Es mostren 88940 resultats

■ apitrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apitrar</title>

Etimologia: de pit 1a font: s. XIV
    verb
  1. intransitiu Fer força, tirant el pit endavant, per vèncer una resistència, sia el propi pes en una pujada, sia la d’un cos qualsevol a ésser arrossegat. Els cavalls apitraven fort i arrossegaven la barca.
  2. transitiu Donar una pitrada (a algú).
  3. transitiu figuradament Blasmar greument, confondre.
  4. pronominal Penedir-se.

■ apitrar

verb intransitiu Fer força, tirant el pit endavant, per vèncer una resistència, sia el propi pes en una pujada, sia la d’un cos qualsevol a ésser arrossegat Els cavalls apitraven fort i arrossegaven la barca transitiu Donar una pitrada a algú transitiu figuradament Blasmar greument, confondre pronominal Penedir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apitxament

■ apitxament

masculí fonètica, fonologia Forma tradicional d’anomenar l’ensordiment dels sons z, dz i dʒ en s, ts i tʃ
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apitxar

■ apitxar

verb intransitiu Parlar apitxat transitiu Produir ensordit un so sonor fricatiu alveolar o africat Apitxar les esses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apitxat
| apitxada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apitxat</title>

Etimologia: d’origen incert, possiblement d’una metàtesi de *atxipat, documentat en la variant atxibat, derivada del nom de Xiva dels Serrans
    lingüística
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’apitxat.
  2. masculí Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior, que es caracteritza per l’apitxament dels sons sibilants sonors.

■ apitxat
| apitxada

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent a l’apitxat masculí Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior, que es caracteritza per l’apitxament dels sons sibilants sonors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplacada

■ aplacada

femení fusteria aplacat 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplaçament

■ aplaçament

masculí Acció d’aplaçar o d’aplaçar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplaçar

■ aplaçar

verb transitiu Contractar, donar treball a un operari pronominal Prendre algú possessió del seu lloc en el treball
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplacar1

■ aplacar1

verb transitiu Apaivagar, mitigar Vegeu també aplacar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplacar2

■ aplacar2

verb transitiu Fer que una cosa estigui ben plana sobre una altra, sense formar relleus Per planxar bé els camals dels pantalons, els has d’aplacar ben bé damunt la post construcció Adherir un aplacat, enganxar-lo Vegeu també aplacar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplacat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aplacat</title>

Etimologia: de aplacar2
    masculí
  1. construcció Peça prima que hom enganxa a una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
  2. construcció Revestiment fet amb plaques. Un aplacat de marbre.
  3. fusteria Encolada de fulloles, contraplacats, estratificats, etc., feta a la premsa.

■ aplacat

masculí construcció Peça prima que hom enganxa a una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport construcció Revestiment fet amb plaques Un aplacat de marbre fusteria Encolada de fulloles, contraplacats, estratificats, etc, feta a la premsa
Traducció