Es mostren 88939 resultats

■ pudent

■ pudent

adjectiu Que put, que fa pudor Que manifesta mal geni malsofert, malhumorat font pudent o popularment pudenta Puda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pudenta

■ pudenta

femení popularment Puda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pudibund
| pudibunda

■ pudibund
| pudibunda

adjectiu Que demostra tenir un gran pudor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ púdic
| púdica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">púdic</title>

Etimologia: del ll. pudīcus, -a, -um, íd., der. de pudēre ‘sentir vergonya’, amb canvi d’accent per influx dels molts adj. ll. acabats en -icus inaccentuat 1a font: 1498
    adjectiu
    1. Cast, honest.
    2. Que respecta el pudor d’altri.
  2. anatomia animal Relatiu o pertanyent a les parts pudendes. Artèria púdica. Nervi púdic.

■ púdic
| púdica

adjectiu Cast, honest Que respecta el pudor d’altri anatomia animal Relatiu o pertanyent a les parts pudendes Artèria púdica Nervi púdic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ púdicament

■ púdicament

adverbi D’una manera púdica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pudicícia

■ pudicícia

femení Condició de púdic, virtut del qui és púdic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pudicitat

■ pudicitat

femení Pudicícia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ púding

■ púding

masculí alimentació, indústries alimentàries Nom donat a diversos pastissos, plats i embotits, corrents a Anglaterra, en els quals gairebé sempre intervé la farina de civada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pudinga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pudinga</title>

Etimologia: del fr. poudingue, íd., i aquest, reducció i adaptació de l’angl. puddingstone ‘pedra com un púding’ (cf. púding)
femení petrografia Roca sedimentària detrítica, formada per dos components: els elements detrítics i el ciment, que engloba tots aquests elements.

■ pudinga

femení petrografia Roca sedimentària detrítica, formada per dos components els elements detrítics i el ciment, que engloba tots aquests elements
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pudir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pudir</title>

Etimologia: del ll. putēre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [pr ind sing 2 puts, 3 put; imper sing 2 put] intransitiu
  1. Fer pudor. Aquesta carn put: és passada. Pudir-li, a algú, l’alè, els peus, les aixelles. Puts a ceba: en deus haver menjada. Pudir més que una guineu.
  2. figuradament
    1. Portar indicis d’una cosa, tenir-ne l’aspecte. Aquelles paraules pudien a traïdoria. Això put a contraban.
    2. Causar a algú enuig, fàstic, la persistent repetició d’alguna cosa. Ja em puden aquestes declaracions triomfalistes. Això ja put.

■ pudir

verb pr ind sing 2 puts, 3 put imper sing 2 put intransitiu Fer pudor Aquesta carn put és passada Pudir-li, a algú, l’alè, els peus, les aixelles Puts a ceba en deus haver menjada Pudir més que una guineu figuradament Portar indicis d’una cosa, tenir-ne l’aspecte Aquelles paraules pudien a traïdoria Això put a contraban Causar a algú enuig, fàstic, la persistent repetició d’alguna cosa Ja em puden aquestes declaracions triomfalistes Això ja put
Informació complementària
Traducció