Es mostren 88940 resultats

promeci

promeci

masculí química inorgànica Prometi
Gran Diccionari de la llengua catalana

promeristema

promeristema

masculí histologia i botànica Meristema primari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ promès
| promesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">promès</title>

Etimologia: del ll. promissus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. masculí i femení Cadascun dels dos que s’han promès o donat mútuament paraula de casament.
  2. femení
    1. Acció de prometre, prometiment, prometença.
    2. La cosa promesa.
  3. femení
    1. dret Compromís per a realitzar un acte o contreure una obligació. Promesa de compra, de venda.
    2. dret i dret canònic Compromís d’un novici a lligar-se a una comunitat religiosa i a complir-ne la regla i les constitucions.
    3. promesa de contracte dret i dret civil Compromís mutu en ordre a un contracte futur que, per manca de dades concretes o per algun impediment legal transitori, no pot encara ésser celebrat.
    4. promesa de matrimoni dret civil i dret canònic Esposalles, bé que la promesa és sols unilateral.
    5. promesa d’heretar dret civil català Segons el dret tradicional recollit per l’actual compilació del dret civil català, promesa que té la mateixa eficàcia que un heretament.
  4. femení escoltisme Compromís de fidelitat que els minyons de muntanya poden fer després d’una temporada de pertinença a l’escoltisme.
  5. fills de la promesa Bíblia Per oposició als descendents naturals d’Abraham, segons Pau, tots els qui tenen fe, jueus o no.

■ promès
| promesa

masculí i femení Cadascun dels dos que s’han promès o donat mútuament paraula de casament femení Acció de prometre, prometiment, prometença La cosa promesa femení dret Compromís per a realitzar un acte o contreure una obligació Promesa de compra, de venda dret i dret canònic Compromís d’un novici a lligar-se a una comunitat religiosa i a complir-ne la regla i les constitucions promesa de contracte dret i dret civil Compromís mutu en ordre a un contracte futur que, per manca de dades concretes o per algun impediment legal transitori, no pot encara ésser celebrat promesa de matrimoni dret civil…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prometatge

■ prometatge

masculí Estat de promès, subsegüent a la promesa de matrimoni o a la celebració de les esposalles Temps que dura l’estat de promès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prometazina

prometazina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Substància de color blanc, inodora i poc estable a l’aire, coneguda també com a fenergan
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prometedor
| prometedora

■ prometedor
| prometedora

adjectiu Que promet especialment Que deixa preveure un bon èxit, un bon resultat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prometença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prometença</title>

Etimologia: de prometre 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de prometre, promesa.
  2. Paraula donada de fer una cosa.
  3. religió
    1. Oferiment fet a Déu o a un sant de fer una obra piadosa, condicionat o no a l’obtenció d’una gràcia.
    2. Objecte ofert en compliment d’una promesa; exvot.

■ prometença

femení Acció de prometre, promesa Paraula donada de fer una cosa religió Oferiment fet a Déu o a un sant de fer una obra piadosa, condicionat o no a l’obtenció d’una gràcia Objecte ofert en compliment d’una promesa exvot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prometi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prometi</title>

Etimologia: del ll. científic promethium, format sobre el ll. Prometheus, del gr. Promētheús, personatge de la mitologia grega
masculí [símbol Pm] química inorgànica Element sintètic, de nombre atòmic 61, pertanyent a la família dels lantànids.

■ prometi

masculí símbol Pm química inorgànica Element sintètic, de nombre atòmic 61, pertanyent a la família dels lantànids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prometiment

■ prometiment

masculí Acció de prometre, promesa, prometença
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prometre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prometre</title>

Etimologia: del ll. promittĕre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Obligar-se de paraula a fer una cosa, donar paraula de donar o concedir una cosa. Ens va prometre que vindria. Em va prometre un rellotge.
    2. pronominal Donar-se mútuament paraula de casament. Es van prometre pel setembre i es van casar pel maig.
    3. transitiu religió Fer una prometença.
    4. qui promet s’obliga (o ho deu) Frase que significa la necessitat de complir les promeses i amb què hom en retreu a algú l’incompliment.
  2. transitiu
    1. Permetre d’esperar, donar esperances. Els fruits que ens promet la primavera. Promet fer bon temps.
    2. usat absolutament Donar mostres d’una capacitat en l’esdevenidor. Aquest noi promet.
  3. transitiu col·loquialment Amb referència a un fet passat o present, afirmar la certesa d’allò que hom diu. Et prometo que no he estat jo.

■ prometre

verb transitiu Obligar-se de paraula a fer una cosa, donar paraula de donar o concedir una cosa Ens va prometre que vindria Em va prometre un rellotge pronominal Donar-se mútuament paraula de casament Es van prometre pel setembre i es van casar pel maig transitiu religió Fer una prometença qui promet s’obliga o ho deu Frase que significa la necessitat de complir les promeses i amb què hom en retreu a algú l’incompliment transitiu Permetre d’esperar, donar esperances Els fruits que ens promet la primavera Promet fer bon temps usat absolutament Donar mostres d’una capacitat en l’esdevenidor…
Informació complementària
Traducció