Es mostren 88940 resultats

■ protomàrtir

■ protomàrtir

adjectiu i masculí i femení El primer dels màrtirs, en sentit cronològic El protomàrtir sant Esteve
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

protomedicat


<title type="display">protomedicat</title>

masculí història Tribunal de Castella creat el 1477 pels Reis Catòlics i format pels protometges que examinaven i concedien les llicències per a l’exercici de la medicina.

protomedicat

masculí història Tribunal de Castella creat el 1477 pels Reis Catòlics i format pels protometges que examinaven i concedien les llicències per a l’exercici de la medicina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protometge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">protometge</title>

    masculí
  1. història A la corona catalanoaragonesa, títol donat sovint al metge principal de la cort, des del regnat d’Alfons el Magnànim, al qual el rei delegava la seva autoritat per a vigilar els mancaments en l’exercici de la medicina i per a conferir llicències per a exercir.
  2. Cadascun dels metges que formaven el tribunal del protomedicat de Castella.

■ protometge

masculí història A la corona catalanoaragonesa, títol donat sovint al metge principal de la cort, des del regnat d’Alfons el Magnànim, al qual el rei delegava la seva autoritat per a vigilar els mancaments en l’exercici de la medicina i per a conferir llicències per a exercir Cadascun dels metges que formaven el tribunal del protomedicat de Castella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

protomonadins


<title type="display">protomonadins</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats, que inclou espècies de talla petita, sense axostil, amb règim de vida sapròfit o paràsit.
  2. singular Protozou de l’ordre dels protomonadins.

protomonadins

masculí zoologia plural Ordre de protozous de la classe dels flagellats, que inclou espècies de talla petita, sense axostil, amb règim de vida sapròfit o paràsit singular Protozou de l’ordre dels protomonadins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protonació

■ protonació

femení química Procés pel qual un ió hidrogen s’uneix a una substància bàsica
Gran Diccionari de la llengua catalana

protonefridi

protonefridi

masculí anatomia animal Òrgan excretor dels animals acelomats o dels celomats sense celomòpors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protonema

■ protonema

masculí botànica En els briòfits, estructura típicament filamentosa originada en germinar una espora, que constitueix la primera fase del gametòfit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protònic1
| protònica

■ protònic1
| protònica

adjectiu fonètica, fonologia Pretònic Vegeu també protònic 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protònic2
| protònica

■ protònic2
| protònica

adjectiu partícules elementals Relatiu o pertanyent al protó Vegeu també protònic 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ protonotari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">protonotari</title>

Etimologia: del b. ll. protonotarius 1a font: 1344, Ord. P. III
    masculí
  1. història
    1. Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells.
    2. Títol donat al secretari aragonès del Consell d’Aragó.
  2. protonotari apostòlic catolicisme Notari papal.

■ protonotari

masculí història Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells Títol donat al secretari aragonès del Consell d’Aragó protonotari apostòlic catolicisme Notari papal
Traducció