Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 89001 resultats

■ abeuradora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abeuradora</title>

Partició sil·làbica: a_beu_ra_do_ra
Etimologia: de abeurador¹

femení Atuell de terrissa, de vidre, etc., on es posa l’aigua per a abeurar els ocells domèstics o engabiats.

■ abeuradora

femení Atuell de terrissa, de vidre, etc, on es posa l’aigua per a abeurar els ocells domèstics o engabiats

■ abeurall

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abeurall</title>

Partició sil·làbica: a_beu_rall
Etimologia: de abeurar

masculí Barreja alimentosa molt clara que es dona a beure al bestiar.

■ abeurall

masculí Barreja alimentosa molt clara que es dona a beure al bestiar

■ abeurament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abeurament</title>

Partició sil·làbica: a_beu_ra_ment
Etimologia: de abeurar

masculí Acció d’abeurar.

■ abeurament

masculí Acció d’abeurar

■ abeurar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abeurar</title>

Partició sil·làbica: a_beu_rar
Etimologia: de beure¹ 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

Donar beure abundantment (especialment al bestiar). Abeurar els cavalls.
Remullar abundantment; xopar, amarar. Abeurar els maons.
construcció
1. Tirar ciment o guix, mesclat amb molta d’aigua i ben remenat, dins les juntes dels carreus, etc., per tal que s’hi escampi bé i les ompli.
2. Mullar les parets abans de revestir-les o arrebossar-les per tal que el nou revestiment o l’arrebossat s’hi agafi bé.
3. Escampar una abeurada pel damunt d’un enrajolat per tal d’omplir les juntes.

■ abeurar

verb transitiu Donar beure abundantment especialment al bestiar Abeurar els cavalls Remullar abundantment xopar, amarar Abeurar els maons construcció Tirar ciment o guix, mesclat amb molta d’aigua i ben remenat, dins les juntes dels carreus, etc, per tal que s’hi escampi bé i les ompli Mullar les parets abans de revestir-les o arrebossar-les per tal que el nou revestiment o l’arrebossat s’hi agafi bé Escampar una abeurada pel damunt d’un enrajolat per tal d’omplir les juntes

■ abeuratge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abeuratge</title>

Partició sil·làbica: a_beu_rat_ge
Etimologia: de abeurar

masculí

Acte d’abeurar el bestiar.
Abeurall.

■ abeuratge

masculí Acte d’abeurar el bestiar Abeurall

abiet-

<title type="display">abiet-</title>

Forma prefixada del mot llatí abies, -ietis, que significa ‘avet’. Ex.: abietàcies, abietina.

abiet-

Forma prefixada del mot llatí abies, -ietis , que significa ‘avet’ Ex abietàcies, abietina

■ abietàcies

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abietàcies</title>

Partició sil·làbica: a_bi_e_tà_ci_es
Etimologia: de abiet- i -àcia

femení plural botànica Pinàcies.

■ abietàcies

femení plural botànica Pinàcies

abietat

<title type="display">abietat</title>

Partició sil·làbica: a_bi_e_tat
Etimologia: de abiet- i -at²

masculí química orgànica Qualsevol sal o èster de l’àcid abiètic.

abietat

masculí química orgànica Qualsevol sal o èster de l’àcid abiètic

■ abiètic, àcid

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abiètic, àcid</title>

Partició sil·làbica: a_bi_è_tic
Etimologia: de abiet- i -ic¹

química orgànica Derivat hidrogenat del fenantrè, de fórmula C₂₀H₃₀O₂.

■ abiètic, àcid

química orgànica Derivat hidrogenat del fenantrè, de fórmula C 2 0 H 3 0 O 2

■ abietina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abietina</title>

Partició sil·làbica: a_bi_e_ti_na
Etimologia: de abiet- i -ina

femení bioquímica Coniferina.

■ abietina

femení bioquímica Coniferina