Es mostren 88939 resultats

■ profanitat

■ profanitat

femení Qualitat de profà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profase

■ profase

femení biologia Primera fase de la mitosi o de la meiosi, en la qual els cromosomes es fan visibles al nucli de la cèllula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profecia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profecia</title>

Partició sil·làbica: pro_fe_ci_a
Etimologia: del ll. ecl. prophetia, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. religió i Bíblia
    1. Predicció d’una cosa futura, per inspiració divina.
    2. L’esperit profètic o la inspiració. El do de profecia.
    3. Escrit on consta la paraula d’un profeta. Segons la profecia d’Isaïes.
  2. figuradament i per extensió Qualsevol predicció inspirada per alguna capacitat de predicció, basada en càlculs, en conjectures, en astrologia, etc.
  3. literatura Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
  4. profecies de Malaquies història eclesiàstica Document pretesament profètic que conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II fins a Pere II, darrer papa a la fi del món.

■ profecia

femení religió i Bíblia Predicció d’una cosa futura, per inspiració divina L’esperit profètic o la inspiració El do de profecia Escrit on consta la paraula d’un profeta Segons la profecia d’Isaïes figuradament i per extensió Qualsevol predicció inspirada per alguna capacitat de predicció, basada en càlculs, en conjectures, en astrologia, etc literatura Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers profecies de Malaquies història eclesiàstica Document pretesament profètic que conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II fins a Pere II,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profectici
| profectícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profectici</title>

Etimologia: del ll. profecticius, -a, -um, íd., der. de profectus, -a, -um, participi de proficisci ‘anar-se’n’, der. de proficĕre ‘avançar’, der. de facĕre ‘fer’
adjectiu dret civil i dret romà Dit dels béns que el pare dona al fill perquè els administri o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare.

■ profectici
| profectícia

adjectiu dret civil i dret romà Dit dels béns que el pare dona al fill perquè els administri o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proferència

proferència

femení prognosi 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proferidor
| proferidora

■ proferidor
| proferidora

adjectiu Que profereix o pronuncia Una dona proferidora de blasfèmies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proferiment

■ proferiment

masculí Acció de proferir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proferir

■ proferir

verb transitiu Dir en veu alta, pronunciar Proferir injúries, blasfèmies Proferir una condemna Proferir malament els sons Oferir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proferta

■ proferta

femení Oferiment, acció d’oferir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profés
| professa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profés</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. professus, -a, -um, íd., participi de profitēri ‘declarar; prometre’ 1a font: s. XIV, Pere III
    adjectiu i masculí i femení cristianisme i dret canònic
  1. Dit d’un religiós que, després del noviciat, ha fet la professió dels vots. Monjo profés.
  2. profés solemne Monjo que ha fet la professió solemne.
  3. profés temporal (o simple) Religiós o monjo que ha fet la professió temporal o la promesa.

■ profés
| professa

adjectiu i masculí i femení cristianisme i dret canònic Dit d’un religiós que, després del noviciat, ha fet la professió dels vots Monjo profés profés solemne Monjo que ha fet la professió solemne profés temporal o simple Religiós o monjo que ha fet la professió temporal o la promesa
Informació complementària
Traducció