Es mostren 88940 resultats

■ préstec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">préstec</title>

Etimologia: alteració de l’ant. préstet, ll. praestĭtum, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. Acció de prestar;
    2. l’efecte. Demanar un préstec.
  2. economia
    1. Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d’una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts.
    2. préstec hipotecari Préstec obtingut d’una entitat financera donant una propietat immobiliària com a garantia de pagament.
  3. figuradament lingüística Manlleu.
  4. préstec de llibres biblioteconomia Servei organitzat a les biblioteques consistent a deixar llibres a domicili.

■ préstec

masculí Acció de prestar l’efecte Demanar un préstec economia Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d’una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts préstec hipotecari Préstec obtingut d’una entitat financera donant una propietat immobiliària com a garantia de pagament figuradament lingüística Manlleu préstec de llibres biblioteconomia Servei organitzat a les biblioteques consistent a deixar llibres a domicili
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prester

■ prester

masculí meteorologia Massa d’aire animada d’un ràpid moviment giratori que quan es forma a la terra és abrasadora i quan s’origina a la mar produeix una tromba d’aigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestesa

■ prestesa

femení Celeritat, rapidesa, a fer una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestidigitació

■ prestidigitació

femení Art i espectacle d’habilitat i enginy consistent a produir, artificialment, efectes d’aparença meravellosa i inexplicable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestidigitador
| prestidigitadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prestidigitador</title>

Etimologia: del fr. prestidigitateur (1823), alteració del ll. praestigiator, -ōris ‘il·lusionista’, der. de praestigiae ‘il·lusions’, pres per un comp. de preste ‘ràpid’ i el ll. digitus ‘dit’ 1a font: 1864, DLab.
masculí i femení Persona que practica la prestidigitació.

■ prestidigitador
| prestidigitadora

masculí i femení Persona que practica la prestidigitació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestigi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prestigi</title>

Etimologia: del ll. td. praestigium ‘impostura’, neutre sing. refet a partir de praestigiae ‘il·lusions’, de praestringĕre ‘lligar; enlluernar’, de stringĕre ‘estrènyer’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Allò que colpeix l’esperit pel que té de meravellós, pel seu esclat.
  2. Ascendent, influència, deguda a èxits anteriors, a la reputació adquirida. Una persona d’un gran prestigi per la seva erudició.

■ prestigi

masculí Allò que colpeix l’esperit pel que té de meravellós, pel seu esclat Ascendent, influència, deguda a èxits anteriors, a la reputació adquirida Una persona d’un gran prestigi per la seva erudició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestigiar

■ prestigiar

verb transitiu Donar prestigi Amb totes aquelles actuacions van prestigiar la institució
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestigiós
| prestigiosa

■ prestigiós
| prestigiosa

adjectiu Que té prestigi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prestimoni

■ prestimoni

masculí Préstec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prestissimo*

prestissimo*

masculí música Moviment musical d’una gran velocitat, superior a la que indica el presto Fragment escrit en aquest moviment