Es mostren 88951 resultats

previndre

previndre

verb transitiu Prevenir
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ previngudament

■ previngudament

adverbi Amb prevenció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ previngut
| previnguda

■ previngut
| previnguda

adjectiu Que pren precaucions previsor Home previngut no és vençut Advertit per endavant d’alguna cosa que s’ha d’esdevenir No estava previngut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ previsible

■ previsible

adjectiu Que pot ésser previst
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ previsió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">previsió</title>

Partició sil·làbica: pre_vi_si_ó
Etimologia: del ll. td. praevisio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de preveure;
    2. l’efecte. Les teves previsions s’han complert.
    3. en previsió de Preveient. En previsió d’una calamitat pública.
  2. comptabilitat Reserva constituïda per cobrir una necessitat predeterminada.
  3. economia Determinació anticipada, per a un termini més o menys llarg, del comportament i la magnitud de certes variables econòmiques.
  4. previsió del temps meteorologia Predicció del temps.
  5. previsió social dret del treball Conjunt de providències legals a favor dels treballadors.

■ previsió

femení Acció de preveure l’efecte Les teves previsions s’han complert en previsió de Preveient En previsió d’una calamitat pública comptabilitat Reserva constituïda per cobrir una necessitat predeterminada economia Determinació anticipada, per a un termini més o menys llarg, del comportament i la magnitud de certes variables econòmiques previsió del temps meteorologia Predicció del temps previsió social dret del treball Conjunt de providències legals a favor dels treballadors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ previsor
| previsora

■ previsor
| previsora

adjectiu Que preveu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

priabonià
| priaboniana


<title type="display">priabonià</title>

Partició sil·làbica: pri_a_bo_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al priabonià.
  2. masculí Estatge (i edat) de l’eocè superior marí, situat damunt el bartonià i sota l’oligocè.

priabonià
| priaboniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al priabonià masculí Estatge i edat de l’eocè superior marí, situat damunt el bartonià i sota l’oligocè
Gran Diccionari de la llengua catalana

priapeu

priapeu

masculí literatura Composició poètica grecollatina en honor del déu Príap
Gran Diccionari de la llengua catalana

priapisme


<title type="display">priapisme</title>

Partició sil·làbica: pri_a_pis_me
Etimologia: del ll. Priāpus, i aquest, del gr. Príapos, divinitat grega, símbol de l’instint sexual i la força generativa 1a font: s. XV, Cauliach
masculí patologia Erecció anormal i dolorosa del penis, sense cap desig sexual, que és simptomàtica d’una cistitis, d’una blennorràgia, d’una lesió dels centres nerviosos, etc.

priapisme

masculí patologia Erecció anormal i dolorosa del penis, sense cap desig sexual, que és simptomàtica d’una cistitis, d’una blennorràgia, d’una lesió dels centres nerviosos, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

priapuloïdeus


<title type="display">priapuloïdeus</title>

Partició sil·làbica: pri_a_pu_lo_ï_deus
    masculí zoologia
  1. plural Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats que tenen el cos vermiforme, la boca amb espines disposades per a capturar aliments, el sistema nerviós amb un anell i un cordó ventral, i el digestiu amb la faringe espinosa.
  2. singular Metazou del grup dels priapuloïdeus.

priapuloïdeus

masculí zoologia plural Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats que tenen el cos vermiforme, la boca amb espines disposades per a capturar aliments, el sistema nerviós amb un anell i un cordó ventral, i el digestiu amb la faringe espinosa singular Metazou del grup dels priapuloïdeus