Es mostren 88939 resultats

■ aplom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aplom</title>

Etimologia: de aplomar 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. Seguretat impertorbable en les maneres, en les accions, possessió de si mateix.
  2. plural zootècnia Conjunt de les línies verticals i imaginàries que indiquen la direcció correcta que han de seguir els membres dels quadrúpedes en tota llur longitud i els punts de recolzament al sòl a fi que estiguin ben constituïts.

■ aplom

masculí Seguretat impertorbable en les maneres, en les accions, possessió de si mateix plural zootècnia Conjunt de les línies verticals i imaginàries que indiquen la direcció correcta que han de seguir els membres dels quadrúpedes en tota llur longitud i els punts de recolzament al sòl a fi que estiguin ben constituïts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplomallat
| aplomallada

■ aplomallat
| aplomallada

adjectiu En forma de plomall
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplomar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aplomar</title>

Etimologia: de plom 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d’assegurar-ne la verticalitat.
  2. construcció naval Col·locar les quadernes, el pal o qualsevol peça en posició normal a la quilla.
  3. caure aplomat
    1. Una cortina, un vestit, etc., tenir un caient correcte. Els domassos queien aplomats.
    2. Una persona, un objecte, caure verticalment. Caigué aplomat des d’un tercer pis.
    3. Una persona, un animal, caure com fulminat. En pegar-li al cap caigué aplomat.

■ aplomar

verb transitiu Valer-se de la plomada en alçar una paret, en clavar un pal a terra, etc, per tal d’assegurar-ne la verticalitat construcció naval Collocar les quadernes, el pal o qualsevol peça en posició normal a la quilla caure aplomat Una cortina, un vestit, etc, tenir un caient correcte Els domassos queien aplomats Una persona, un objecte, caure verticalment Caigué aplomat des d’un tercer pis Una persona, un animal, caure com fulminat En pegar-li al cap caigué aplomat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aplousobranquis


<title type="display">aplousobranquis</title>

Partició sil·làbica: a_plou_so_bran_quis
Etimologia: del gr. haplóos ‘simple’ i -branqui
    masculí zoologia
  1. plural Subclasse d’ascidiacis integrada per animals colonials de cos allargat i dividit en dues o tres parts.
  2. singular Ascidiaci de la subclasse dels aplousobranquis.

aplousobranquis

masculí zoologia plural Subclasse d’ascidiacis integrada per animals colonials de cos allargat i dividit en dues o tres parts singular Ascidiaci de la subclasse dels aplousobranquis
Gran Diccionari de la llengua catalana

apmt.

apmt.

abreviatura apartament 2 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apnea

■ apnea

femení patologia Suspensió més o menys prolongada de la respiració immersió en apnea En el submarinisme, descens sota aigua amb contenció de la respiració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apneic
| apneica

■ apneic
| apneica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’apnea patologia Afectat d’apnea
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

apneumàtic
| apneumàtica

apneumàtic
| apneumàtica

adjectiu Buit d’aire Fora del contacte de l’aire
Gran Diccionari de la llengua catalana

apnèumia


<title type="display">apnèumia</title>

Partició sil·làbica: a_pnèu_mi_a
femení zoologia Gran reducció o desaparició dels pulmons de certs amfibis que habiten llocs extremament humits.

apnèumia

femení zoologia Gran reducció o desaparició dels pulmons de certs amfibis que habiten llocs extremament humits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apo-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apo-</title>

  1. Prefix, del grec apó, que significa ‘apartat de’, ‘separat’, ‘destacat’, ‘mancat de’. Ex.: apoflegmàtic, apotípic, apocàrpic, apoenzim.
  2. química orgànica Prefix que designa un compost relacionat amb la substància al nom de la qual és prefixat. Ex.: apoatropina, apomorfina.

■ apo-

Prefix, del grec apó , que significa ‘apartat de’, ‘separat’, ‘destacat’, ‘mancat de’ Ex apoflegmàtic, apotípic, apocàrpic, apoenzim química orgànica Prefix que designa un compost relacionat amb la substància al nom de la qual és prefixat Ex apoatropina, apomorfina