Es mostren 88951 resultats

■ proferta

■ proferta

femení Oferiment, acció d’oferir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profés
| professa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profés</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. professus, -a, -um, íd., participi de profitēri ‘declarar; prometre’ 1a font: s. XIV, Pere III
    adjectiu i masculí i femení cristianisme i dret canònic
  1. Dit d’un religiós que, després del noviciat, ha fet la professió dels vots. Monjo profés.
  2. profés solemne Monjo que ha fet la professió solemne.
  3. profés temporal (o simple) Religiós o monjo que ha fet la professió temporal o la promesa.

■ profés
| professa

adjectiu i masculí i femení cristianisme i dret canònic Dit d’un religiós que, després del noviciat, ha fet la professió dels vots Monjo profés profés solemne Monjo que ha fet la professió solemne profés temporal o simple Religiós o monjo que ha fet la professió temporal o la promesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ professar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">professar</title>

Etimologia: del b. ll. professare, íd. 1a font: 1596
    verb transitiu
    1. Declarar obertament la seva fe, la seva creença, la seva opinió. Professem la nostra fe. Aquests economistes professen el liberalisme econòmic.
    2. Admetre lliurement una religió, una doctrina religiosa, moral, política, etc. De gran professà l’islam. Tot i ser d’origen burgès, aviat professà el comunisme.
    3. Exercir una ciència, un art, etc. Professar l’acupuntura.
    4. Ensenyar públicament una disciplina científica. Professava filosofia en un liceu.
  2. Sentir intensament un amor, una aversió, una inclinació, etc. Li professava un odi mortal.
  3. usat absolutament cristianisme Pronunciar els vots religiosos en un orde o institut determinat.

■ professar

verb transitiu Declarar obertament la seva fe, la seva creença, la seva opinió Professem la nostra fe Aquests economistes professen el liberalisme econòmic Admetre lliurement una religió, una doctrina religiosa, moral, política, etc De gran professà l’islam Tot i ser d’origen burgès, aviat professà el comunisme Exercir una ciència, un art, etc Professar l’acupuntura Ensenyar públicament una disciplina científica Professava filosofia en un liceu Sentir intensament un amor, una aversió, una inclinació, etc Li professava un odi mortal usat absolutament cristianisme Pronunciar els vots religiosos…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ professió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">professió</title>

Partició sil·làbica: pro_fes_si_ó
Etimologia: del ll. professio, -ōnis ‘declaració, manifestació; ofici’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Acció de professar;
    2. l’efecte.
    3. professió de fe religió i litúrgia Declaració d’adhesió d’una persona o d’una comunitat a una determinada religió.
  2. cristianisme i dret canònic
    1. Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d’un institut.
    2. professió perpètua Professió que fa un religiós per a tota la vida.
    3. professió solemne Nom donat a la professió perpètua en els ordes monàstics.
    4. professió temporal (o simple) Professió o simple promesa que fa un novici per a un període de prova, després del qual pot emetre els vots perpetus o tornar a l’estat secular.
  3. sociologia Activitat permanent, que requereix un títol, que serveix com un mitjà de vida i que, a més, determina l’ingrés en un grup professional determinat.

■ professió

femení Acció de professar l’efecte professió de fe religió i litúrgia Declaració d’adhesió d’una persona o d’una comunitat a una determinada religió cristianisme i dret canònic Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d’un institut professió perpètua Professió que fa un religiós per a tota la vida professió solemne Nom donat a la professió perpètua en els ordes monàstics professió temporal o simple Professió o simple promesa que fa un novici per a un període de prova, després del qual pot…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

professiograma


<title type="display">professiograma</title>

Partició sil·làbica: pro_fes_si_o_gra_ma
masculí Descripció, sovint amb forma gràfica, de les habilitats, les aptituds, les actituds, els coneixements i l’experiència que ha de tenir una persona per a l’acompliment òptim de les funcions i tasques d’un lloc de treball.

professiograma

masculí Descripció, sovint amb forma gràfica, de les habilitats, les aptituds, les actituds, els coneixements i l’experiència que ha de tenir una persona per a l’acompliment òptim de les funcions i tasques d’un lloc de treball
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ professional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">professional</title>

Partició sil·làbica: pro_fes_si_o_nal
Etimologia: de professió
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a una professió o al seu ensenyament. L’experiència professional. Formació professional.
    2. D’acord amb les regles i els deures d’una professió. Ètica professional.
    3. malaltia professional Malaltia que hom contreu amb l’exercici d’una professió.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Dit de la persona que exerceix una professió. Els professionals de la medicina. És un bon professional.
    2. Dit de la persona que exerceix com a professió una activitat que ordinàriament no ho constitueix (per oposició a amateur). Un jugador professional. Un comediant professional. Un professional de la ràdio.
    3. per analogia Delinqüent professional.

■ professional

adjectiu Relatiu o pertanyent a una professió o al seu ensenyament L’experiència professional Formació professional D’acord amb les regles i els deures d’una professió Ètica professional malaltia professional Malaltia que hom contreu amb l’exercici d’una professió adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que exerceix una professió Els professionals de la medicina És un bon professional Dit de la persona que exerceix com a professió una activitat que ordinàriament no ho constitueix per oposició a amateur Un jugador professional Un comediant professional Un professional de la ràdio per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ professionalisme

■ professionalisme

masculí Utilització d’una activitat no lucrativa, generalment un esport, com a mitjà de lucre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ professionalitat

■ professionalitat

femení Qualitat de bon professional En vista dels desperfectes, podem posar en dubte la seva professionalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ professionalització

■ professionalització

femení Acció de professionalitzar o de professionalitzar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ professionalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">professionalitzar</title>

Partició sil·làbica: pro_fes_si_o_na_lit_zar
Etimologia: de professional
    verb
  1. transitiu Donar caràcter de professió (a una activitat). Professionalitzar un esport.
  2. transitiu Convertir en professional (una persona que realitza una activitat com a afeccionat).
  3. pronominal Convertir-se en professional una activitat, una persona.

■ professionalitzar

verb transitiu Donar caràcter de professió a una activitat Professionalitzar un esport transitiu Convertir en professional una persona que realitza una activitat com a afeccionat pronominal Convertir-se en professional una activitat, una persona
Informació complementària
Traducció