Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Prolongació.
especialment Cosa en què per evolució s’ha transformat una altra cosa. El mot “fet” és el prolongament del mot llatí “factum”. El català és un prolongament del llatí vulgar.

■ prolongament

masculí Prolongació especialment Cosa en què per evolució s’ha transformat una altra cosa El mot “fet” és el prolongament del mot llatí “factum” El català és un prolongament del llatí vulgar

■ prolongar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prolongar</title>

Etimologia: del ll. prolongare, íd. 1a font: 1384

verb transitiu Fer més llarg en durada o en extensió. Vam prolongar la nostra estada en aquell país. Prolongar la carretera fins a la urbanització.

■ prolongar

verb transitiu Fer més llarg en durada o en extensió Vam prolongar la nostra estada en aquell país Prolongar la carretera fins a la urbanització

■ proloqui

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proloqui</title>

Etimologia: del ll. proloquium, íd.

masculí Proposició o sentència preliminar.

■ proloqui

masculí Proposició o sentència preliminar

■ prolusió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prolusió</title>

Partició sil·làbica: pro_lu_si_ó
Etimologia: del ll. prolusio, -ōnis, íd., der. de proludĕre ‘assajar’ 1a font: 1803, DEst.

femení literatura Assaig o exercici introductori.

■ prolusió

femení literatura Assaig o exercici introductori

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ prologar

■ prologuista

■ prolongable

■ prolongació

■ prolongadament

■ prolongador | prolongadora

■ prolongador | prolongadora

■ prolongament

■ prolongar

■ proloqui

■ prolusió

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ prolongador

| prolongadora

■ prolongador

| prolongadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia