Es mostren 88939 resultats

■ aponeurositis

■ aponeurositis

femení patologia Inflamació de l’aponeurosi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aponeuròtic
| aponeuròtica

■ aponeuròtic
| aponeuròtica

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’aponeurosi, de la natura de l’aponeurosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aponogèton


<title type="display">aponogèton</title>

Etimologia: del gr. áponos ‘indolent, feble’ i geítōn ‘veí, pròxim’
masculí botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les aponogetonàcies (Aponogeton sp), de vida aquàtica, perennes, de fulles peciolades, flotants i submergides.

aponogèton

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les aponogetonàcies Aponogeton sp , de vida aquàtica, perennes, de fulles peciolades, flotants i submergides
Gran Diccionari de la llengua catalana

aponogetonàcies


<title type="display">aponogetonàcies</title>

Partició sil·làbica: a_po_no_ge_to_nà_ci_es
Etimologia: de aponogèton i -àcia
    femení botànica
  1. plural Família d’helobials integrada per plantes aquàtiques de rizoma tuberós, de flors agrupades en inflorescències i de fruit bacciforme.
  2. singular Planta de la família de les aponogetonàcies.

aponogetonàcies

femení botànica plural Família d’helobials integrada per plantes aquàtiques de rizoma tuberós, de flors agrupades en inflorescències i de fruit bacciforme singular Planta de la família de les aponogetonàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

apopètal
| apopètala

apopètal
| apopètala

adjectiu botànica Dit de la flor o de la planta que ha perdut els pètals per regressió
Gran Diccionari de la llengua catalana

apoplast


<title type="display">apoplast</title>

Etimologia: de apo- i -plast
masculí botànica Conjunt de les estructures sense vida d’un organisme (parets cel·lulars, midó, cristalls, etc.).

apoplast

masculí botànica Conjunt de les estructures sense vida d’un organisme parets cellulars, midó, cristalls, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apoplèctic
| apoplèctica

■ apoplèctic
| apoplèctica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’apoplexia adjectiu i masculí i femení Afectat d’apoplexia o propens a ésser-ne afectat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apoplectiforme

■ apoplectiforme

adjectiu patologia apoplectoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

apoplectoide

apoplectoide

adjectiu patologia Semblant a l’apoplexia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apoplexia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apoplexia</title>

Partició sil·làbica: a_po_ple_xi_a
Etimologia: del ll. apoplexia i aquest del gr. apoplēxía, íd., der. de apoplḗssō ‘ferir, deixar estupefacte’, de apó ‘des de’ i plḗsso ‘colpir, ferir’ 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. patologia
    1. Extravasació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral.
    2. per extensió Sortida de sang sobtada i espontània (no traumàtica) que es produeix a l’interior d’un òrgan.
  2. fitopatologia Malaltia de la vinya, caracteritzada per l’aparició sobtada de ceps amb pàmpols totalment i bruscament pansits que acaben per assecar-se; el mateix passa amb els raïms.

■ apoplexia

femení patologia Extravasació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral per extensió Sortida de sang sobtada i espontània no traumàtica que es produeix a l’interior d’un òrgan fitopatologia Malaltia de la vinya, caracteritzada per l’aparició sobtada de ceps amb pàmpols totalment i bruscament pansits que acaben per assecar-se el mateix passa amb els raïms
Informació complementària
Traducció