Es mostren 88939 resultats

■ quatre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quatre</title>

Etimologia: del ll. quattuor, íd. 1a font: 1211
  1. adjectiu
    1. Tres més un. Les quatre estacions de l’any. Pujar els esglaons de quatre en quatre.
    2. a quatre mans música Dit de les peces per a piano o per a d’altres instruments de teclat que poden ésser interpretades per dues persones en un mateix instrument.
    3. de (o a) quatre grapes Posant a terra peus i mans. El petit ja sap caminar de quatre grapes.
  2. adjectiu Que fa quatre; quart. El quilòmetre quatre. La pàgina quatre.
  3. adjectiu
    1. Un petit nombre indeterminat. Li he de dir quatre paraules. Anem a fer quatre passes.
    2. quatre gats Nombre molt insignificant de persones. Hi van assistir quatre gats.
  4. [plural quatres] masculí
    1. El nombre quatre, 4. Un quatre d’espases.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre quatre. Viu al quatre del carrer Ample.
  5. masculí i femení Els quatre darrers.
  6. les quatre La quarta hora des de les dotze de la nit o del migdia. Vindrem a les quatre.
  7. de quatres locució adverbial dialectal Molt de pressa.
  8. problema dels quatre colors matemàtiques Problema que consistia a demostrar que eren suficients quatre colors diferents per a colorar qualsevol mapa.

■ quatre

adjectiu Tres més un Les quatre estacions de l’any Pujar els esglaons de quatre en quatre a quatre mans música Dit de les peces per a piano o per a d’altres instruments de teclat que poden ésser interpretades per dues persones en un mateix instrument de o a quatre grapes Posant a terra peus i mans El petit ja sap caminar de quatre grapes adjectiu Que fa quatre quart El quilòmetre quatre La pàgina quatre adjectiu Un petit nombre indeterminat Li he de dir quatre paraules Anem a fer quatre passes quatre gats Nombre molt insignificant de persones Hi van assistir quatre gats plural quatres…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quatre-centè
| quatre-centena

■ quatre-centè
| quatre-centena

adjectiu Que, en una sèrie, en té tres-cents noranta-nou davant seu, el que fa quatre-cents Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en quatre-centes parts iguals masculí Un quatre-centè, 1/400
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quatre-cents
| quatre-centes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quatre-cents</title>

Etimologia: de quatre i cent1 1a font: 1469
  1. adjectiu Quatre vegades cent. Quatre-centes cadires.
  2. adjectiu i masculí i femení [invariable: quatre-cents] Que fa quatre-cents; quatre-centè. La pàgina quatre-cents. La quatre-cents de la llista.
  3. masculí
    1. El nombre quatre-cents, 400.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre quatre-cents.
  4. masculí i femení Les quatre-centes primeres.

■ quatre-cents
| quatre-centes

adjectiu Quatre vegades cent Quatre-centes cadires adjectiu i masculí i femení invariable quatre-cents Que fa quatre-cents quatre-centè La pàgina quatre-cents La quatre-cents de la llista masculí El nombre quatre-cents, 400 per extensió Cosa designada amb el nombre quatre-cents masculí i femení Les quatre-centes primeres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quatrecentista

■ quatrecentista

adjectiu Relatiu o pertanyent al segle XV
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quatrena

■ quatrena

femení metrologia Mesura d’oli, pròpia del Penedès, equivalent a 4 quartans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quatreta

■ quatreta

femení Conjunt de quatre persones o quatre coses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

quatretondà
| quatretondana

quatretondà
| quatretondana

adjectiu i masculí i femení De Quatretonda Vall d’Albaida o de Quatretondeta Comtat
Gran Diccionari de la llengua catalana

qubba


<title type="display">qubba</title>

femení arquitectura i islamisme Edifici generalment aïllat de planta quadrangular i coronat per una cúpula, construït per a indicar la tomba d’un morabit de l’islam.

qubba

femení arquitectura i islamisme Edifici generalment aïllat de planta quadrangular i coronat per una cúpula, construït per a indicar la tomba d’un morabit de l’islam
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ què

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">què</title>

Etimologia: v. que1 1a font: s. XIV, Llull
  1. pronom
    1. Forma que revesteix el pronom relatiu que quan, designant una cosa, va precedit d’una preposició. L’assumpte de què m’han parlat. El martell amb què hem clavat els claus.
    2. [precedit d’una preposició] La qual cosa. Han estat rebuts amb un gran entusiasme; de què estan molt contents.
  2. pronom Pronom interrogatiu neutre, equivalent a “quina cosa”. Què dius? De què parlaven? Per què plores? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat.
  3. masculí
    1. Quid d’una qüestió, allò que constitueix l’essència o natura d’una cosa. Ja em direu el què. Voler saber el què.
    2. el què i el com Tots els detalls. Vull saber el què i el com de la teva feina.
    3. ésser un gran què Ésser una cosa molt important.

■ què

pronom Forma que revesteix el pronom relatiu que quan, designant una cosa, va precedit d’una preposició L’assumpte de què m’han parlat El martell amb què hem clavat els claus precedit d’una preposició La qual cosa Han estat rebuts amb un gran entusiasme de què estan molt contents pronom Pronom interrogatiu neutre, equivalent a “quina cosa” Què dius De què parlaven Per què plores No sé què vol Digueu-me de què heu tractat masculí Quid d’una qüestió, allò que constitueix l’essència o natura d’una cosa Ja em direu el què Voler saber el què el què i el com Tots els detalls Vull saber el què i…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ que1

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">que</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: com a relatiu, del ll. quem, acus. de qui; com a conjunció, del quid interrogatiu, amb aportacions del quia causal; com a comparatiu, d’una confusió de quem i la conj. quam 1a font: s. XII, Hom.
    pronom
  1. Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició (en el qual cas és què), sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps. L’home que ha vingut suara. El seu pare, que era mestre a Sabadell. L’home que hem trobat aquest matí. L’any que es va casar ta germana. La darrera vegada que et vaig veure. Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir.
  2. el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o bé de complement directe. Fes el que et plagui. Estava atent al que deien. El que has de fer és anar-te’n.



    3. Vegeu també:
    que2
    que3

■ que1

pronom Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició en el qual cas és què , sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps L’home que ha vingut suara El seu pare, que era mestre a Sabadell L’home que hem trobat aquest matí L’any que es va casar ta germana La darrera vegada que et vaig veure Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que ens podia succeir el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o bé de complement directe Fes el que et plagui Estava…
Traducció