Es mostren 88940 resultats

■ prestament1

■ prestament1

masculí Acció de prestar Vegeu també prestament 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestament2

■ prestament2

adverbi Amb prestesa Vegeu també prestament 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestància

■ prestància

femení Aspecte distingit Casa pairal amb prestància excellència 1 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestanoms

■ prestanoms

masculí i femení dret civil Testaferro, especialment a Andorra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prestar</title>

Etimologia: del ll. praestare ‘excel·lir; ser fiador; proporcionar’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb
  1. transitiu Deixar a una persona diners, o una altra cosa, amb la condició de tornar-ho passat un cert temps. Presta’m aquest llibre.
  2. transitiu Seguit d’un substantiu no material, fer, tenir o observar el que el nom indica. Prestar atenció. Prestar declaració. Prestar homenatge.
  3. pronominal
    1. Oferir-se, estar disposat. Es va prestar a fer aquella tasca.
    2. Donar peu a (una cosa). Aquest exemple es presta a confusió.

■ prestar

verb transitiu Deixar a una persona diners, o una altra cosa, amb la condició de tornar-ho passat un cert temps Presta’m aquest llibre transitiu Seguit d’un substantiu no material, fer, tenir o observar el que el nom indica Prestar atenció Prestar declaració Prestar homenatge pronominal Oferir-se, estar disposat Es va prestar a fer aquella tasca Donar peu a una cosa Aquest exemple es presta a confusió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestatari
| prestatària

■ prestatari
| prestatària

masculí i femení Persona que en un contracte de préstec rep els diners del prestador i es compromet a retornar-los juntament amb l’interès acordat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prestatge</title>

Etimologia: del ll. td. parastatĭcum, i aquest, del gr. parastatikós ‘destinat a exposar’ 1a font: 1361
masculí mobiliari Post, peça plana de metall, plàstic, etc., disposada horitzontalment i que, formant part d’un moble, sostinguda per mòduls, etc., serveix per a posar-hi coses damunt.

■ prestatge

masculí mobiliari Post, peça plana de metall, plàstic, etc, disposada horitzontalment i que, formant part d’un moble, sostinguda per mòduls, etc, serveix per a posar-hi coses damunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestatgeria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prestatgeria</title>

Partició sil·làbica: pres_tat_ge_ri_a
Etimologia: de prestatge 1a font: s. XX, Oller
    femení mobiliari
  1. Conjunt o joc de prestatges col·locats a la paret.
  2. especialment Moble amb peus o fixat a la paret, eventualment tancat amb portes vidrieres, proveït de prestatges i fet de diversos materials i diferents dimensions.

■ prestatgeria

femení mobiliari Conjunt o joc de prestatges collocats a la paret especialment Moble amb peus o fixat a la paret, eventualment tancat amb portes vidrieres, proveït de prestatges i fet de diversos materials i diferents dimensions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestatjat
| prestatjada

■ prestatjat
| prestatjada

adjectiu Amb prestatges, guarnit de prestatges Un armari prestatjat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

preste


<title type="display">preste</title>

Etimologia: del fr. ant. prestre, ll. td. presbўter, -tĕri ‘més ancià’
masculí litúrgia Sacerdot que fa d’oficiant principal en un acte litúrgic.

preste

masculí litúrgia Sacerdot que fa d’oficiant principal en un acte litúrgic
Traducció