Es mostren 88939 resultats

■ prostètic
| prostètica

■ prostètic
| prostètica

adjectiu lingüística Protètic grup prostètic bioquímica Macromolècula nitrogenada de natura no proteica que va unida a una proteïna proteïna conjugada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prostíbul

■ prostíbul

masculí Casa on s’exerceix la prostitució
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prostibulari
| prostibulària

■ prostibulari
| prostibulària

adjectiu Relatiu o pertanyent al prostíbul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prostigmina

prostigmina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Neostigmina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pròstil
| pròstila

■ pròstil
| pròstila

adjectiu arquitectura Dit del temple o de qualsevol edifici que té columnes a la part anterior Un temple pròstil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pròstion


<title type="display">pròstion</title>

Partició sil·làbica: pròs_ti_on
    masculí antropologia física
  1. Punt craniomètric situat en la unió de la sutura dels maxil·lars superiors amb la tangent a la vora superior dels alvèols del parell anterior d’incisives.
  2. Punt somàtic situat en el punt més baix de la geniva entre les incisives mitjanes superiors.

pròstion

masculí antropologia física Punt craniomètric situat en la unió de la sutura dels maxillars superiors amb la tangent a la vora superior dels alvèols del parell anterior d’incisives Punt somàtic situat en el punt més baix de la geniva entre les incisives mitjanes superiors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prostitució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prostitució</title>

Partició sil·làbica: pros_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. prostitutio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de prostituir o de prostituir-se;
    2. l’efecte.
  2. sociologia i dret penal Pràctica d’avenir-se, de forma habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre.

■ prostitució

femení Acció de prostituir o de prostituir-se l’efecte sociologia i dret penal Pràctica d’avenir-se, de forma habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prostituïdor
| prostituïdora

■ prostituïdor
| prostituïdora

adjectiu i masculí i femení Que prostitueix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prostituir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prostituir</title>

Partició sil·làbica: pros_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. prostituĕre, íd. (v. constituir) 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Corrompre una persona, lliurar-la a la prostitució. Els mafiosos van prostituir aqueixa noia.
    2. pronominal Lliurar-se a la prostitució. No va tenir altre remei que prostituir-se.
    1. transitiu figuradament Envilir, per un ús indigne, per venalitat, un càrrec, una obra, etc. Prostituir un escriptor la seva ploma.
    2. pronominal Envilir-se per lucre. Aquest científic es prostituí quan oferí les seves descobertes a règims tirànics.

■ prostituir

verb transitiu Corrompre una persona, lliurar-la a la prostitució Els mafiosos van prostituir aqueixa noia pronominal Lliurar-se a la prostitució No va tenir altre remei que prostituir-se transitiu figuradament Envilir, per un ús indigne, per venalitat, un càrrec, una obra, etc Prostituir un escriptor la seva ploma pronominal Envilir-se per lucre Aquest científic es prostituí quan oferí les seves descobertes a règims tirànics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prostitut
| prostituta

■ prostitut
| prostituta

masculí i femení sociologia Persona que per un preu convingut s’avé a mantenir relacions sexuals amb una altra
Traducció