Es mostren 88940 resultats

profanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profanar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. profanare, íd. 1a font: 1460, Roig
Body
    verb transitiu
  1. religió Anul·lar o violar el caràcter sagrat de coses, llocs, persones.
  2. per extensió No tractar una cosa amb la reverència que cal. Profanar la memòria d’un difunt. Profanar l’art.

profanar

profanitat

profanitat

profase

profase

profecia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profecia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_fe_ci_a
Etimologia: del ll. ecl. prophetia, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
  1. religió i Bíblia
    1. Predicció d’una cosa futura, per inspiració divina.
    2. L’esperit profètic o la inspiració. El do de profecia.
    3. Escrit on consta la paraula d’un profeta. Segons la profecia d’Isaïes.
  2. figuradament i per extensió Qualsevol predicció inspirada per alguna capacitat de predicció, basada en càlculs, en conjectures, en astrologia, etc.
  3. literatura Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
  4. profecies de Malaquies història eclesiàstica Document pretesament profètic que conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II fins a Pere II, darrer papa a la fi del món.

profecia

profectici
| profectícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profectici</title>

Accessory
Etimologia: del ll. profecticius, -a, -um, íd., der. de profectus, -a, -um, participi de proficisci ‘anar-se’n’, der. de proficĕre ‘avançar’, der. de facĕre ‘fer’
Body
adjectiu dret civil i dret romà Dit dels béns que el pare dona al fill perquè els administri o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare.

profectici
| profectícia

proferència

proferència

proferidor
| proferidora

proferidor
| proferidora

proferiment

proferiment

proferir

proferir

proferta

proferta