Es mostren 88940 resultats

progressisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">progressisme</title>

Accessory
Etimologia: de progrés
Body
    masculí
  1. història i ciències polítiques
    1. Conjunt d’idees i doctrines dels progressistes.
    2. Moviment que segueix aquestes idees i doctrines.
  2. cristianisme Doctrina i tendència que integren religiosament la lluita per la reforma de les estructures socials, polítiques i econòmiques, basant-se en la necessitat de posar en contacte la fe i la vida en el món actual.

progressisme

progressista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">progressista</title>

Accessory
Etimologia: de progrés
Body
  1. història i ciències polítiques
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als progressistes.
    2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona o grups amb idees o programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat.
    3. masculí i femení Membre del Partit Progressista.
  2. cristianisme
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al progressisme.
    2. masculí i femení Seguidor del progressisme.

progressista

progressiu
| progressiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">progressiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_gres_siu
Etimologia: de progressar 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
  1. Que avança o es desenvolupa per graus.
  2. economia Dit del sistema d’imposts els tipus impositius dels quals tendeixen a augmentar a mesura que la base imposable també augmenta.
  3. física Dit de la transformació o canvis d’estat en què el sistema absorbeix calor.
  4. gramàtica Dit de la varietat de l’aspecte cursiu que presenta l’acció verbal en un desenrotllament creixent o decreixent.

progressiu
| progressiva

progressivament

progressivament

prohibició

prohibició

prohibicionisme

prohibicionisme

prohibicionista

prohibicionista

prohibir

prohibir

prohibit
| prohibida


<title type="display">prohibit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. prohibĭtus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. Interdit, no permès. Armes prohibides. Cop prohibit.
  2. usat absolutament Prohibit de fumar. Prohibit d’entrar.
  3. fruita prohibida Bíblia Fruit de l’arbre de la vida, que Adam i Eva tenien prohibit de menjar.
  4. jocs prohibits dret penal Diversos jocs d’atzar que la llei prohibeix en establiments públics.
  5. llibres prohibits dret canònic Obres condemnades per l’autoritat eclesiàstica i que constaven en l’Índex de llibres prohibits.
  6. temps (o dies) prohibits dret canònic Dies en què l’Església prohibeix de menjar carn o d’impartir la benedicció nupcial solemne.

prohibit
| prohibida

Informació complementària

prohibitiu
| prohibitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prohibitiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_hi_bi_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. prohibĭtus, -a, -um, participi de prohibēre ‘prohibir’ 1a font: c. 1500
Body
    adjectiu
  1. Que prohibeix.
  2. Dit dels drets, dels preus, d’una mercaderia tan elevats que equivalen a la seva prohibició o n’impedeixen pràcticament l’adquisició.

prohibitiu
| prohibitiva