Es mostren 88939 resultats

pujalenc
| pujalenca

pujalenc
| pujalenca

adjectiu i masculí i femení De Pujalt Anoia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pujall

■ pujall

masculí pujada 2 Pujador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pujament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pujament</title>

Etimologia: de pujar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de portar una cosa de baix a dalt.
  2. marina, marítim Vora inferior d’una vela comptada de puny a puny en les veles quadres i des del puny d’amura al d’escota en les veles triangulars.

■ pujament

masculí Acció de portar una cosa de baix a dalt marina, marítim Vora inferior d’una vela comptada de puny a puny en les veles quadres i des del puny d’amura al d’escota en les veles triangulars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pujança

■ pujança

femení Acció de pujar especialment Creixença d’un arbre, d’un infant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pujant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pujant</title>

Etimologia: de pujar 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí
    1. Pujada.
    2. tenir (un camí, etc.) mal pujant Tenir mala pujada, ésser de mal pujar.
  2. masculí Muntant d’una porta, d’una finestra, etc.
  3. adjectiu heràldica Dit de la fletxa amb la punta cap a la vora superior.

■ pujant

masculí Pujada tenir un camí, etc mal pujant Tenir mala pujada, ésser de mal pujar masculí Muntant d’una porta, d’una finestra, etc adjectiu heràldica Dit de la fletxa amb la punta cap a la vora superior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pujar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pujar</title>

Compareu: apujar
Etimologia: del ll. vg. *podiare, der. de podium ‘puig’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu [o pronominal, acompanyat del pronom en intensiu]
    1. Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre de situat en un nivell més alt. Pujar a dalt d’una muntanya. Pujar al terrat. Se’n puja a dalt d’un arbre. Se’n pujà al cel.
    2. Enfilar-se damunt un animal per cavalcar-hi. Puja al cavall.
    3. per extensió Entrar en un vehicle. Pujar al cotxe, en un cotxe, en una barca.
    4. figuradament Pujar-li els colors a la cara.
    5. pujar al cap Produir pertorbació a l’organisme l’alcohol, el tabac, etc. El vi li ha pujat al cap.
    6. pujar al cap figuradament Pertorbar la raó alguna causa anímica, sobretot l’orgull, els esdeveniments massa pròspers, la riquesa, etc.
    7. pujar al tron Esdevenir rei.
    8. pujar-li (a algú) la mosca al nas Venir-li irritació, enfadar-se.
    9. poder pujar-hi de peus Poder obrar ben confiadament, sense cap mena de recel.
  2. intransitiu
    1. Pervenir a un nivell més alt, a un grau superior d’intensitat. La marea puja. El termòmetre ha pujat. La pasta, quan fermenta, puja.
    2. Augmentar de valor, de preu. El dòlar ha pujat.
    3. Arribar a tant de valor, a tal quantitat, a tal preu. La despesa puja a sis euros.
    4. pujar més el farciment que el gall Tenir més volum o importància la part accidental que la substancial d’una cosa.
  3. intransitiu
    1. Créixer en sentit vertical. Un pi que puja molt dret.
    2. Anar adquirint el desplegament físic normal. Aquests nens pugen molt bé.
    3. figuradament Fer-se gran amb determinats hàbits de virtut o de vici. Noi, puges molt malcriat!
  4. intransitiu
    1. Créixer en grau de dignitat, de poder, de categoria social. Ha pujat a alcalde.
    2. usat absolutament Ha pujat gràcies als diners.
  5. transitiu Recórrer pujant. Ha pujat l’escala en quatre salts.
  6. transitiu Portar algú o alguna cosa de baix a dalt, d’un punt a un altre de situat en un nivell més alt. Han pujat els mobles a les golfes.
  7. transitiu Fer créixer, aconseguir que es desenrotlli un fill, una planta, un negoci, etc. Ha pujat tota sola els quatre fills.
  8. transitiu construcció
    1. Construir, bastir. Pujarem la casa aquí.
    2. Fer més alt, augmentar l’alçada. Heu de pujar un pam la paret.
  9. transitiu informàtica Penjar.
  10. intransitiu nàutica
    1. Navegar mar endins, allunyant-se de la costa.
    2. Navegar per un riu corrent amunt, contra corrent.

■ pujar

verb intransitiu o pronominal, acompanyat del pronom en intensiu Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre de situat en un nivell més alt Pujar a dalt d’una muntanya Pujar al terrat Se’n puja a dalt d’un arbre Se’n pujà al cel Enfilar-se damunt un animal per cavalcar-hi Puja al cavall per extensió Entrar en un vehicle Pujar al cotxe, en un cotxe, en una barca figuradament Pujar-li els colors a la cara pujar al cap Produir pertorbació a l’organisme l’alcohol, el tabac, etc El vi li ha pujat al cap pujar al cap figuradament Pertorbar la raó alguna causa anímica, sobretot l’orgull, els…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pujat
| pujada

■ pujat
| pujada

adjectiu Que ateny un alt grau d’intensitat Un vermell molt pujat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pujol

■ pujol

masculí Puig petit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pujolar

■ pujolar

masculí Conjunt de pujols
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pul

pul

adjectiu i masculí invariable lingüística Ful