Es mostren 88940 resultats

■ proct-

■ proct-

Forma prefixada del mot grec prōktós , que significa ‘anus’ Ex proctàlgia, proctitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

proctàlgia

proctàlgia

femení patologia Dolor a l’anus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proctitis

■ proctitis

femení patologia Inflamació del recte o de l’anus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procto-

■ procto-

Forma prefixada del mot grec prōktós , que significa ‘anus’ Ex proctologia, proctodeu
Gran Diccionari de la llengua catalana

proctodeu


<title type="display">proctodeu</title>

Partició sil·làbica: proc_to_deu
    masculí
  1. embriologia Porció terminal i abdominal del tracte digestiu dels metazous celomats.
  2. anatomia animal Segment final de la cloaca dels rèptils i els ocells.

proctodeu

masculí embriologia Porció terminal i abdominal del tracte digestiu dels metazous celomats anatomia animal Segment final de la cloaca dels rèptils i els ocells
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proctòleg
| proctòloga

■ proctòleg
| proctòloga

masculí i femení medicina Metge versat en proctologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proctologia

■ proctologia

femení medicina Branca de la medicina que tracta del recte i de les seves malalties
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proculeià
| proculeiana


<title type="display">proculeià</title>

Partició sil·làbica: pro_cu_le_ià
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als proculeians.
  2. masculí història del dret Membre de l’escola de jurisprudència romana, oposada a la dels sabinians.

proculeià
| proculeiana

adjectiu Relatiu o pertanyent als proculeians masculí història del dret Membre de l’escola de jurisprudència romana, oposada a la dels sabinians
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procumbent

■ procumbent

adjectiu botànica Dit de les tiges ajagudes o recolzades a terra, però no arrelades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procura</title>

Etimologia: de procurar 1a font: 1443
    femení
  1. Procuració.
  2. reconeixement de procura dret Verificació que ha d’efectuar un advocat, i en alguna ocasió un funcionari públic llicenciat en dret, per tal de comprovar si una escriptura de poders és jurídicament suficient per a intervenir en un procés judicial, en una subhasta o concurs per a adjudicació d’obres o serveis públics, i en algunes altres actuacions jurídiques.

■ procura

femení Procuració reconeixement de procura dret Verificació que ha d’efectuar un advocat, i en alguna ocasió un funcionari públic llicenciat en dret, per tal de comprovar si una escriptura de poders és jurídicament suficient per a intervenir en un procés judicial, en una subhasta o concurs per a adjudicació d’obres o serveis públics, i en algunes altres actuacions jurídiques
Traducció