Es mostren 88939 resultats

■ quadrifònic
| quadrifònica

■ quadrifònic
| quadrifònica

adjectiu electroacústica Relatiu o pertanyent a la quadrifonia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quadriga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quadriga</title>

Etimologia: del ll. quadrīga, íd., contracció de quadri iuga ‘de quatre jous’ 1a font: 1906
    femení
  1. Tir de quatre cavalls de front.
  2. història A l’antigor grecoromana, carro de cursa tirat per quatre cavalls de front, dos a cada banda del timó.

■ quadriga

femení Tir de quatre cavalls de front història A l’antigor grecoromana, carro de cursa tirat per quatre cavalls de front, dos a cada banda del timó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quadrigatus

■ quadrigatus

masculí numismàtica Moneda romana d’argent del segle III aC, d’un pes de 6,8 gr, que tenia una quadriga al revers
Gran Diccionari de la llengua catalana

quadrigemin
| quadrigèmina


<title type="display">quadrigemin</title>

Etimologia: del ll. quadrigemĭnus, -a, -um, íd., comp. de quattuor ‘quatre’ i gemĭnus, -a, -um ‘bessó, doble, semblant’
adjectiu i masculí i femení medicina Dit de cadascun dels quatre nats d’un sol part.

quadrigemin
| quadrigèmina

adjectiu i masculí i femení medicina Dit de cadascun dels quatre nats d’un sol part
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quadrigeminat
| quadrigeminada

■ quadrigeminat
| quadrigeminada

adjectiu Relatiu o pertanyent a certes estructures en nombre de quatre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quadrilàter
| quadrilàtera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quadrilàter</title>

Etimologia: del ll. quadrilatĕrus, -a, -um, íd., comp. de quattuor ‘quatre’ i latus, -ĕris ‘costat’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu geometria De quatre costats.
  2. masculí geometria
    1. Polígon que té quatre costats.
    2. quadrilàter circumscrit Quadrilàter que té els costats tangents a una figura.
    3. quadrilàter complet Figura formada per quatre rectes i els sis punts d’intersecció.
    4. quadrilàter esfèric Figura esfèrica determinada per quatre línies sobre l’esfera que determinen quatre punts sobre ella.
    5. quadrilàter inscriptible en una circumferència Quadrilàter que té els quatre vèrtexs sobre una circumferència.
    6. quadrilàter regular Quadrilàter amb costats i angles interiors iguals; quadrat.
    7. quadrilàter simple Figura formada per quatre rectes i les successives interseccions en parelles.
  3. quadrilàter de vocals fonètica, fonologia Representació geomètrica ideal d’un sistema vocàlic.

■ quadrilàter
| quadrilàtera

adjectiu geometria De quatre costats masculí geometria Polígon que té quatre costats quadrilàter circumscrit Quadrilàter que té els costats tangents a una figura quadrilàter complet Figura formada per quatre rectes i els sis punts d’intersecció quadrilàter esfèric Figura esfèrica determinada per quatre línies sobre l’esfera que determinen quatre punts sobre ella quadrilàter inscriptible en una circumferència Quadrilàter que té els quatre vèrtexs sobre una circumferència quadrilàter regular Quadrilàter amb costats i angles interiors iguals quadrat quadrilàter simple Figura formada per quatre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quadrilió

■ quadrilió

masculí Un bilió de bilions Als Estats Units d’Amèrica, mil bilions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quadrilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quadrilla</title>

Etimologia: del cast. cuadrilla, íd. 1a font: 1591
    femení
  1. Colla, grup de gent que actua conjuntament.
  2. Colla de lladres dirigida per un cap.
  3. història Grup armat de la Santa Hermandad creat pels Reis Catòlics per controlar el bandolerisme i la noblesa.
  4. música
    1. Dansa de quatre parelles, derivada de l’antiga contradansa, en la qual dues parelles evolucionen enfront de les altres dues.
    2. Nom donat al segle XVII al grup de 4, 8 o 12 dansaires que participaven en una entrée.
  5. tauromàquia Conjunt de toreros dirigit per un primer espasa.

■ quadrilla

femení Colla, grup de gent que actua conjuntament Colla de lladres dirigida per un cap història Grup armat de la Santa Hermandad creat pels Reis Catòlics per controlar el bandolerisme i la noblesa música Dansa de quatre parelles, derivada de l’antiga contradansa, en la qual dues parelles evolucionen enfront de les altres dues Nom donat al segle XVII al grup de 4, 8 o 12 dansaires que participaven en una entrée tauromàquia Conjunt de toreros dirigit per un primer espasa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quadriller
| quadrillera

■ quadriller
| quadrillera

adjectiu Relatiu o pertanyent a una quadrilla cap quadriller Cap de colla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quadrilòbul

■ quadrilòbul

masculí heràldica Moble en forma de quatre lòbuls units