Es mostren 88940 resultats

■ querubí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">querubí</title>

Etimologia: del ll. cherubim, i aquest, de l’hebreu kerubim, pl. de kerub, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí
  1. cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany a la jerarquia mitjana del primer cor de l’ordre angèlic.
  2. heràldica Àngel representat només amb un cap de nen amb dues ales.

■ querubí

masculí cristianisme En l’angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany a la jerarquia mitjana del primer cor de l’ordre angèlic heràldica Àngel representat només amb un cap de nen amb dues ales
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

querúbic
| querúbica

querúbic
| querúbica

adjectiu Relatiu o pertanyent als querubins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quest


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quest</title>

Etimologia: variant masc. de questa ‘recerca; acapte’
    masculí
  1. Acció d’anar a la percaça d’alguna cosa, especialment seguint-ne el rastre.
  2. perdre el quest Perdre tota noció del camí que cal seguir per a la consecució de quelcom.

■ quest

masculí Acció d’anar a la percaça d’alguna cosa, especialment seguint-ne el rastre perdre el quest Perdre tota noció del camí que cal seguir per a la consecució de quelcom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ questa

■ questa

femení antigament Acapte història del dret Quèstia Als segles XI i XII, tribut arbitrari exigit per coacció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quèstia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quèstia</title>

Partició sil·làbica: quès_ti_a
Etimologia: llatinització de questa practicada pels notaris medievals probablement per analogia amb l’estructura de noms d’altres drets feudals, sobretot potser del llatinisme fòrcia, usat com a sinònim de quèstia 1a font: s. XIII
    femení dret
  1. Tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits, sia per imposició senyorial, sia per repartiment efectuat per autoritats o funcionaris subalterns, anomenat també quístia o questa.
  2. Tribut anual en diners que les parròquies andorranes paguen als coprínceps.

■ quèstia

femení dret Tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits, sia per imposició senyorial, sia per repartiment efectuat per autoritats o funcionaris subalterns, anomenat també quístia o questa Tribut anual en diners que les parròquies andorranes paguen als coprínceps
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ qüestió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qüestió</title>

Partició sil·làbica: qües_ti_ó
Etimologia: del ll. quaestio, -ōnis ‘recerca; indagació; problema; discussió’, der. de quaerĕre ‘cercar; recercar, indagar’, ètim del cat. ant. querre o querir ‘cercar; voler’, i base d’altres der. de la mateixa família 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de demanar una cosa que hom vol saber o aclarir; pregunta. Va respondre a totes les qüestions. Una qüestió ben posada és mig resolta.
    2. Punt a aclarir, a discutir, a tractar. Examinem bé la qüestió. Tornem a la qüestió.
    3. Assumpte, persona o cosa que és tema de qüestió. Era qüestió d’un envà.
    4. en qüestió Expressió per a indicar la persona o cosa de què hom tracta. Els terrenys en qüestió.
    5. ésser qüestió de Ésser un problema o una dificultat que hom pot resoldre. Espera’t, és qüestió de cinc minuts. No és qüestió de diners, sinó de temps. És qüestió de vida o mort.
    6. ésser qüestió de Ésser imprescindible; caldre. És qüestió de llevar-se a l’hora.
    7. posar en qüestió Posar en dubte una afirmació, controvertir un punt dubtós.
    8. qüestió de nom (o de noms) Qüestió suscitada entorn d’aspectes accidentals d’una cosa en la substància de la qual tothom coincideix.
    9. qüestions diverses A les reunions amb agenda, secció de preguntes i consultes que hom sol deixar per al final.
  2. Renyina, baralla de paraules. Vaig tenir una qüestió amb el veí i ara no ens fem.
  3. filosofia i cristianisme En l’escolàstica, cadascuna de les exposicions, orals o escrites, que integraven un curs o les diverses parts d’un tractat sistemàtic.
  4. qüestió de competència dret processal Discussió sobre el jutge o la jurisdicció que ha de resoldre un afer.
  5. qüestió de confiança ciències polítiques Planteig que presenten els governs al cap de l’estat o al parlament per comprovar el grau de confiança que mereixen.
  6. qüestió de gabinet ciències polítiques Problema que afecta la continuïtat d’un ministeri.
  7. qüestió de turment (o simplement qüestió) antigament història Tortura infligida a algú per obligar-lo a declarar.
  8. qüestió prejudicial dret processal Punt a aclarir que hom proposa i ha d’ésser resolt abans del judici en qualsevol afer.
  9. qüestió prèvia
    1. dret processal Afer que ha d’ésser resolt abans de la qüestió principal i que n’impedeix una decisió o resolució.
    2. ciències polítiques Moció proposada per algun diputat que afecta la forma o el procediment i que pretén d’impedir la votació d’una proposta de llei, d’un projecte, etc., inscrits en l’ordre del dia.

■ qüestió

femení Acció de demanar una cosa que hom vol saber o aclarir pregunta Va respondre a totes les qüestions Una qüestió ben posada és mig resolta Punt a aclarir, a discutir, a tractar Examinem bé la qüestió Tornem a la qüestió Assumpte, persona o cosa que és tema de qüestió Era qüestió d’un envà en qüestió Expressió per a indicar la persona o cosa de què hom tracta Els terrenys en qüestió ésser qüestió de Ésser un problema o una dificultat que hom pot resoldre Espera’t, és qüestió de cinc minuts No és qüestió de diners, sinó de temps És qüestió de vida o mort ésser qüestió de Ésser…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ qüestionable

■ qüestionable

adjectiu Subjecte a qüestió o discussió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ qüestionador
| qüestionadora

■ qüestionador
| qüestionadora

adjectiu i masculí i femení Que qüestiona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ qüestionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qüestionar</title>

Partició sil·làbica: qües_ti_o_nar
Etimologia: del b. ll. quaestionare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu Discutir sobre un punt controvertible. Sempre qüestioneu sobre política.
  2. transitiu Posar en qüestió (una cosa). Qüestionar els resultats, una proposta, una decisió. Un ministre qüestionat. La qüestionen com a directora: creuen que ha de plegar.

■ qüestionar

verb intransitiu Discutir sobre un punt controvertible Sempre qüestioneu sobre política transitiu Posar en qüestió una cosa Qüestionar els resultats, una proposta, una decisió Un ministre qüestionat La qüestionen com a directora creuen que ha de plegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ qüestionari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">qüestionari</title>

Partició sil·làbica: qües_ti_o_na_ri
Etimologia: del b. ll. quaestionarius ‘interrogador; botxí; el qui posa qüestions’
    masculí
    1. Conjunt de preguntes que hom fa sobre un o més temes en un examen, una prova, un test, una enquesta, una declaració judicial, etc.
    2. Full, imprès o mecanografiat, que conté la llista de les preguntes del qüestionari.
  2. psicologia i sociologia Sèrie de preguntes, generalment escrites, que el subjecte ha de respondre o bé contestar únicament sí o no, o bé escollint d’entre un grup aquella resposta que creu més convenient.

■ qüestionari

masculí Conjunt de preguntes que hom fa sobre un o més temes en un examen, una prova, un test, una enquesta, una declaració judicial, etc Full, imprès o mecanografiat, que conté la llista de les preguntes del qüestionari psicologia i sociologia Sèrie de preguntes, generalment escrites, que el subjecte ha de respondre o bé contestar únicament sí o no, o bé escollint d’entre un grup aquella resposta que creu més convenient
Traducció