Es mostren 88939 resultats

■ progressista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">progressista</title>

Etimologia: de progrés
  1. història i ciències polítiques
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als progressistes.
    2. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona o grups amb idees o programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat.
    3. masculí i femení Membre del Partit Progressista.
  2. cristianisme
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al progressisme.
    2. masculí i femení Seguidor del progressisme.

■ progressista

història i ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent als progressistes adjectiu i masculí i femení Dit de la persona o grups amb idees o programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat masculí i femení Membre del Partit Progressista cristianisme adjectiu Relatiu o pertanyent al progressisme masculí i femení Seguidor del progressisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ progressiu
| progressiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">progressiu</title>

Partició sil·làbica: pro_gres_siu
Etimologia: de progressar 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que avança o es desenvolupa per graus.
  2. economia Dit del sistema d’imposts els tipus impositius dels quals tendeixen a augmentar a mesura que la base imposable també augmenta.
  3. física Dit de la transformació o canvis d’estat en què el sistema absorbeix calor.
  4. gramàtica Dit de la varietat de l’aspecte cursiu que presenta l’acció verbal en un desenrotllament creixent o decreixent.

■ progressiu
| progressiva

adjectiu Que avança o es desenvolupa per graus economia Dit del sistema d’imposts els tipus impositius dels quals tendeixen a augmentar a mesura que la base imposable també augmenta física Dit de la transformació o canvis d’estat en què el sistema absorbeix calor gramàtica Dit de la varietat de l’aspecte cursiu que presenta l’acció verbal en un desenrotllament creixent o decreixent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ progressivament

■ progressivament

adverbi D’una manera progressiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohibició

■ prohibició

femení Acció de prohibir dret Ordre donada per algú, sobretot per un superior o autoritat, prohibint alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohibicionisme

■ prohibicionisme

masculí Moviment per a combatre l’alcoholisme per la implantació de lleis prohibitives de la producció i venda de begudes alcohòliques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohibicionista

■ prohibicionista

adjectiu Relatiu o pertanyent al prohibicionisme masculí i femení Partidari del prohibicionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohibir

■ prohibir

verb transitiu Manar que no es faci una cosa, defendre El general prohibí que els soldats ataquessin la població civil El govern ha prohibit la manifestació Prohibit fumar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prohibit
| prohibida


<title type="display">prohibit</title>

Etimologia: del ll. prohibĭtus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Interdit, no permès. Armes prohibides. Cop prohibit.
  2. usat absolutament Prohibit de fumar. Prohibit d’entrar.
  3. fruita prohibida Bíblia Fruit de l’arbre de la vida, que Adam i Eva tenien prohibit de menjar.
  4. jocs prohibits dret penal Diversos jocs d’atzar que la llei prohibeix en establiments públics.
  5. llibres prohibits dret canònic Obres condemnades per l’autoritat eclesiàstica i que constaven en l’Índex de llibres prohibits.
  6. temps (o dies) prohibits dret canònic Dies en què l’Església prohibeix de menjar carn o d’impartir la benedicció nupcial solemne.

prohibit
| prohibida

adjectiu Interdit, no permès Armes prohibides Cop prohibit usat absolutament Prohibit de fumar Prohibit d’entrar fruita prohibida Bíblia Fruit de l’arbre de la vida, que Adam i Eva tenien prohibit de menjar jocs prohibits dret penal Diversos jocs d’atzar que la llei prohibeix en establiments públics llibres prohibits dret canònic Obres condemnades per l’autoritat eclesiàstica i que constaven en l’Índex de llibres prohibits temps o dies prohibits dret canònic Dies en què l’Església prohibeix de menjar carn o d’impartir la benedicció nupcial solemne
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohibitiu
| prohibitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prohibitiu</title>

Partició sil·làbica: pro_hi_bi_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. prohibĭtus, -a, -um, participi de prohibēre ‘prohibir’ 1a font: c. 1500
    adjectiu
  1. Que prohibeix.
  2. Dit dels drets, dels preus, d’una mercaderia tan elevats que equivalen a la seva prohibició o n’impedeixen pràcticament l’adquisició.

■ prohibitiu
| prohibitiva

adjectiu Que prohibeix Dit dels drets, dels preus, d’una mercaderia tan elevats que equivalen a la seva prohibició o n’impedeixen pràcticament l’adquisició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohibitori
| prohibitòria

■ prohibitori
| prohibitòria

adjectiu Prohibitiu
Traducció