Es mostren 88951 resultats

■ prosòdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prosòdia</title>

Partició sil·làbica: pro_sò_di_a
Etimologia: del ll. prosodia, i aquest, del gr. prosōdía, íd. 1a font: s. XV, Curial
    femení
    1. gramàtica Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
    2. fonètica, fonologia Branca de la fonologia que estudia els trets fònics que afecten segments més extensos que els fonemes.
    3. fonètica, fonologia Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua.
  2. música Cant que incideix en la pronunciació normal d’una vocal.

■ prosòdia

femení gramàtica Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots fonètica, fonologia Branca de la fonologia que estudia els trets fònics que afecten segments més extensos que els fonemes fonètica, fonologia Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua música Cant que incideix en la pronunciació normal d’una vocal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosòdic
| prosòdica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prosòdic</title>

Etimologia: de prosòdia
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la prosòdia.
  2. D’acord amb les regles de la prosòdia. Accent prosòdic.
  3. tret prosòdic fonètica, fonologia Conjunt de caràcters fònics d’una llengua peculiars d’una determinada secció del discurs.

■ prosòdic
| prosòdica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la prosòdia D’acord amb les regles de la prosòdia Accent prosòdic tret prosòdic fonètica, fonologia Conjunt de caràcters fònics d’una llengua peculiars d’una determinada secció del discurs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prosòdicament

prosòdicament

adverbi D’una manera prosòdica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prosoma

prosoma

masculí zoologia Regió anterior del cos dels aràcnids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosop-

■ prosop-

Forma prefixada del mot grec prósōpon , que significa ‘cara’ Ex prosopàlgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

prosopàlgia

prosopàlgia

femení patologia Neuràlgia del trigemin
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prosoplectènquima

prosoplectènquima

masculí botànica Fals teixit plectenquimàtic propi dels fongs superiors i dels líquens
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosopo-

■ prosopo-

Forma prefixada del mot grec prósōpon , que significa ‘cara’ Ex prosopografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosopografia

■ prosopografia

femení retòrica Descripció dels trets físics o aspecte exterior d’una persona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prosopopeia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prosopopeia</title>

Partició sil·làbica: pro_so_po_pe_ia
Etimologia: del ll. prosopopoeia, i aquest, del gr. prosōpopoiía, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. retòrica
    1. Figura retòrica que consisteix a fer parlar persones absents o difuntes, o coses inanimades i abstractes, com si fossin presents, vives i animades.
    2. Personificació.
  2. Afectació de gravetat. Parlar amb molta prosopopeia.

■ prosopopeia

femení retòrica Figura retòrica que consisteix a fer parlar persones absents o difuntes, o coses inanimades i abstractes, com si fossin presents, vives i animades Personificació Afectació de gravetat Parlar amb molta prosopopeia
Informació complementària
Traducció