Es mostren 88951 resultats

privilegi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">privilegi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. privilegium, íd., comp. de privus, -a, -um ‘particular, propi’ i lex, legis ‘llei’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d’una obligació, de què hom gaudeix per concessió d’un superior o per una circumstància pròpia.
  2. dret Disposició emanada del poder legislatiu en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dona la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.
  3. dret català Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori, o a una determinada classe de persones, o a un estament de les corts.
  4. diplomàtica Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.
  5. privilegi clerical dret canònic Immunitat personal per la qual tota persona que deliberadament i sense causa eximent causi una ofensa greu i externa a un clergue cau en excomunió reservada al papa.
  6. privilegi d’advocació història del dret
    1. Dret que tenia el jutge superior de conèixer un plet pendent o iniciat pel seu inferior.
    2. Dret d’algunes jurisdiccions especials per a atreure’s el coneixement dels plets i les diligències que pertanyen al fur comú.
  7. privilegi de fur dret canònic Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjada per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.
  8. privilegi del cànon dret canònic Privilegi inherent a l’estat clerical o religiós, pel qual tot aquell que infereix violència física a un clergue o a un religiós incorre ipso facto en pena d’excomunió reservada a la Santa Seu.
  9. privilegi d’introducció dret fiscal Dret temporal de gaudi exclusiu d’un procediment industrial implantat de nou en un país.
  10. privilegi d’invenció Patent d’invenció.
  11. privilegi favorable dret Exempció que afavoreix el privilegiat sense perjudici d’altri.
  12. privilegi graciós Privilegi concedit únicament com a gràcia, beneficència, del superior, sense cap mèrit per part del privilegiat.
  13. privilegi local Privilegi, immunitat, concedit a una població, a un lloc, a un santuari.
  14. privilegi nobiliari dret català Concessió mitjançant privilegi d’un dels graus de noblesa.
  15. privilegi odiós Privilegi que perjudica algú.
  16. privilegi personal dret Privilegi atorgat a una persona, no susceptible d’ésser heretat.
  17. privilegi privatiu història del dret Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.
  18. privilegi real dret Privilegi unit a la possessió d’una cosa o d’un càrrec, i que pot ésser transmès i heretat.
  19. privilegi rodat diplomàtica Diploma reial o butlla papal expedits amb el signe rodat o roda.

privilegi

privilegiadament

privilegiadament

privilegiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">privilegiar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pri_vi_le_gi_ar
Etimologia: del b. ll. privilegiare, íd. 1a font: 1315
Body
    verb transitiu
  1. Concedir un privilegi. El rei privilegià la vila.
  2. Exceptuar algú d’una càrrega, concedir-li una exempció o prerrogativa que d’altres no tenen. Aquest funcionari està privilegiat.

privilegiar

Informació complementària

privilegiat
| privilegiada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">privilegiat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pri_vi_le_gi_at
Etimologia: del b. ll. privilegiatus, -a, -um, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
  1. adjectiu Que gaudeix d’un privilegi, d’una preferència, d’un avantatge.
  2. adjectiu Ben dotat, que gaudeix d’una superioritat.
  3. adjectiu història A l’antic règim, dit de la persona o grup social que gaudia de prerrogatives o exempcions tributàries.
  4. masculí història i dret català Gaudí.

privilegiat
| privilegiada

privilegiatiu
| privilegiativa

privilegiatiu
| privilegiativa

privina


<title type="display">privina</title>

Body
femení farmàcia, indústria farmacèutica Substància constituïda per unes pólvores blanques, amargues, solubles en l’aigua i alcohol i insolubles en èter i benzè. És un simpaticomimètic (adrenèrgic) i un vasoconstrictor.

privina

pro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pro</title>

Accessory
Etimologia: del ll. pro ‘per, a favor de, en pro de’
Body
  1. masculí La part favorable d’una cosa. El pro i el contra d’una proposició.
    1. en pro locució adverbial Favorablement, a favor (oposat a en contra). Votar en pro. Quatre vots en pro i cinc en contra.
    2. en pro de locució prepositiva Favorablement a, a favor de. Es va pronunciar en pro de l’indult.

pro

Pro

Pro

pro-1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pro-</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Body
  1. Prefix, del llatí pro, que significa ‘en el lloc de’, ‘en comptes de’, quan hom el col·loca davant un nom indicador d’una funció, d’un càrrec, per designar la persona que en substitueix una altra en aquella funció o en aquell càrrec. Ex.: procònsol, proprefecte.
  2. Prefix, del llatí pro, que significa ‘a favor de’ (equival a filo-). Ex.: procomunista. Campanya proamnistia. Manifestació pro drets humans.



  3. Vegeu també:
    pro-2

pro-1

pro-2

pro-2