Es mostren 88951 resultats

■ pròleg


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pròleg</title>

Etimologia: del ll. prolŏgus, i aquest, del gr. prólogos, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí [abreviatura pròl.]
  1. literatura Introducció, discurs introductiu a una obra que acostuma a ressenyar-ne els mèrits, el valor, o també a situar-la enmig d’un context i d’unes circumstàncies determinades.
  2. figuradament Fets preliminars a un esdeveniment.
  3. retòrica En l’art oratòria, preàmbul d’un discurs parlat.
  4. teatre
    1. Escena breu o monòleg que precedeix l’inici veritable de l’obra teatral.
    2. Personatge que recita el pròleg d’una obra teatral, particularment quan es tracta d’un monòleg.

■ pròleg

masculí abreviatura pròl literatura Introducció, discurs introductiu a una obra que acostuma a ressenyar-ne els mèrits, el valor, o també a situar-la enmig d’un context i d’unes circumstàncies determinades figuradament Fets preliminars a un esdeveniment retòrica En l’art oratòria, preàmbul d’un discurs parlat teatre Escena breu o monòleg que precedeix l’inici veritable de l’obra teatral Personatge que recita el pròleg d’una obra teatral, particularment quan es tracta d’un monòleg
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prolegomen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prolegomen</title>

Etimologia: del gr. prolegómena ‘preàmbuls’, participi passiu neutre pl. substantivat del verb prolégō ‘dir per endavant’
masculí [generalment en pl] Escrit preliminar en què són exposats els principis fonamentals de la matèria de què hom es disposa a tractar.

■ prolegomen

masculí generalment en pl Escrit preliminar en què són exposats els principis fonamentals de la matèria de què hom es disposa a tractar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prolepsi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prolepsi</title>

Etimologia: del ll. prolepsis, i aquest, del gr. prólēpsis, íd., der. de prolambánō ‘anticipar’, i aquest, de lambánō ‘agafar, prendre’
    femení
  1. filosofia En l’epicureisme i estoïcisme, coneixement anticipat d’alguna cosa.
  2. gramàtica Anticipació gramatical d’un element sintàctic que lògicament hauria d’anar col·locat en posició posterior. Ex.: una proposta així, no la puc admetre.
  3. retòrica Figura retòrica que consisteix a prevenir una objecció o bé a alterar l’ordre lògic dels esdeveniments.

■ prolepsi

femení filosofia En l’epicureisme i estoïcisme, coneixement anticipat d’alguna cosa gramàtica Anticipació gramatical d’un element sintàctic que lògicament hauria d’anar collocat en posició posterior Ex una proposta així, no la puc admetre retòrica Figura retòrica que consisteix a prevenir una objecció o bé a alterar l’ordre lògic dels esdeveniments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prolèptic
| prolèptica

■ prolèptic
| prolèptica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la prolepsi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proleptotè

proleptotè

masculí citologia Període d’iniciació del leptotè, en el qual els cromosomes són extremament fins i molt difícils d’observar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proletari
| proletària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proletari</title>

Etimologia: del ll. proletarius ‘que compta en l’estat només per a tenir fills’, der. de proles ‘posteritat’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que pertany a la categoria dels treballadors assalariats.
  2. masculí i femení dret romà A l’antiga Roma, ciutadà de la classe més humil, sense propietats territorials, que entrava en el cens únicament perquè tenia o podia tenir fills.
  3. nació proletària economia i ciències polítiques País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, però amb un excés de mà d’obra.

■ proletari
| proletària

adjectiu i masculí i femení Que pertany a la categoria dels treballadors assalariats masculí i femení dret romà A l’antiga Roma, ciutadà de la classe més humil, sense propietats territorials, que entrava en el cens únicament perquè tenia o podia tenir fills nació proletària economia i ciències polítiques País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, però amb un excés de mà d’obra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proletariat

■ proletariat

masculí sociologia i història Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proletarització

■ proletarització

femení Acció de proletaritzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proletaritzar

■ proletaritzar

verb transitiu Donar el caràcter de proletari Proletaritzar la població pronominal Esdevenir proletari Les masses vingudes a la ciutat van proletaritzar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prolífer
| prolífera

■ prolífer
| prolífera

adjectiu biologia Que és capaç de regenerar un òrgan Prolífic botànica Dit de les plantes en què ocorren proliferacions
Traducció