Es mostren 88939 resultats

■ protobacteriòfag


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">protobacteriòfag</title>

Partició sil·làbica: pro_to_bac_te_ri_ò_fag
masculí microbiologia Estat del bacteriòfag en el qual l’ADN es troba integrat en una regió determinada d’un cromosoma d’una cèl·lula hoste, sense que es pugui diferenciar de la resta del material cromosòmic, i és transmès en les successives divisions cel·lulars a les cèl·lules filles.

■ protobacteriòfag

masculí microbiologia Estat del bacteriòfag en el qual l’ADN es troba integrat en una regió determinada d’un cromosoma d’una cèllula hoste, sense que es pugui diferenciar de la resta del material cromosòmic, i és transmès en les successives divisions cellulars a les cèllules filles
Gran Diccionari de la llengua catalana

protobasidiomicets


<title type="display">protobasidiomicets</title>

Partició sil·làbica: pro_to_ba_si_di_o_mi_cets
    masculí botànica
  1. plural Grup de basidiomicets que comprèn els ordres de les uredinals i de les ustilaginals.
  2. singular Fong del grup dels protobasidiomicets.

protobasidiomicets

masculí botànica plural Grup de basidiomicets que comprèn els ordres de les uredinals i de les ustilaginals singular Fong del grup dels protobasidiomicets
Gran Diccionari de la llengua catalana

protobranquis


<title type="display">protobranquis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de mol·luscs lamel·libranquis, anomenats també taxodonts, i dimiaris, que tenen les brànquies bipinnades, encarregades únicament de funcions respiratòries. Les principals famílies del grup són la dels nucúlids, la dels nuculànids i la dels solenòmids.
  2. singular Mol·lusc de l’ordre dels protobranquis.

protobranquis

masculí zoologia plural Ordre de molluscs lamellibranquis, anomenats també taxodonts , i dimiaris , que tenen les brànquies bipinnades, encarregades únicament de funcions respiratòries Les principals famílies del grup són la dels nucúlids, la dels nuculànids i la dels solenòmids singular Mollusc de l’ordre dels protobranquis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protocanònic
| protocanònica

■ protocanònic
| protocanònica

adjectiu Relatiu o pertanyent al primer cànon, que constitueix el primer cànon Bíblia Amb relació al cànon bíblic, dit de cadascun dels llibres de l’Antic Testament que es troben en la Bíblia hebrea
Gran Diccionari de la llengua catalana

protocariota

protocariota

adjectiu i masculí citologia Procariota
Gran Diccionari de la llengua catalana

protocerca


<title type="display">protocerca</title>

adjectiu femení ictiologia Dit de l’aleta caudal caracteritzada pel fet que l’eix sostenidor conserva la seva posició central rectilínia i els lòbuls i els radis resten en situació marginal.

protocerca

adjectiu femení ictiologia Dit de l’aleta caudal caracteritzada pel fet que l’eix sostenidor conserva la seva posició central rectilínia i els lòbuls i els radis resten en situació marginal
Gran Diccionari de la llengua catalana

protocervell

protocervell

masculí zoologia Part del cervell dels artròpodes en contacte amb els centres òptics i on tenen lloc, en els insectes socials, molts fenòmens d’associació
Gran Diccionari de la llengua catalana

protocirurgià


<title type="display">protocirurgià</title>

Partició sil·làbica: pro_to_ci_rur_gi_à
masculí història Vicerector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760) que a partir del 1795 fou també cap dels col·legis antics del Principat de Catalunya.

protocirurgià

masculí història Vicerector del Collegi de Cirurgia de Barcelona 1760 que a partir del 1795 fou també cap dels collegis antics del Principat de Catalunya
Gran Diccionari de la llengua catalana

protococcals

protococcals

femení plural botànica Clorococcals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protocol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">protocol</title>

Etimologia: del b. ll. protocollum, i aquest, del baix gr. prōtókollon ‘full adherit a un document, sobretot en primer lloc, per donar-li autenticitat’, comp. de prō͂tos ‘primer’ i kólla ‘goma’ 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. dret
    1. Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, comptant des del primer de gener al trenta-u de desembre, enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums a criteri del notari.
    2. Acta o quadern d’actes referents a un congrés o acord diplomàtic.
    3. dret internacional Convenció internacional entre dos o més països, signada pels respectius agents diplomàtics i ministres d’afers estrangers, sense, però, la notificació solemne i definitiva d’un tractat.
  2. per extensió dret i diplomàtica Conjunt de fórmules estilístiques (invocació, intitulació, salutació, etc.) pròpies d’un diploma, prèvies al contingut jurídic.
  3. per extensió dret
    1. Cerimonial diplomàtic o palatí.
    2. Conjunt de normes de cortesia vigents en qualsevol lloc.
  4. informàtica Conjunt de característiques del programari, el maquinari i els procediments que regulen l’intercanvi d’informacions en les xarxes de comunicacions.
  5. medicina Pla precís i detallat per a l’estudi d’un problema biomèdic o per al tractament d’una determinada malaltia.

■ protocol

masculí dret Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, comptant des del primer de gener al trenta-u de desembre, enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums a criteri del notari Acta o quadern d’actes referents a un congrés o acord diplomàtic dret internacional Convenció internacional entre dos o més països, signada pels respectius agents diplomàtics i ministres d’afers estrangers, sense, però, la notificació solemne i definitiva d’un tractat per extensió dret i diplomàtica Conjunt de fórmules estilístiques invocació, intitulació, salutació,…
Informació complementària
Traducció