Es mostren 88940 resultats

■ procuració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procuració</title>

Partició sil·làbica: pro_cu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. procuratio, -ōnis, íd.
    femení
  1. dret Poder donat legalment per algú a una persona per a obrar en nom seu. Obrar per procuració.
  2. Procuradoratge.
  3. Procuradoria.
  4. dret canònic i dret català A la baixa edat mitjana exacció que els prelats cobraven sobre les parròquies com a retribució de les visites que hi feien personalment.

■ procuració

femení dret Poder donat legalment per algú a una persona per a obrar en nom seu Obrar per procuració Procuradoratge Procuradoria dret canònic i dret català A la baixa edat mitjana exacció que els prelats cobraven sobre les parròquies com a retribució de les visites que hi feien personalment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procurador
| procuradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procurador</title>

Etimologia: del ll. procurator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení El qui procura, que obra en representació i per altre.
  2. masculí i femení catolicisme En certes comunitats i congregacions religioses, persona encarregada dels assumptes econòmics; majordom.
  3. masculí dret administratiu i història A Castella i a Lleó, durant la baixa edat mitjana, representant de les viles a la cort reial.
  4. masculí i femení dret civil, dret processal i història El qui, per ofici, representa en els tribunals una de les parts en virtut de poder legal rebut d’ella fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa.
  5. masculí història Procurador general.
  6. masculí història A Tortosa, en l’antic règim, magistrat que detenia les facultats rectores i executives, equivalent al jurat, cònsol, conseller o paer d’altres poblacions catalanes.
  7. procurador a corts A l’estat espanyol, nom donat al diputat a corts al segle XIX i durant el franquisme.
  8. procurador de la fe dret canònic Clergue que efectua les funcions civils davant el tribunal de la Rota.
  9. procurador d’ofici dret Persona, designada per torn i nomenada pel Col·legi de Procuradors, encarregada d’assistir els litigants pobres.
  10. procurador fiscal història
    1. Oficial reial que secundava, en tot allò que es relacionava amb el patrimoni reial o el fisc, el batlle general de Catalunya o de València o el procurador reial de Mallorca.
    2. Oficial de la Generalitat que portava les causes o processos de la institució.
  11. procurador general
    1. història Representant del monarca en tots els seus negocis.
    2. història Als grans territoris senyorials, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.
    3. dret processal Nom donat al fiscal general d’un estat o del màxim tribunal jurídic que exerceix les funcions del ministeri públic.
    4. dret canònic Religiós encarregat dels interessos generals del propi orde.
  12. procurador reial història Oficial reial que tenia cura de l’administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc.

■ procurador
| procuradora

masculí i femení El qui procura, que obra en representació i per altre masculí i femení catolicisme En certes comunitats i congregacions religioses, persona encarregada dels assumptes econòmics majordom masculí dret administratiu i història A Castella i a Lleó, durant la baixa edat mitjana, representant de les viles a la cort reial masculí i femení dret civil , dret processal i història El qui, per ofici, representa en els tribunals una de les parts en virtut de poder legal rebut d’ella fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa masculí història Procurador general…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

procuradoratge

procuradoratge

masculí Ofici, càrrec, de procurador Procuradoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procuradoria

■ procuradoria

femení Oficina o despatx del procurador Procuradoratge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">procurar</title>

Etimologia: del ll. procurare, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb transitiu
  1. Mirar d’aconseguir, fer el que hom pot per aconseguir quelcom. Procura veure’l avui mateix.
  2. Mirar que una cosa sigui feta. Procura que li donin el que li deuen.
  3. Proporcionar, fer obtenir o tenir alguna cosa, bona o dolenta. Li he procurat un bon cuiner. No li han procurat la manera de viure.
  4. antigament
    1. Portar l’administració d’una empresa, comunitat o institució com a procurador.
    2. Regir un afer per delegació com a procurador.
    3. Defensar com a procurador una part litigant.

■ procurar

verb transitiu Mirar d’aconseguir, fer el que hom pot per aconseguir quelcom Procura veure’l avui mateix Mirar que una cosa sigui feta Procura que li donin el que li deuen Proporcionar, fer obtenir o tenir alguna cosa, bona o dolenta Li he procurat un bon cuiner No li han procurat la manera de viure antigament Portar l’administració d’una empresa, comunitat o institució com a procurador Regir un afer per delegació com a procurador Defensar com a procurador una part litigant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prodelta

■ prodelta

masculí estratigrafia Part permanentment submergida d’un delta emplaçada per sota del front deltaic i a més profunditat que la zona influïda per l’onatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pròdig
| pròdiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pròdig</title>

Etimologia: del ll. prodĭgus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV, Ausiàs
    adjectiu
  1. Malversador, que despèn sense mesura.
  2. Generós, que dona sense mesura.
  3. Que produeix en abundància.
  4. fill pròdig cristianisme Personatge d’una paràbola continguda als Evangelis, que ha passat a indicar tot aquell que després d’un quant temps de mala vida o de desviament doctrinal torna, penedit, al recte camí, a la institució o persona que havia abandonat.

■ pròdig
| pròdiga

adjectiu Malversador, que despèn sense mesura Generós, que dona sense mesura Que produeix en abundància fill pròdig cristianisme Personatge d’una paràbola continguda als Evangelis, que ha passat a indicar tot aquell que després d’un quant temps de mala vida o de desviament doctrinal torna, penedit, al recte camí, a la institució o persona que havia abandonat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prodigalitat

■ prodigalitat

femení Qualitat de pròdig Acció de prodigar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pròdigament

■ pròdigament

adverbi Amb prodigalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prodigar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prodigar</title>

Etimologia: de pròdig 1a font: 1695
    verb
  1. transitiu Despendre, donar, amb prodigalitat, sense mesura. El que prodigues, ho robes al teu hereu. Prodigava les lloances.
  2. pronominal
    1. Treballar, tenir una activitat sense restriccions. Quan està motivat a la feina, es prodiga fent de tot.
    2. Manifestar-se sovint, deixar-se veure molt. Les subvencions s’han prodigat des que hi ha aquest Govern. El noi no es prodiga gaire per aquests ambients.

■ prodigar

verb transitiu Despendre, donar, amb prodigalitat, sense mesura El que prodigues, ho robes al teu hereu Prodigava les lloances pronominal Treballar, tenir una activitat sense restriccions Quan està motivat a la feina, es prodiga fent de tot Manifestar-se sovint, deixar-se veure molt Les subvencions s’han prodigat des que hi ha aquest Govern El noi no es prodiga gaire per aquests ambients
Informació complementària
Traducció