Es mostren 88940 resultats

■ providencialment

■ providencialment

adverbi D’una manera providencial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provident</title>

Etimologia: del ll. provĭdens, -ntis, participi pres. de providēre ‘proveir, mirar per’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que pren mesures per endavant preveient una necessitat esdevenidora o probable.
  2. religió i filosofia Dit de Déu per tal com té providència del món i dels homes.

■ provident

adjectiu Que pren mesures per endavant preveient una necessitat esdevenidora o probable religió i filosofia Dit de Déu per tal com té providència del món i dels homes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ providentment

■ providentment

adverbi Amb providència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provincià
| provinciana

■ provincià
| provinciana

adjectiu i masculí i femení D’una província, per oposició a la capital adjectiu figuradament Mancat de grandesa o de personalitat pròpia enfront de la capital
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ província


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">província</title>

Partició sil·làbica: pro_vín_ci_a
Etimologia: del ll. provincia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. geografia administrativa Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats.
    2. història A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà.
    3. dret canònic Conjunt de monestirs o convents de cadascun dels ordes religiosos que ocupen un territori determinat i que depenen d’un mateix superior o provincial.
    4. província eclesiàstica dret canònic La més àmplia de les circumscripcions territorials eclesiàstiques, constituïda per un grup de diòcesis, territorialment contigües, anomenades sufragànies, i administrada per un arquebisbe o metropolità, normalment el de la seu més antiga o més important.
    5. província marítima dret marítim i organització militar A l’estat espanyol, extensió del litoral que constitueix una unitat administrativa de primer grau, comandada per un capità de nau o per un capità de fragata.
  2. biogeografia Divisió fitogeogràfica inferior a la regió, en la qual abunden els endemismes a nivell de gènere i espècie.
  3. província petrològica petrografia Regió natural, sovint difícil de destriar, on les roques corresponents a determinats cicles d’activitat ígnia es caracteritzen individualment i col·lectivament.

■ província

femení geografia administrativa Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats història A l’antiga Roma, territori sotmès a la jurisdicció d’un magistrat romà dret canònic Conjunt de monestirs o convents de cadascun dels ordes religiosos que ocupen un territori determinat i que depenen d’un mateix superior o provincial província eclesiàstica dret canònic La més àmplia de les circumscripcions territorials eclesiàstiques, constituïda per un grup de diòcesis, territorialment contigües, anomenades sufragànies , i administrada per un arquebisbe o metropolità, normalment el…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provincial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provincial</title>

Partició sil·làbica: pro_vin_ci_al
Etimologia: del ll. provincialis, íd. 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la província.
  2. adjectiu i masculí i femení dret canònic Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.

■ provincial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la província adjectiu i masculí i femení dret canònic Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provincialat

■ provincialat

masculí dret canònic Conjunt de provincials Època i durada del govern d’un o d’una provincial Dignitat, càrrec, de provincial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provincialisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provincialisme</title>

Partició sil·làbica: pro_vin_ci_a_lis_me
Etimologia: de provincial 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. Qualitat de provincial.
    1. Afecció als usos, costums, etc., de la província on hom ha nascut.
    2. Exaltació de l’afecció política a la província.
  3. lingüística Manera de parlar, locució, gir, propi de província, per oposició al llenguatge de la capital.
  4. ciències polítiques
    1. Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’estat.
    2. història Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.

■ provincialisme

masculí Qualitat de provincial Afecció als usos, costums, etc, de la província on hom ha nascut Exaltació de l’afecció política a la província lingüística Manera de parlar, locució, gir, propi de província, per oposició al llenguatge de la capital ciències polítiques Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’estat història Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

provincialització


<title type="display">provincialització</title>

Partició sil·làbica: pro_vin_ci_a_lit_za_ci_ó
Etimologia: de provincial
femení dret i economia Procediment previ per a la gestió directa de serveis públics provincials de naturalesa econòmica, mercantil o industrial.

provincialització

femení dret i economia Procediment previ per a la gestió directa de serveis públics provincials de naturalesa econòmica, mercantil o industrial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provincianisme

■ provincianisme

masculí Qualitat de provincià
Traducció