Es mostren 88939 resultats

■ presumible

■ presumible

adjectiu Que pot ésser presumit, cregut, tingut per tal o tal cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumiblement

■ presumiblement

adverbi Segons és de presumir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">presumir</title>

Etimologia: del ll. praesumĕre ‘prendre per endavant; imaginar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb [també com dormir]
  1. transitiu Creure una cosa fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en té. Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien.
  2. intransitiu
    1. Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat, un mèrit, etc. Presumeix de valent, de ric.
    2. usat absolutament Fatxendejar, gastar fatxenda. Qui presum fa fum.

■ presumir

verb també com dormir transitiu Creure una cosa fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en té Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien intransitiu Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc, de posseir una qualitat, un mèrit, etc Presumeix de valent, de ric usat absolutament Fatxendejar, gastar fatxenda Qui presum fa fum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumit
| presumida

■ presumit
| presumida

adjectiu Que presumeix Presumptuós, fatxender
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumpció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">presumpció</title>

Partició sil·làbica: pre_sump_ci_ó
Etimologia: del ll. praesumptio, -ōnis ‘presa o concepció anticipada’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de presumir alguna cosa;
    2. l’efecte.
    3. Suposició, sospita.
    4. dret Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.
    5. presumpció muciana dret català Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta.
    1. Acció de presumir massa de si mateix. Té la presumpció d’ésser el millor alumne de la classe.
    2. Defecte del qui presumeix massa de si mateix. És un home ple de presumpció.

■ presumpció

femení Acció de presumir alguna cosa l’efecte Suposició, sospita dret Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe presumpció muciana dret català Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta Acció de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumpte
| presumpta

■ presumpte
| presumpta

adjectiu Que hom presumeix o suposa que és tal o tal cosa El presumpte autor d’un crim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumptiu
| presumptiva

■ presumptiu
| presumptiva

adjectiu Presumible dret processal Deduït o conjecturat pel fet de tenir-ne indicis positius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumptivament

■ presumptivament

adverbi Segons presumpció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumptuós
| presumptuosa

■ presumptuós
| presumptuosa

adjectiu Ple de presumpció 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ presumptuosament

■ presumptuosament

adverbi D’una manera presumptuosa
Traducció