Es mostren 88940 resultats

■ prohibitori
| prohibitòria

■ prohibitori
| prohibitòria

adjectiu Prohibitiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prohom</title>

Etimologia: originàriament ‘home de prou’, ant. de ‘profit’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Persona digna d’especial consideració.
  2. Al segle XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc.
  3. Des del segle XII, membre d’alguns consells municipals catalans, anomenat també jurat o conseller.
  4. Caporal o sobreposat d’un ofici o una confraria gremial.
  5. Obrer o administrador d’una confraria.
  6. Membre de l’Honorable Prohomenia d’Anglesola.

■ prohom

masculí Persona digna d’especial consideració Al segle XII, a Catalunya, persona notable o principal d’una localitat que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batlle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc Des del segle XII, membre d’alguns consells municipals catalans, anomenat també jurat o conseller Caporal o sobreposat d’un ofici o una confraria gremial Obrer o administrador d’una confraria Membre de l’Honorable Prohomenia d’Anglesola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prohomenia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prohomenia</title>

Partició sil·làbica: pro_ho_me_ni_a
Etimologia: de prohom 1a font: 1433
    femení
  1. Condició de prohom.
  2. Temps durant el qual exercien llur càrrec o funció els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans.
  3. A les poblacions de la regió de Lleida, comissió municipal elegida pels paers amb la finalitat de resoldre qüestions determinades.
  4. Òrgan de govern o d’administració format per prohoms.
  5. acte de prohomenia història del dret català A la baixa edat mitjana, instrument públic en el qual els prohoms elegits per les parts interessades o bé designats pel jutge ordinari o pel batlle resolien sumàriament i de pla, sense tràmits judicials, qüestions en contenció sobre camins, termenals, recs i servituds rústiques.

■ prohomenia

femení Condició de prohom Temps durant el qual exercien llur càrrec o funció els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans A les poblacions de la regió de Lleida, comissió municipal elegida pels paers amb la finalitat de resoldre qüestions determinades Òrgan de govern o d’administració format per prohoms acte de prohomenia història del dret català A la baixa edat mitjana, instrument públic en el qual els prohoms elegits per les parts interessades o bé designats pel jutge ordinari o pel batlle resolien sumàriament i de pla, sense tràmits judicials, qüestions en contenció sobre…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proindivís
| proindivisa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proindivís</title>

Partició sil·làbica: pro_in_di_vís
Etimologia: del ll. pro indiviso ‘en comú, per parts iguals, indivises’, usada en terminologia jurídica per a indicar la copropietat d’un bé considerat indivís
adjectiu dret civil Dit de la copropietat d’un bé naturalment o convencionalment indivís.

■ proindivís
| proindivisa

adjectiu dret civil Dit de la copropietat d’un bé naturalment o convencionalment indivís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proindivisió

■ proindivisió

femení dret civil Situació d’indivisió en què es troba un bé que pertany a més d’una persona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proinsulina


<title type="display">proinsulina</title>

Partició sil·làbica: pro_in_su_li_na
femení bioquímica Zimogen secretat per les cèl·lules β dels illots de Langerhans del pàncrees, precursor de la insulina.

proinsulina

femení bioquímica Zimogen secretat per les cèllules β dels illots de Langerhans del pàncrees, precursor de la insulina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proís</title>

Partició sil·làbica: pro_ís
Etimologia: del ll. prymnesius, i aquest, del gr. prymnḗsios ‘relatiu a la popa’, der. de prýmna ‘popa’, alterat en pronnesiu i, per influx de *proda ‘proa’, en *prodesiu 1a font: s. XIII
    [plural proïssos] masculí marina, marítim
  1. antigament Amarra amb la qual hom subjectava una embarcació a terra.
  2. Corda gruixuda, posada a proa d’una embarcació per a amarrar-la, especialment la que en les barques és llançada a terra, en cas de perill, perquè la gent de la platja pugui ajudar a treure-la.

