Es mostren 88940 resultats

■ quedar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quedar</title>

Etimologia: deriv. del cat. ant. i dial. quet, queda, variant de quiet, -a (v. queda) 1a font: 1575, DPou.
    verb
    1. intransitiu Restar. No em queden sinó deu euros. Els pocs amics que li queden. Van quedar amics. L’afer quedà arranjat. Per mi que no quedi.
    2. intransitiu per extensió Trobar-se, estar situat, amb relació a una altra cosa i parlant de coses immaterials. Montserrat queda a mà dreta del camí.
    3. intransitiu Subsistir després de la separació d’una o més parts o coses equivalents. Dels set fills que tenia, només li’n queden dos.
    4. intransitiu Deixar establert per mutu acord. Havíem quedat que ens trobaríem aquell vespre. Vam quedar que ho faria ell.
    5. intransitiu Calmar-se el vent, l’oneig, etc.
    6. intransitiu jocs d’entreteniment En el joc de billar, fer una quedada.
    7. quedar bé (o malament) Obrar d’acord (o en desacord) amb l’obligació o amb la correcció en el tracte amb altri. Si li portes flors quedaràs molt bé.
    8. quedar-s’hi figuradament Morir.
  2. pronominal
    1. Restar, romandre (oposat a anar-se’n). Jo me’n vaig: tu queda’t i espera’l. Qui es quedarà aquesta nit?
    2. Emparar-se, apoderar-se, d’una cosa, retenir-la. Se m’ha quedat el llibre. Com que ningú no ho va reclamar, m’ho vaig quedar.

■ quedar

verb intransitiu Restar No em queden sinó deu euros Els pocs amics que li queden Van quedar amics L’afer quedà arranjat Per mi que no quedi intransitiu per extensió Trobar-se, estar situat, amb relació a una altra cosa i parlant de coses immaterials Montserrat queda a mà dreta del camí intransitiu Subsistir després de la separació d’una o més parts o coses equivalents Dels set fills que tenia, només li’n queden dos intransitiu Deixar establert per mutu acord Havíem quedat que ens trobaríem aquell vespre Vam quedar que ho faria ell intransitiu Calmar-se el vent, l’oneig, etc intransitiu jocs d…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quefer

■ quefer

masculí afer 1 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quefir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quefir</title>

Etimologia: d’origen incert, tot i que aquesta beguda sembla d’origen caucàsic, el seu nom, segons alguns, prové d’una llengua també caucàsica o, segons d’altres, del turc kefir, der. de kef ‘benestar’
masculí alimentació, indústries alimentàries Llet fermentada acidoalcohòlica.

■ quefir

masculí alimentació, indústries alimentàries Llet fermentada acidoalcohòlica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ queix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">queix</title>

Partició sil·làbica: queix
Etimologia: del ll. vg. *capseum ‘semblant a una capsa’, der. de capsa ‘capsa’ i capsus ‘armadura de carruatge’ o bé directament d’aquest darrer 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Maxil·lar inferior.
    2. per extensió Regió de la galta corresponent a les barres.
    3. menjar a dos queixos Menjar ràpidament, voraçment.
  2. arts gràfiques Encaix.

■ queix

masculí anatomia animal Maxillar inferior per extensió Regió de la galta corresponent a les barres menjar a dos queixos Menjar ràpidament, voraçment arts gràfiques Encaix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ queixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">queixa</title>

Partició sil·làbica: quei_xa
Etimologia: de queixar-se 1a font: 1564
    femení
  1. Exclamació arrencada pel dolor, per una pena. Només se sentien les queixes dels ferits.
  2. Acció de queixar-se d’alguna cosa; clam.
  3. recurs de queixa dret
    1. Recurs extrajudicial presentat, de paraula o per escrit, contra les decisions dels comuns davant el Consell General de les Valls d’Andorra, i des d’aquest davant els delegats permanents dels coprínceps.
    2. Reclamació que pot formular l’interessat quan l’administració no compleix el deure de dictar resolució expressa, com a conseqüència d’una petició prèviament presentada, o quan el procediment té defectes de tramitació.

■ queixa

femení Exclamació arrencada pel dolor, per una pena Només se sentien les queixes dels ferits Acció de queixar-se d’alguna cosa clam recurs de queixa dret Recurs extrajudicial presentat, de paraula o per escrit, contra les decisions dels comuns davant el Consell General de les Valls d’Andorra, i des d’aquest davant els delegats permanents dels coprínceps Reclamació que pot formular l’interessat quan l’administració no compleix el deure de dictar resolució expressa, com a conseqüència d’una petició prèviament presentada, o quan el procediment té defectes de tramitació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

queixada


<title type="display">queixada</title>

Partició sil·làbica: quei_xa_da
Homòfon: caixada
Etimologia: de queix 1a font: s. XIV, Llull
femení Bufetada simbòlica i amical que es donava en senyal de confiança o per motius rituals als patges i als nous cavallers o la donada pel bisbe als infants i adults en el moment d’administrar el sagrament de la confirmació.

queixada

femení Bufetada simbòlica i amical que es donava en senyal de confiança o per motius rituals als patges i als nous cavallers o la donada pel bisbe als infants i adults en el moment d’administrar el sagrament de la confirmació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ queixal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">queixal</title>

Partició sil·làbica: quei_xal
Etimologia: de queix 1a font: 1313
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Nom donat a cadascuna de les dents premolars i molars, especialment les de l’home.
    2. esmolar (o fer petar) el queixal figuradament Fer petar la claca, fer-la petar.
    3. queixal del seny Tercera dent molar de cada costat.
    1. Cadascun dels sortints en forma de dent que presenta una vora, una cresta, etc.
    2. construcció Cadascuna de les pedres de construcció, dels trossos de maó, etc., que hom deixa lateralment en una paret per tal de prolongar-la o d’encaixar-hi els d’una altra paret, en una cantonada, sense que hi hagi cap discontinuïtat estructural.
    3. tecnologia Entrada, osca, mossa ampla, etc., que representa una discontinuïtat en la superfície d’una peça, d’un cos massís.
    4. indústria tèxtil Defecte de les vores d’un teixit, en forma d’entrants i sortints.
  3. queixals de vella botànica Planta herbàcia anual de la família de les zigofil·làcies (Tribulus terrestris), ajaguda, pelosa, de fulles oposades, flors grogues i solitàries i fruits de contorn pentagonal.

■ queixal

masculí anatomia animal Nom donat a cadascuna de les dents premolars i molars, especialment les de l’home esmolar o fer petar el queixal figuradament Fer petar la claca, fer-la petar queixal del seny Tercera dent molar de cada costat Cadascun dels sortints en forma de dent que presenta una vora, una cresta, etc construcció Cadascuna de les pedres de construcció, dels trossos de maó, etc, que hom deixa lateralment en una paret per tal de prolongar-la o d’encaixar-hi els d’una altra paret, en una cantonada, sense que hi hagi cap discontinuïtat estructural tecnologia Entrada, osca, mossa ampla…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ queixalada

■ queixalada

femení Mossegada Tros que hom separa d’una cosa amb les dents Bocí de pa, porció curta de menjar que hom pren fora d’àpat Abans de sortir, farem una queixalada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ queixalar

■ queixalar

verb transitiu Mossegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ queixalejar

■ queixalejar

verb transitiu Queixalar, mossegar
Informació complementària
Traducció