Es mostren 88939 resultats

■ psicolingüística

■ psicolingüística

femení psicologia i lingüística Disciplina científica que estudia els processos psicològics que permeten la producció i la comprensió del llenguatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">psicologia</title>

Partició sil·làbica: psi_co_lo_gi_a
Etimologia: de psico- i -logia 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. psicologia
    1. Ciència que estudia la constitució anímica, o vital, i el comportament dels animals i de l’home.
    2. especialment Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
    3. psicologia animal Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals.
  2. per extensió
    1. psicologia Tot el que es refereix o pertany a l’ànima o psiquisme de l’home o al principi dels animals.
    2. especialment psicologia Conjunt de trets psíquics, caracterològics i de comportament que defineixen la manera d’ésser d’una persona o d’un grup social.
    3. figuradament Síntesi dels trets característics d’un poble, d’una nació.
  3. Aptitud per a comprendre el caràcter de les persones i saber preveure’n el comportament, els estats anímics, les reaccions, etc. Tenir molta, poca psicologia. És molt conflictiva: cal tractar-la amb psicologia. Amb aquest client cal fer servir una mica de psicologia.

■ psicologia

femení psicologia Ciència que estudia la constitució anímica, o vital, i el comportament dels animals i de l’home especialment Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana psicologia animal Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals per extensió psicologia Tot el que es refereix o pertany a l’ànima o psiquisme de l’home o al principi dels animals especialment psicologia Conjunt de trets psíquics, caracterològics i de comportament que defineixen la manera d’ésser d’una persona o d’un grup social figuradament…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicològic
| psicològica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">psicològic</title>

Etimologia: de psicologia 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
  1. psicologia Relatiu o pertanyent a la psicologia com a ciència.
    1. psicologia Relatiu o pertanyent a la psicologia, a la psique o al psiquisme d’un individu, d’un grup social, etc.
    2. guerra psicològica figuradament Conjunt de mètodes emprats per a influir en les opinions, els sentiments i les creences d’un individu o d’un grup social, i més particularment dels seus membres més destacats i poderosos.
  3. escola psicològica economia Nom donat a l’economia centrada en l’anàlisi de les relacions entre l’home i la riquesa.

■ psicològic
| psicològica

adjectiu psicologia Relatiu o pertanyent a la psicologia com a ciència psicologia Relatiu o pertanyent a la psicologia, a la psique o al psiquisme d’un individu, d’un grup social, etc guerra psicològica figuradament Conjunt de mètodes emprats per a influir en les opinions, els sentiments i les creences d’un individu o d’un grup social, i més particularment dels seus membres més destacats i poderosos escola psicològica economia Nom donat a l’economia centrada en l’anàlisi de les relacions entre l’home i la riquesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicologisme

■ psicologisme

masculí filosofia Corrent o doctrina filosòfics que tendeixen a reduir els problemes ètics, lògics, estètics, metafísics, etc, a llurs factors o determinants psíquics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicologista

■ psicologista

filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent al psicologisme adjectiu i masculí i femení Afectat de psicologisme masculí i femení Seguidor del psicologisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicometria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">psicometria</title>

Partició sil·làbica: psi_co_me_tri_a
Etimologia: de psico- i -metria
    femení psicologia
  1. Branca de la psicologia experimental que s’ocupa de la mesura de les funcions mentals en general i de les característiques psíquiques de l’individu, en particular.
  2. Mesura de la durada dels processos mentals, de les relacions temporals entre els fenòmens mentals.

■ psicometria

femení psicologia Branca de la psicologia experimental que s’ocupa de la mesura de les funcions mentals en general i de les característiques psíquiques de l’individu, en particular Mesura de la durada dels processos mentals, de les relacions temporals entre els fenòmens mentals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicomètric
| psicomètrica

■ psicomètric
| psicomètrica

adjectiu psicologia Relatiu o pertanyent a la psicometria Dit del gabinet, laboratori, etc, on hom aplica la psicometria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicomotor
| psicomotriu [o psicomotora]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">psicomotor</title>

Etimologia: de psico- i motor
    adjectiu
  1. fisiologia i psicologia Relatiu o pertanyent a les funcions psíquiques i alhora a les funcions motrius.
  2. síndrome psicomotriu patologia Síndrome de les funcions psíquiques i motrius, anomenada també trastorn psicomotor.

■ psicomotor
| psicomotriu [o psicomotora]

adjectiu fisiologia i psicologia Relatiu o pertanyent a les funcions psíquiques i alhora a les funcions motrius síndrome psicomotriu patologia Síndrome de les funcions psíquiques i motrius, anomenada també trastorn psicomotor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ psicomotricitat

■ psicomotricitat

femení psicologia Activitat motriu de la persona contemplada des del punt de vista psicològic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

psiconeurosi

psiconeurosi

femení psiquiatria Neurosi
Traducció