Es mostren 88939 resultats

■ pungent

■ pungent

adjectiu Punyent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

punibilitat

punibilitat

femení Possibilitat d’ésser punit dret penal Caràcter de punible que revesteix un delicte o una falta penal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punible

■ punible

adjectiu Que mereix ésser punit dret penal Dit d’un delicte que reuneix totes les condicions de punibilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ púnic
| púnica

■ púnic
| púnica

adjectiu i masculí i femení Cartaginès masculí lingüística Dialecte del fenici que era parlat a Cartago i a les seves colònies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punicàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punicàcies</title>

Partició sil·làbica: pu_ni_cà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del sud-oest asiàtic, i P. protopunica.
  2. singular Planta de la família de les punicàcies.

■ punicàcies

femení botànica plural Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies Punica granatum , el magraner, propi de la regió mediterrània i del sud-oest asiàtic, i P protopunica singular Planta de la família de les punicàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punicina

■ punicina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Pelletierina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punició</title>

Partició sil·làbica: pu_ni_ci_ó
Etimologia: del ll. punitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció de punir o castigar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal
    1. Acció judicial d’imposar una pena a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. La punició d’un criminal.
    2. Pena inherent a un delicte, una falta o una omissió. La punició d’un delicte.

■ punició

femení Acció de punir o castigar l’efecte dret penal Acció judicial d’imposar una pena a algú per fer-li expiar un delicte o una falta La punició d’un criminal Pena inherent a un delicte, una falta o una omissió La punició d’un delicte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punidor
| punidora

■ punidor
| punidora

adjectiu i masculí i femení Que puneix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puniment

■ puniment

masculí Punició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punir</title>

Etimologia: del ll. punīre, íd., der. de poena ‘pena’ amb un altre tractament del diftong del gr. poinḗ d’on prové 1a font: s. XIII, Vides
    verb transitiu
    1. Imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta. Punir un criminal.
    2. Executar un càstig. El puní amb els assots.
  2. Fer expiar una falta. Punir un crim, un delicte.

■ punir

verb transitiu Imposar una pena o càstig a algú per fer-li expiar un delicte o una falta Punir un criminal Executar un càstig El puní amb els assots Fer expiar una falta Punir un crim, un delicte
Informació complementària
Traducció