Es mostren 88940 resultats

apoditeri


<title type="display">apoditeri</title>

Etimologia: del ll. apodyterium, i aquest, del gr. apodytḗrion, íd.
masculí història Una de les parts que componien les termes romanes (generalment el vestuari).

apoditeri

masculí història Una de les parts que componien les termes romanes generalment el vestuari
Gran Diccionari de la llengua catalana

apodització


<title type="display">apodització</title>

Partició sil·làbica: a_po_dit_za_ci_ó
femení fotografia Tractament dels objectius destinat a eliminar els halos produïts al voltant dels llums de la imatge.

apodització

femení fotografia Tractament dels objectius destinat a eliminar els halos produïts al voltant dels llums de la imatge
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apòdosi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apòdosi</title>

Etimologia: del gr. apódosis ‘explicació’, de apó ‘procedent de’ i dósis ‘acció de donar’
    femení gramàtica
  1. Dins una oració simple, segona part, que serveix per a completar el significat de la primera.
  2. Dins una oració composta, la segona proposició que, essent principal, completa el significat de la primera subordinada.

■ apòdosi

femení gramàtica Dins una oració simple, segona part, que serveix per a completar el significat de la primera Dins una oració composta, la segona proposició que, essent principal, completa el significat de la primera subordinada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

apoenzim


<title type="display">apoenzim</title>

Partició sil·làbica: a_po_en_zim
Etimologia: de apo- i enzim
masculí obsolet bioquímica Segons una teoria ja superada, part proteica dels enzims amb grup prostètic, inactiva, des del punt de vista enzimàtic, per ella mateixa.

apoenzim

masculí obsolet bioquímica Segons una teoria ja superada, part proteica dels enzims amb grup prostètic, inactiva, des del punt de vista enzimàtic, per ella mateixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

apòfansi

apòfansi

femení lògica Teoria lògica dels enunciats apofàntics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apofàntic
| apofàntica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apofàntic</title>

Etimologia: del gr. apophantikós ‘que serveix per a demostrar’
    lògica
  1. adjectiu Terme emprat per Aristòtil per a qualificar, entre els enunciats verbals que tenen sentit, aquells que poden ésser veritables o falsos, a diferència de les exclamacions, etc.
  2. femení Apòfansi.

■ apofàntic
| apofàntica

lògica adjectiu Terme emprat per Aristòtil per a qualificar, entre els enunciats verbals que tenen sentit, aquells que poden ésser veritables o falsos, a diferència de les exclamacions, etc femení Apòfansi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apofàtic
| apofàtica

■ apofàtic
| apofàtica

adjectiu teologia Dit de la teologia que arriba al coneixement de Déu per via negativa, dient de Déu allò que no és
Gran Diccionari de la llengua catalana

apofatisme

apofatisme

masculí teologia Qualitat d’apofàtic Corrent teològic que propugna la teologia apofàtica o negativa
Gran Diccionari de la llengua catalana

apoferritina


<title type="display">apoferritina</title>

Etimologia: de apo- i ferritina
femení fisiologia animal Proteïna de la mucosa intestinal, sobretot del duodè, que es combina amb el ferro ingerit i forma la ferritina.

apoferritina

femení fisiologia animal Proteïna de la mucosa intestinal, sobretot del duodè, que es combina amb el ferro ingerit i forma la ferritina
Gran Diccionari de la llengua catalana

apofil·lita

apofil·lita

femení mineralogia Fluosilicat de calci i potassi hidratat