Es mostren 88940 resultats

quico2

quico2

masculí alimentació, indústries alimentàries Gra de blat de moro torrat sense fer-lo esclatar i salat Vegeu també quico 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quicou

■ quicou

masculí botànica Reig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quid

■ quid

masculí Punt essencial d’una qüestió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quid pro quo*

■ quid pro quo*

masculí Expressió que significa l’error que consisteix a prendre una cosa per altra Tota la discussió era basada en un ‘quid pro quo’ lamentable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quídam

■ quídam

masculí Mot amb què hom designa, especialment despectivament, un subjecte de qui calla o ignora el nom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quiditat

■ quiditat

femení Peculiaritat distintiva d’una cosa o persona filosofia En la terminologia filosòfica medieval, essència en l’ésser creat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quiditatiu
| quiditativa

■ quiditatiu
| quiditativa

adjectiu Que constitueix la peculiaritat distintiva d’una cosa o persona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quiescència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quiescència</title>

Partició sil·làbica: qui_es_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. quiescentia ‘estat de repòs, vida calma’
    femení
  1. Qualitat de quiescent.
  2. biologia Interrupció temporal en el desenvolupament d’un insecte que és deguda a factors externs i que reprèn el seu curs quan aquests factors tornen a ésser favorables.

■ quiescència

femení Qualitat de quiescent biologia Interrupció temporal en el desenvolupament d’un insecte que és deguda a factors externs i que reprèn el seu curs quan aquests factors tornen a ésser favorables
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quiescent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quiescent</title>

Partició sil·làbica: qui_es_cent
Etimologia: del ll. quiescens, -ntis, participi pres. de quiescĕre ‘reposar’, der. de quies, -ētis ‘repòs’ 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Que està en estat de repòs.
  2. Que és inactiu.
  3. biologia Relatiu o pertanyent a la quiescència.
  4. lingüística En les llengües semítiques, dit de la lletra que, en no dur vocal, no és pronunciada.

■ quiescent

adjectiu Que està en estat de repòs Que és inactiu biologia Relatiu o pertanyent a la quiescència lingüística En les llengües semítiques, dit de la lletra que, en no dur vocal, no és pronunciada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quiet
| quieta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quiet</title>

Partició sil·làbica: qui_et
Etimologia: del ll. quiētus, -a, -um, íd., part. de quiescĕre ‘reposar’ 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
  1. En repòs o en calma. Feia una mar quieta.
  2. No excitat; plàcid. Una vida quieta.
  3. No turbulent. Un carrer quiet.

■ quiet
| quieta

adjectiu En repòs o en calma Feia una mar quieta No excitat plàcid Una vida quieta No turbulent Un carrer quiet
Informació complementària
Traducció