Es mostren 88939 resultats

■ primsenyar

■ primsenyar

verb transitiu litúrgia Fer el senyal de la creu sobre una persona o cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prímula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prímula</title>

femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les primulàcies (Primula sp), de fulles totes basals, ovals o lanceolades, flors agrupades en umbel·la, generalment grogues, i fruits en càpsula valvar. Cal destacar-ne la prímula de muntanya (P. elatior), la prímula vera o cucut (P. veris) i la prímula viscosa (P. viscosa).

■ prímula

femení botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les primulàcies Primula sp , de fulles totes basals, ovals o lanceolades, flors agrupades en umbella, generalment grogues, i fruits en càpsula valvar Cal destacar-ne la prímula de muntanya P elatior , la prímula vera o cucut P veris i la prímula viscosa P viscosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primulàcies

■ primulàcies

femení botànica plural Família de primulals, composta per plantes herbàcies, de fulles simples basals, flors regulars i pentàmeres i fruits capsulars singular Planta de la família de les primulàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

primulals


<title type="display">primulals</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de dicotiledònies simpètales, integrat per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles alternes, flors actinomorfes i fruits capsulars o carnosos.
  2. singular Planta de l’ordre de les primulals.

primulals

femení botànica plural Ordre de dicotiledònies simpètales, integrat per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles alternes, flors actinomorfes i fruits capsulars o carnosos singular Planta de l’ordre de les primulals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primulina

■ primulina

femení química orgànica i colorants Família de colorants derivats del tiazole que contenen l’estructura bàsica de la deshidrotio- p -toluïdina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ príncep


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">príncep</title>

Etimologia: del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’, comp. de primus ‘primer’ i capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Nom i tractament donat a un sobirà en sentit general. Molt alt i senyor príncep. Els prínceps de la terra.
    2. Persona que té al seu càrrec el govern d’un principat. El príncep de Mònaco.
    3. Membre d’una casa sobirana (imperial, reial, principesca, gran ducat o ducal) o mediatitzada.
    4. En alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial.
    5. Persona que posseeix el títol nobiliari de príncep als països on aquest títol és concedit.
    6. Marit d’una princesa o sobirana. Príncep consort.
    7. història Títol que els bisbes de la Seu d’Urgell adoptaren correntment a partir del segle XVIII.
    8. educació de príncep literatura i història Als segles XV i XVI, amb la creixent importància que adquirí la figura política del príncep renaixentista, literatura que prolifera en múltiples tractats orientats a la seva educació moral i política com a cap d’un estat modern.
    9. príncep consort Títol donat generalment al consort d’una reina o gran duquessa o princesa sobirana quan no li és donat el de rei, gran duc o príncep.
    10. príncep de la sang A França, des de Carles V, tots els agnats legítims de la casa reial seguint un ordre.
    11. príncep del Sacre Imperi Dignitat, una de les més altes de l’imperi.
    12. príncep elector història Nom amb què era conegut cadascun dels prínceps del Sacre Imperi, que gaudien de la dignitat electoral, o sigui del privilegi d’elegir l’emperador.
    1. figuradament El primer, el cap, el qui té més gran autoritat a l’interior d’un ambient o d’un grup en algunes designacions tradicionals. Pere, príncep dels Apòstols. El príncep de les tenebres i els seus dimonis.
    2. príncep blau popularment Pretendent masculí idealitzat.
    3. príncep de l’Església catolicisme Cardenal.
    4. prínceps dels sacerdots judaisme Títol donat als sacerdots principals d’Israel en època de Jesús.
  3. apicultura Poll de l’abella reina que encara no pot procrear.

■ príncep

masculí Nom i tractament donat a un sobirà en sentit general Molt alt i senyor príncep Els prínceps de la terra Persona que té al seu càrrec el govern d’un principat El príncep de Mònaco Membre d’una casa sobirana imperial, reial, principesca, gran ducat o ducal o mediatitzada En alguns països, títol exclusiu del fill primogènit i hereu del rei o del cap de la casa reial Persona que posseeix el títol nobiliari de príncep als països on aquest títol és concedit Marit d’una princesa o sobirana Príncep consort història Títol que els bisbes de la Seu d’Urgell adoptaren correntment a partir del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prínceps

■ prínceps

adjectiu Dit de la primera edició antiga d’una obra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ princesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">princesa</title>

Etimologia: del fr. princesse, fem. de prince ‘príncep (v. príncep), amb -s- sonora per influx de marquesa 1a font: 1284
    femení
  1. Sobirana en sentit general.
  2. Dona sobirana d’un principat.
  3. Dona que posseeix un títol de príncep.
  4. Muller d’un príncep.
  5. Filla gran i hereva d’un rei que manca de fills mascles.
  6. Filla d’un sobirà o, generalment, d’un príncep mediatitzat.
  7. En certs països, generalment a Itàlia, filla del posseïdor d’un títol de príncep.
  8. princesa reial Primera filla del rei d’Anglaterra.

■ princesa

femení Sobirana en sentit general Dona sobirana d’un principat Dona que posseeix un títol de príncep Muller d’un príncep Filla gran i hereva d’un rei que manca de fills mascles Filla d’un sobirà o, generalment, d’un príncep mediatitzat En certs països, generalment a Itàlia, filla del posseïdor d’un títol de príncep princesa reial Primera filla del rei d’Anglaterra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">principal</title>

Etimologia: del ll. principalis ‘originari, primitiu, principal’, der. de princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
    [abreviatura pral.]
  1. adjectiu
    1. Que és el primer en autoritat, en rang, en importància, en grau. El personatge principal. Aquesta és la vila principal de la contrada.
    2. El més important o considerable. El motiu principal. Aquest és el seu defecte principal.
  2. masculí i femení Persona principal d’una empresa, d’un negoci, d’una secció; cap, director.
  3. masculí construcció Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol.
  4. masculí dret Poderdant respecte al seu apoderat.
  5. masculí economia Capital d’una obligació, deute o cens, per oposició al rèdit, pensió o cànon.
  6. adjectiu lingüística
    1. Dit del mot que no perd el seu accent en el sintagma.
    2. Dit del mot que té significació independent.
    3. oració principal En l’oració composta, proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada.
  7. masculí plural música Registre o joc de boca de fons, de l’orgue, anomenats també flautats.
  8. òptica
    1. eix principal En un sistema òptic centrat, l’eix de revolució.
    2. pla principal Cadascun dels dos plans perpendiculars a l’eix principal d’un sistema òptic centrat que tenen la propietat que els raigs incident i emergent corresponents tallen l’un i l’altre a la mateixa distància de l’eix.
    3. punt principal Cadascun dels punts on els plans principals d’un sistema òptic tallen l’eix del sistema.
  9. eix principal física Cadascun dels eixos respecte als quals diagonalitza qualsevol tensor d’ordre 2 associat a una propietat física dels cossos (eixos principals d’inèrcia, elèctrics, etc.).

■ principal

abreviatura pral adjectiu Que és el primer en autoritat, en rang, en importància, en grau El personatge principal Aquesta és la vila principal de la contrada El més important o considerable El motiu principal Aquest és el seu defecte principal masculí i femení Persona principal d’una empresa, d’un negoci, d’una secció cap, director masculí construcció Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol masculí dret Poderdant respecte al seu apoderat masculí economia Capital d’una obligació, deute o cens, per oposició al rèdit, pensió o cànon adjectiu lingüística Dit del mot…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principalitat

■ principalitat

femení Qualitat de principal
Traducció