■ proís

plural proïssos masculí marina, marítim antigament Amarra amb la qual hom subjectava una embarcació a terra Corda gruixuda, posada a proa d’una embarcació per a amarrar-la, especialment la que en les barques és llançada a terra, en cas de perill, perquè la gent de la platja pugui ajudar a treure-la
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proïsmal

■ proïsmal

adjectiu Relatiu o pertanyent al proïsme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proïsme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proïsme</title>

Partició sil·làbica: pro_ïs_me
Etimologia: del ll. proxĭmus, -a, -um ‘pròxim’, superlatiu de prope ‘prop’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí Persona amb relació a qualsevol altra. Estimar el proïsme com a si mateix. L’amor al proïsme.

■ proïsme

masculí Persona amb relació a qualsevol altra Estimar el proïsme com a si mateix L’amor al proïsme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ projecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">projecció</title>

Partició sil·làbica: pro_jec_ci_ó
Etimologia: del ll. projectio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de projectar;
    2. l’efecte.
  2. cartografia
    1. Procediment matemàtic per a representar una regió de la superfície de la Terra sobre un pla.
    2. projecció de Lambert Sistema de projecció emprat per a representar regions extenses de la superfície terrestre, en el qual el pol nord és definit per la direcció dels paral·lels al meridià origen, considerant el sentit de les latituds creixents.
    3. projecció de Mercator Representació plana de la Terra, la superfície de projecció de la qual és un cilindre tangent a l’equador ideal.
  3. geometria
    1. Sistema de representació utilitzat per a obtenir sobre un pla la imatge dels objectes, de manera que a cada punt de la imatge representada, anomenada també projecció, correspongui un punt de l’objecte. Projecció fitada. Projecció cònica.
    2. projecció fitada Sistema de projecció que utilitza només com a pla de projecció el pla horitzontal i substitueix el vertical per un nombre, que indica la distància del punt al pla.
    3. projecció fitada cilíndrica ortogonal Projecció que utilitza només el pla horitzontal i anota en xifres el valor de les alçades.
    4. projecció axonomètrica cilíndrica ortogonal Projecció en què els plans de projecció són formats per un tríedre trirectangle i el pla del quadre per un triangle que té els seus vèrtexs a cadascun dels eixos del tríedre.
    5. projecció cavallera cilíndrica obliqua Projecció en què els plans de projecció són formats per un tríedre trirectangle i el pla del quadre és paral·lel a un dels del tríedre.
    6. projecció cilíndrica obliqua Projecció que utilitza raigs paral·lels entre ells i oblics al pla de projecció.
    7. projecció cilíndrica ortogonal Projecció en què els raigs projectants són paral·lels entre ells, perpendiculars al pla de projecció.
    8. projecció cònica Cònica amb un pla de projecció.
    9. projecció cònica Projecció en què els raigs projectants tenen un punt comú.
    10. projecció dièdrica cilíndrica ortogonal Projecció que utilitza dos plans de projecció, el vertical i l’horitzontal.
    11. projecció gnomònica Sistema de projecció limitat, que només serveix per a representar els elements d’una radiació, és a dir, el conjunt de rectes i plans que passen per un punt, dit vèrtex de la projecció.
    12. projecció ortogonal Projecció les línies projectants de la qual són perpendiculars al pla de projecció.
  4. psiquiatria
    1. Procés mental mitjançant el qual un complex és representat de forma distinta, de manera que hom atribueix a un altre les idees o els sentiments propis.
    2. Objecte representat en el procés de projecció.
  5. projecció demogràfica demografia Càlcul probabilístic del futur d’una població, o de part d’ella, basant-se en unes hipòtesis.
  6. projecció estereogràfica cristal·lografia Mètode de representació en el pla del dibuix de totes les cares d’un cristall.

■ projecció

femení Acció de projectar l’efecte cartografia Procediment matemàtic per a representar una regió de la superfície de la Terra sobre un pla projecció de Lambert Sistema de projecció emprat per a representar regions extenses de la superfície terrestre, en el qual el pol nord és definit per la direcció dels parallels al meridià origen, considerant el sentit de les latituds creixents projecció de Mercator Representació plana de la Terra, la superfície de projecció de la qual és un cilindre tangent a l’equador ideal geometria Sistema de representació utilitzat per a obtenir sobre un pla la imatge…
Traducció