Es mostren 88951 resultats

■ principal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">principal</title>

Etimologia: del ll. principalis ‘originari, primitiu, principal’, der. de princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
    [abreviatura pral.]
  1. adjectiu
    1. Que és el primer en autoritat, en rang, en importància, en grau. El personatge principal. Aquesta és la vila principal de la contrada.
    2. El més important o considerable. El motiu principal. Aquest és el seu defecte principal.
  2. masculí i femení Persona principal d’una empresa, d’un negoci, d’una secció; cap, director.
  3. masculí construcció Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol.
  4. masculí dret Poderdant respecte al seu apoderat.
  5. masculí economia Capital d’una obligació, deute o cens, per oposició al rèdit, pensió o cànon.
  6. adjectiu lingüística
    1. Dit del mot que no perd el seu accent en el sintagma.
    2. Dit del mot que té significació independent.
    3. oració principal En l’oració composta, proposició que no depèn de cap altra i que, contràriament, en té alguna de subordinada.
  7. masculí plural música Registre o joc de boca de fons, de l’orgue, anomenats també flautats.
  8. òptica
    1. eix principal En un sistema òptic centrat, l’eix de revolució.
    2. pla principal Cadascun dels dos plans perpendiculars a l’eix principal d’un sistema òptic centrat que tenen la propietat que els raigs incident i emergent corresponents tallen l’un i l’altre a la mateixa distància de l’eix.
    3. punt principal Cadascun dels punts on els plans principals d’un sistema òptic tallen l’eix del sistema.
  9. eix principal física Cadascun dels eixos respecte als quals diagonalitza qualsevol tensor d’ordre 2 associat a una propietat física dels cossos (eixos principals d’inèrcia, elèctrics, etc.).

■ principal

abreviatura pral adjectiu Que és el primer en autoritat, en rang, en importància, en grau El personatge principal Aquesta és la vila principal de la contrada El més important o considerable El motiu principal Aquest és el seu defecte principal masculí i femení Persona principal d’una empresa, d’un negoci, d’una secció cap, director masculí construcció Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol masculí dret Poderdant respecte al seu apoderat masculí economia Capital d’una obligació, deute o cens, per oposició al rèdit, pensió o cànon adjectiu lingüística Dit del mot…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principalitat

■ principalitat

femení Qualitat de principal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principalment

■ principalment

adverbi D’una manera principal, sobretot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">principat</title>

Etimologia: del ll. principatus, -us, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Títol, dignitat o ofici d’un príncep.
    2. Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep.
    3. gran principat Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran príncep, que en la traducció a les llengües llatines i anglosaxones esdevingué gran ducat.
  2. numismàtica Moneda catalana d’or feta encunyar per Ferran II de Catalunya-Aragó, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.
  3. plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del tercer cor de l’ordre angèlic.

■ principat

masculí Títol, dignitat o ofici d’un príncep Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un príncep gran principat Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un gran príncep, que en la traducció a les llengües llatines i anglosaxones esdevingué gran ducat numismàtica Moneda catalana d’or feta encunyar per Ferran II de Catalunya-Aragó, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats plural cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, els àngels que pertanyen a la jerarquia superior del tercer cor de l’ordre angèlic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principesc
| principesca

■ principesc
| principesca

adjectiu Relatiu o pertanyent a un príncep o una princesa figuradament Magnificent, a la manera d’un príncep
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principescament

■ principescament

adverbi Com a príncep
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">principi</title>

Etimologia: del ll. principium, íd., der. del ll. princeps, -cĭpis ‘el primer; el qui ocupa el primer lloc’ 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Començament. Bon principi d’any! Des del principi fins a la fi.
    1. Origen, allò de què una cosa procedeix. Un principi d’error.
    2. Últim element. Un principi tòxic.
    3. filosofia Allò de què una cosa procedeix, l’element de què una cosa consta.
    4. filosofia Cadascuna de les causes a partir de les quals és constituïda la realitat.
    5. física Enunciat d’un procés físic suportat per un raonament lògic que és considerat origen de tots els fenòmens que són derivats d’aquell procés físic.
    6. química Cos que és present en la composició d’una mescla natural, especialment si és característic de la mescla o li confereix alguna particularitat.
    7. principi darrer per analogia filosofia i cristianisme Déu com a causa de l’Univers.
  3. Regla de conducta. Segons els principis morals. Una persona sense principis religiosos.
    1. Veritat fonamental. Els principis d’una doctrina.
    2. Axioma, postulat. El principi d’Arquimedes.
    3. filosofia, lògica i dret Cadascuna de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedeix tot discurs.
    4. filosofia i lògica En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
  5. plural
    1. Nocions primeres d’una ciència o art.
    2. principis generals del dret dret Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.
  6. metodologia Proposició que és el fonament d’una deducció.

■ principi

masculí Començament Bon principi d’any Des del principi fins a la fi Origen, allò de què una cosa procedeix Un principi d’error Últim element Un principi tòxic filosofia Allò de què una cosa procedeix, l’element de què una cosa consta filosofia Cadascuna de les causes a partir de les quals és constituïda la realitat física Enunciat d’un procés físic suportat per un raonament lògic que és considerat origen de tots els fenòmens que són derivats d’aquell procés físic química Cos que és present en la composició d’una mescla natural, especialment si és característic de la mescla o li confereix…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principiant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">principiant</title>

Partició sil·làbica: prin_ci_pi_ant
Etimologia: del ll. principians, -ntis, participi pres. de principiare ‘començar’ 1a font: s. XV, Roís
adjectiu i masculí i femení Que comença a estudiar, a aprendre, a exercir un art, un ofici, una professió; novici, novençà.

■ principiant

adjectiu i masculí i femení Que comença a estudiar, a aprendre, a exercir un art, un ofici, una professió novici, novençà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ principiar

■ principiar

verb transitiu i intransitiu Començar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prió

■ prió

masculí biologia i patologia Partícula infecciosa no convencional formada per proteïnes i mancada d’àcid nucleic que causa malalties degeneratives d’evolució lenta