Es mostren 88939 resultats

■ puta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puta</title>

Etimologia: probablement del ll. vg. *pūttus, pūtta ‘xicot, xicota’, variant del ll. putus, puta ‘nen, nena’ 1a font: s. XIII, Vides
    vulgarment
  1. femení Prostituta.
  2. adjectiu i masculí i femení despectivament
    1. Terme aplicat a tota mena de persones o de coses dolentes, astutes, difícils, perilloses, etc. No et fiïs d’aquest home, que és molt puta. Feia un temps puta.
    2. mala puta Persona dolenta, astuta. Quin mala puta està fet aquell!

■ puta

vulgarment femení Prostituta adjectiu i masculí i femení despectivament Terme aplicat a tota mena de persones o de coses dolentes, astutes, difícils, perilloses, etc No et fiïs d’aquest home, que és molt puta Feia un temps puta mala puta Persona dolenta, astuta Quin mala puta està fet aquell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ putada

■ putada

femení vulgarment Acció pròpia de putes Acció indecent, deslleial o mancada de moral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

putam

putam

masculí Conjunt de putes
Gran Diccionari de la llengua catalana

putamen

putamen

masculí anatomia animal Porció externa, la més gran i la de coloració més fosca, del nucli lenticular
Gran Diccionari de la llengua catalana

putana

putana

femení antigament Puta
Gran Diccionari de la llengua catalana

putanejar

putanejar

verb intransitiu antigament Prostituir-se, fer de puta Freqüentar putes Tenir aires de puta
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ putaner
| putanera

■ putaner
| putanera

adjectiu Que freqüenta putes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ putatiu
| putativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">putatiu</title>

Partició sil·làbica: pu_ta_tiu
Etimologia: del ll. putativus, -a, -um, íd. 1a font: 1618
    adjectiu
    1. Reputat o tingut pel que no és en realitat. Delicte putatiu. Títol putatiu.
    2. especialment Dit del pare, del germà, etc., que no ho és o del qual existeixen dubtes que ho sigui.
  2. hereu putatiu dret civil El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona.
  3. matrimoni putatiu dret canònic Dit del matrimoni invàlid celebrat, almenys per un dels dos contraents, de bona fe i fins que no se’n conegui la nul·litat.

■ putatiu
| putativa

adjectiu Reputat o tingut pel que no és en realitat Delicte putatiu Títol putatiu especialment Dit del pare, del germà, etc, que no ho és o del qual existeixen dubtes que ho sigui hereu putatiu dret civil El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona matrimoni putatiu dret canònic Dit del matrimoni invàlid celebrat, almenys per un dels dos contraents, de bona fe i fins que no se’n conegui la nullitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

puteig

puteig

masculí Acció de putejar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

putejar


<title type="display">putejar</title>

Homòfon: potejar
    verb vulgarment
  1. intransitiu
    1. Prostituir-se, fer vida de puta.
    2. Tenir tracte amb putes.
  2. transitiu figuradament Maltractar, mortificar, fer patir (algú).
  3. pronominal figuradament Passar-s’ho malament.

putejar

verb vulgarment intransitiu Prostituir-se, fer vida de puta Tenir tracte amb putes transitiu figuradament Maltractar, mortificar, fer patir algú pronominal figuradament Passar-s’ho malament
Informació complementària
Traducció