Es mostren 88940 resultats

■ provisori
| provisòria

■ provisori
| provisòria

adjectiu Destinat a ésser en breu temps substituït per un altre o per una altra cosa provisional
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provisoria

■ provisoria

femení catolicisme Provisorat Lloc on exerceix les seves funcions el provisor En els convents i en altres comunitats, lloc destinat a guardar i distribuir les provisions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provisòriament

■ provisòriament

adverbi D’una manera provisòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provitamina

■ provitamina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Substància precursora que es transforma en vitamina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocable

■ provocable

adjectiu Que pot ésser provocat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocació

■ provocació

femení Acció de provocar l’efecte dret penal Acció d’incitar a perpetrar un delicte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocador
| provocadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provocador</title>

Etimologia: del ll. provocator, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Que provoca.
  2. agent provocador El qui ficant-se entre gent suspecta, entre els afiliats a un partit, etc., i fingint-se’n company, els excita a fer actes culpables, que els trairan, els comprometran.

■ provocador
| provocadora

adjectiu i masculí i femení Que provoca agent provocador El qui ficant-se entre gent suspecta, entre els afiliats a un partit, etc, i fingint-se’n company, els excita a fer actes culpables, que els trairan, els comprometran
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocant

■ provocant

adjectiu Que provoca especialment Que suscita un desig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">provocar</title>

Etimologia: del ll. provocare, íd.; en el sentit de ‘vomitar’ v. perbocar. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
    1. Excitar (algú) a lluitar o a fer alguna cosa indeguda o inconvenient. Provocar la tropa a una rebel·lió.
    2. especialment Excitar sexualment. Una dona que provoca els homes.
    3. usat absolutament No provoquis.
  2. Suscitar (alguna cosa), ocasionar-la, produir-la. Les seves paraules van provocar les rialles de tothom. Provocar la tos, el vòmit. Aquells fets van provocar un decret.
  3. usat absolutament Perbocar.

■ provocar

verb transitiu Excitar algú a lluitar o a fer alguna cosa indeguda o inconvenient Provocar la tropa a una rebellió especialment Excitar sexualment Una dona que provoca els homes usat absolutament No provoquis Suscitar alguna cosa, ocasionar-la, produir-la Les seves paraules van provocar les rialles de tothom Provocar la tos, el vòmit Aquells fets van provocar un decret usat absolutament Perbocar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ provocatiu
| provocativa

■ provocatiu
| provocativa

adjectiu Que té la virtut de provocar Una poció provocativa de l’avortament Provocador, provocant Tenia un posat provocatiu
Traducció