adjectiu Reputat o tingut pel que no és en realitat Delicte putatiu Títol putatiu especialment Dit del pare, del germà, etc, que no ho és o del qual existeixen dubtes que ho sigui hereu putatiu dret civil El qui de bona fe creu ésser hereu perquè posseeix un testament a favor, malgrat que legalment no ho sigui pel fet d’existir un altre testament més recent a favor d’una altra persona matrimoni putatiu dret canònic Dit del matrimoni invàlid celebrat, almenys per un dels dos contraents, de bona fe i fins que no se’n conegui la nullitat
