Es mostren 88951 resultats

■ primari
| primària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">primari</title>

Etimologia: del ll. primarius, -a, -um, íd. 1a font: 1539
    1. adjectiu Primer en una gradació començant pel grau inferior. Ensenyament primari. Escola primària. Instrucció primària.
    2. adjectiu Fonamental, bàsic. Colors primaris. Menjar i dormir són necessitats primàries.
    3. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona poc cultivada, rústica. És un xicot decidit, però una mica primari.
  2. adjectiu astronomia Dit dels planetes pròpiament dits, per oposició als planetes secundaris o satèl·lits.
  3. adjectiu dret penal Dit de la persona que ingressa a la presó i que no ha estat condemnada anteriorment amb una sentència executòria per haver comès un delicte.
  4. adjectiu i masculí electrotècnia Dit de l’enrotllament d’un transformador que rep la potència activa.
  5. estratigrafia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al primari.
    2. masculí Paleozoic. També és anomenat era primària.
  6. adjectiu química orgànica
    1. Dit dels àtoms de carboni saturats, els quals en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni es troben units únicament a un altre àtom de carboni.
    2. per extensió Dit d’alguns grups funcionals, com l’hidroxil, quan es troben units a un carboni primari.
    3. Dit del tipus d’amina en el qual existeix un grup —NH2 unit a una cadena carbonada.
  7. masculí mecànica Arbre d’un canvi de velocitats situat a l’entrada o cantó del motor.
  8. lingüística
    1. grup primari En lingüística romànica, grup consonàntic que ja existia en llatí.
    2. derivat primari Derivat format directament d’una arrel.
  9. sector primari economia Conjunt d’activitats econòmiques relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, els boscs, la caça, la pesca i, d’acord amb alguns autors, també les activitats extractives (mineria).
  10. tipus primari química analítica Denominació d’algunes substàncies de les quals hom pot preparar dissolucions de concentració exactament coneguda, emprades en anàlisi volumètrica per a valorar dissolucions d’altres reactius dels quals hom no pot preparar, per simple pesada i dissolució, solucions de concentració exactament coneguda.

■ primari
| primària

adjectiu Primer en una gradació començant pel grau inferior Ensenyament primari Escola primària Instrucció primària adjectiu Fonamental, bàsic Colors primaris Menjar i dormir són necessitats primàries adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona poc cultivada, rústica És un xicot decidit, però una mica primari adjectiu astronomia Dit dels planetes pròpiament dits, per oposició als planetes secundaris o satèllits adjectiu dret penal Dit de la persona que ingressa a la presó i que no ha estat condemnada anteriorment amb una sentència executòria per haver comès un delicte adjectiu i masculí…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primària

■ primària

femení Qualitat de prim, primesa, primor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primàriament

■ primàriament

adverbi En primer lloc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

primarietat

primarietat

femení dret penal Situació penitenciària de primari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">primat</title>

Etimologia: del ll. primatus, -us, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. catolicisme
    1. Títol honorífic vinculat a una seu arquebisbal que comporta una preeminència sobre els metropolitans o bisbes d’un estat o regió.
    2. Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
    3. dret canònic A l’orde benedictí, l’abat general que representa les diverses congregacions davant la Santa Seu i els monestirs que no hi estan federats.
  2. zoologia
    1. plural Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, ulls en posició davantera, el cos recobert de pèl, sentit de l’olfacte poc desenvolupat, la vida típicament arborícola i que tendeixen a formar grups. Inclou el gènere humà.
    2. singular Mamífer de l’ordre dels primats.

■ primat

masculí catolicisme Títol honorífic vinculat a una seu arquebisbal que comporta una preeminència sobre els metropolitans o bisbes d’un estat o regió Autoritat de Pere en el si del collegi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma dret canònic A l’orde benedictí, l’abat general que representa les diverses congregacions davant la Santa Seu i els monestirs que no hi estan federats zoologia plural Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, ulls en posició davantera, el cos recobert de pèl, sentit…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

primatòleg
| primatòloga

primatòleg
| primatòloga

masculí i femení Persona versada en primatologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

primatologia

primatologia

femení etologia Branca de la zoologia especialitzada en l’estudi dels primats
Gran Diccionari de la llengua catalana

primatxer

primatxer

masculí Primicer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primatxó
| primatxona

■ primatxó
| primatxona

adjectiu Que tira a prim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primavera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">primavera</title>

Etimologia: del ll. prima vera ‘inici de la primavera’, essent vera una feminització del neutre invariable ver, veris ‘primavera’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. astronomia Estació de l’any, entre l’hivern i l’estiu, que, a l’hemisferi nord, comença el 21 de març, a l’equinocci de primavera, i acaba el 21 de juny, al solstici d’estiu, i a l’hemisferi sud comença el 23 de setembre i acaba el 21 de de desembre.
    2. primavera d’hivern astronomia Tardor.
    3. meteorologia Estació tèbia que a l’hemisferi nord correspon als mesos de març, abril i maig.
    4. figuradament Edat de la joventut. La primavera de la vida.
    5. Any de l’edat jove. Una noia de quinze primaveres.
  2. botànica Prímula.
  3. ornitologia
    1. Bec d’alena.
    2. Mallerenga carbonera.
    3. primavera blava Mallerenga blava.

■ primavera

femení astronomia Estació de l’any, entre l’hivern i l’estiu, que, a l’hemisferi nord, comença el 21 de març, a l’equinocci de primavera, i acaba el 21 de juny, al solstici d’estiu, i a l’hemisferi sud comença el 23 de setembre i acaba el 21 de de desembre primavera d’hivern astronomia Tardor meteorologia Estació tèbia que a l’hemisferi nord correspon als mesos de març, abril i maig figuradament Edat de la joventut La primavera de la vida Any de l’edat jove Una noia de quinze primaveres botànica Prímula ornitologia Bec d’alena Mallerenga carbonera primavera blava Mallerenga blava
Informació complementària
Traducció