Es mostren 88951 resultats

■ proti

■ proti

masculí física i química Isòtop de l’hidrogen de massa atòmica 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

pròtid


<title type="display">pròtid</title>

Etimologia: de prot(eïna) i -id
masculí bioquímica Nom genèric de diverses substàncies orgàniques compostes de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre, de pes molecular elevat i capaces de formar solucions col·loidals.

pròtid

masculí bioquímica Nom genèric de diverses substàncies orgàniques compostes de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre, de pes molecular elevat i capaces de formar solucions colloidals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pròtir

■ pròtir

masculí arquitectura Espècie de corredor que, en les cases romanes, unia la porta del carrer amb la de l’atri
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protists

■ protists

masculí biologia plural Regne que comprèn els organismes eucariotes unicellulars rarament cenocítics o pluricellulars sense diferenciació de teixits i d’organització simple singular Organisme del regne dels protists
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">protó</title>

Etimologia: de l’angl. proton, del gr. prõton ‘la primera cosa’, nom creat el 1920 pel físic angl. Ernest Rutherford (1871-1937)
masculí [símbol p] partícules elementals Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.

■ protó

masculí símbol p partícules elementals Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proto-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proto-</title>

  1. Forma prefixada del mot grec prō͂tos, que significa ‘primer’, ‘principal’, ‘anterior’. Ex.: protomàrtir, protonotari, protocervell.
  2. química Prefix a abandonar, el qual, anteposat al nom d’un element en forma aniònica, fou emprat per a indicar, dins una sèrie de composts que el contenen, aquell en el qual es troba en més petita proporció.

■ proto-

Forma prefixada del mot grec prō͂tos , que significa ‘primer’, ‘principal’, ‘anterior’ Ex protomàrtir, protonotari, protocervell química Prefix a abandonar, el qual, anteposat al nom d’un element en forma aniònica, fou emprat per a indicar, dins una sèrie de composts que el contenen, aquell en el qual es troba en més petita proporció
Gran Diccionari de la llengua catalana

protó-protó, cicle


<title type="display">protó-protó, cicle</title>

física atòmica i astrofísica Encadenament de les tres reaccions nuclears de fusió que poden tenir lloc de manera natural en un estel, on és format heli a partir d’hidrogen i és emesa una certa quantitat d’energia. També rep el nom de cicle de Critchfield.

protó-protó, cicle

física atòmica i astrofísica Encadenament de les tres reaccions nuclears de fusió que poden tenir lloc de manera natural en un estel, on és format heli a partir d’hidrogen i és emesa una certa quantitat d’energia També rep el nom de cicle de Critchfield
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protoactini

■ protoactini

masculí símbol Pa química inorgànica Element radioactiu de la família dels actínids de nombre atòmic 91
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

protoalisi


<title type="display">protoalisi</title>

Partició sil·làbica: pro_to_a_li_si
Etimologia: de proto- i alisi
masculí meteorologia Vent que, a la regió equatorial, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.

protoalisi

masculí meteorologia Vent que, a la regió equatorial, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar
Gran Diccionari de la llengua catalana

protoarticulatals


<title type="display">protoarticulatals</title>

Partició sil·làbica: pro_to_ar_ti_cu_la_tals
    femení paleontologia i botànica
  1. plural Ordre d’esfenòpsids fòssils, propis del període devonià, que eren plantes arbustives, poc articulades, rizomatoses i amb tiges estèrils amb fil·lomes i fèrtils amb esporangis.
  2. singular Esfenòpsid de l’ordre de les protoarticulatals.

protoarticulatals

femení paleontologia i botànica plural Ordre d’esfenòpsids fòssils, propis del període devonià, que eren plantes arbustives, poc articulades, rizomatoses i amb tiges estèrils amb fillomes i fèrtils amb esporangis singular Esfenòpsid de l’ordre de les protoarticulatals