompensa del millor llibre, obra científica, acció, per part d’una comissió o jurat encarregat d’atorgar-lo Retribució especial conferida per l’estat o per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ premiable

■ premiable

adjectiu Que pot ésser premiat, digne de premi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ premiador
| premiadora

■ premiador
| premiadora

adjectiu i masculí i femení Que premia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

premianenc
| premianenca

premianenc
| premianenca

adjectiu i masculí i femení De Premià de Dalt Maresme o de Premià de Mar Maresme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ premiar

■ premiar

verb transitiu Donar a algú el premi que mereix, donar un premi o premis Premiar els alumnes estudiosos Premiar la virtut, la constància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

premier*

premier*

masculí i femení ciències polítiques Primer ministre d’alguns països, especialment del Regne Unit
Gran Diccionari de la llengua catalana

premíslida


<title type="display">premíslida</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als premíslides.
  2. masculí i femení història Membre de la dinastia bohèmia fundada, al començament del segle VIII, per Premysl, el llegendari camperol que fou elegit espòs per la princesa Libussa.

premíslida

adjectiu Relatiu o pertanyent als premíslides masculí i femení història Membre de la dinastia bohèmia fundada, al començament del segle VIII, per Premysl, el llegendari camperol que fou elegit espòs per la princesa Libussa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ premissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">premissa</title>

Etimologia: del ll. praemissus, -a, -um, participi del ll. praemittĕre ‘enviar per endavant’ 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
  1. lògica Cadascuna de les dues proposicions d’un sil·logisme de les quals s’infereix la conclusió. Premissa major. Premissa menor.
  2. Proposició provada anteriorment o donada com a certa que serveix de base a un argument o discussió.

■ premissa

femení lògica Cadascuna de les dues proposicions d’un sillogisme de les quals s’infereix la conclusió Premissa major Premissa menor Proposició provada anteriorment o donada com a certa que serveix de base a un argument o discussió
Informació complementària
Traducció