Es mostren 88940 resultats

punyet


<title type="display">punyet</title>

Etimologia: de puny 1a font: 1400
    masculí
  1. indumentària
    1. Puny postís.
    2. Porció de tela afegit a l’extrem d’una màniga i que cobreix parcialment la mà.
  2. joc del punyet jocs d’entreteniment Joc que consisteix a tractar d’endevinar el nombre total de monedes, pedretes, etc., que el contrincant amaga al puny.

punyet

masculí indumentària Puny postís Porció de tela afegit a l’extrem d’una màniga i que cobreix parcialment la mà joc del punyet jocs d’entreteniment Joc que consisteix a tractar d’endevinar el nombre total de monedes, pedretes, etc, que el contrincant amaga al puny
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punyeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyeta</title>

Etimologia: de puny
    femení
  1. antigament Masturbació.
  2. vulgarment
    1. Nom donat a qualsevol cosa que molesta, que no té cap utilitat, de poca importància. Això de no poder fumar és una punyeta. Deixa’t de punyetes i ves al gra. Estàs carregat de punyetes si penses que estàs massa gras.
    2. a la quinta punyeta locució adverbial Molt lluny. Viu a la quinta punyeta. Anar algú a la quinta punyeta.
    3. anar-se’n a fer punyetes Fer-se malbé una cosa, desaparèixer. Tot el negoci se n’ha anat a fer punyetes.
    4. anar (o anar-se’n) a fer punyetes [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Ves a fer punyetes.
    5. enviar (o engegar) (algú) a fer punyetes Engegar-lo de mala manera.
    6. fer la punyeta (a algú) Fastiguejar-lo, molestar-lo, impedir-li de fer allò que volia.
  3. interjecció vulgarment Expressió que denota enuig, contrarietat, etc.

■ punyeta

femení antigament Masturbació vulgarment Nom donat a qualsevol cosa que molesta, que no té cap utilitat, de poca importància Això de no poder fumar és una punyeta Deixa’t de punyetes i ves al gra Estàs carregat de punyetes si penses que estàs massa gras a la quinta punyeta locució adverbial Molt lluny Viu a la quinta punyeta Anar algú a la quinta punyeta anar-se’n a fer punyetes Fer-se malbé una cosa, desaparèixer Tot el negoci se n’ha anat a fer punyetes anar o anar-se’n a fer punyetes emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera Ves a fer punyetes enviar o engegar algú a…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punyeter
| punyetera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyeter</title>

    adjectiu i masculí i femení vulgarment
  1. Que molesta, empipa o causa perjudici; emprenyador. Aquesta punyetera feina no s’acaba mai! És un punyeter, tot el dia m’està empipant.
  2. Murri, hàbil per a aconseguir tot el que vol. El teu germà és un punyeter, sempre se surt amb la seva.

■ punyeter
| punyetera

adjectiu i masculí i femení vulgarment Que molesta, empipa o causa perjudici emprenyador Aquesta punyetera feina no s’acaba mai És un punyeter, tot el dia m’està empipant Murri, hàbil per a aconseguir tot el que vol El teu germà és un punyeter, sempre se surt amb la seva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punyeteria

■ punyeteria

femení vulgarment Cosa molesta o menyspreable Qualitat de punyeter
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punyida

■ punyida

femení Acció de punyir l’efecte patologia punxada 1 1 Dolor punyent punxada 2 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

punyidor


<title type="display">punyidor</title>

Etimologia: de punyir
masculí adoberia Barra de fusta d’uns dos metres de llarg emprada pels adobers per a acompanyar les peces dins els clots i pitjar-les.

punyidor

masculí adoberia Barra de fusta d’uns dos metres de llarg emprada pels adobers per a acompanyar les peces dins els clots i pitjar-les
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punyiment

■ punyiment

masculí Punxada, punyida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ punyir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyir</title>

Etimologia: del ll. pŭngĕre ‘punxar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Punxar.
    2. figuradament Penetrar colpidorament l’ànim. El punyia el desig, la curiositat. Aquelles paraules li punyien el cor.
    3. Burxar (en una cosa) ficant-hi la mà o un objecte punxegut. De tant punyir el pany amb la clau, el va espatllar.
  2. intransitiu Començar a sortir la barba o els sembrats. A quinze anys ja li començava a punyir la barba. El blat ja puny.
  3. transitiu adoberia Pitjar les peces de sola amb el punyidor, dins el clot, per tal que ocupin poc lloc i es remullin bé pertot.

■ punyir

verb transitiu Punxar figuradament Penetrar colpidorament l’ànim El punyia el desig, la curiositat Aquelles paraules li punyien el cor Burxar en una cosa ficant-hi la mà o un objecte punxegut De tant punyir el pany amb la clau, el va espatllar intransitiu Començar a sortir la barba o els sembrats A quinze anys ja li començava a punyir la barba El blat ja puny transitiu adoberia Pitjar les peces de sola amb el punyidor, dins el clot, per tal que ocupin poc lloc i es remullin bé pertot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puó

■ puó

masculí indústria tèxtil Cadascuna de les pues llargues de ferro trempat que en dues o més fileres guarnien les cardes emprades per a separar l’estam de la llana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pupa1

■ pupa1

femení colloquialment En llenguatge infantil, mal, dolor físic Cosa molesta, que disgusta, que surt al contrari del que s’esperava o es desitjava Vegeu també pupa 2
Traducció