Es mostren 88940 resultats

presto*

presto*

presumible

presumible

presumiblement

presumiblement

presumir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">presumir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. praesumĕre ‘prendre per endavant; imaginar-se’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb [també com dormir]
  1. transitiu Creure una cosa fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en té. Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien.
  2. intransitiu
    1. Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat, un mèrit, etc. Presumeix de valent, de ric.
    2. usat absolutament Fatxendejar, gastar fatxenda. Qui presum fa fum.

presumir

presumit
| presumida

presumit
| presumida

presumpció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">presumpció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pre_sump_ci_ó
Etimologia: del ll. praesumptio, -ōnis ‘presa o concepció anticipada’ 1a font: 1272, CTort.
Body
    femení
    1. Acció de presumir alguna cosa;
    2. l’efecte.
    3. Suposició, sospita.
    4. dret Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.
    5. presumpció muciana dret català Presumpció, derivada del dret romà, en virtut de la qual en el cas de controvèrsia sobre la procedència dels béns adquirits per una dona casada era més honest presumir que els hi havia donat el seu marit, evitant així la sospita que la muller els hagués adquirit per una causa deshonesta.
    1. Acció de presumir massa de si mateix. Té la presumpció d’ésser el millor alumne de la classe.
    2. Defecte del qui presumeix massa de si mateix. És un home ple de presumpció.

presumpció

presumpte
| presumpta

presumpte
| presumpta

presumptiu
| presumptiva

presumptiu
| presumptiva

presumptivament

presumptivament

presumptuós
| presumptuosa

presumptuós
| presumptuosa