Es mostren 88940 resultats

■ quina2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quina</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del cast. quina, der. del quítxua quinaquina, íd., o del quítxua kinkona, ll. científic Chinchona ‘cincona’, o de l’àr. qínna ‘gàlban’, aplicat a la quina del Perú 1a font: 1803, DEst.
    femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya, C. officinalis i C. succirubra de les quals s’extreu, respectivament, la quina groga, la de Loja i la roja. És tònica, astringent i té propietats antipirètiques i antipalúdiques.
    1. Licor o preparat fet a base de quina.
    2. quina sublimada Preparat capil·lar a base de tintura de quina, essències i sublimat corrosiu (clorur mercúric).



    3. Vegeu també:
    quina1

■ quina2

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya , C officinalis i C succirubra de les quals s’extreu, respectivament, la quina groga , la de Loja i la roja És tònica, astringent i té propietats antipirètiques i antipalúdiques Licor o preparat fet a base de quina quina sublimada Preparat capillar a base de tintura de quina, essències i sublimat corrosiu clorur mercúric Vegeu també quina 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

quinacrina


<title type="display">quinacrina</title>

femení farmàcia, indústria farmacèutica Diclorhidrat de 3 clor-7-metoxi-9-(1-metil-4-dietilaminobutilamino) acridina, substància que es presenta com unes pólvores grogues, inodora i amarga, coneguda també com a atebrina i antimalarina.

quinacrina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Diclorhidrat de 3 clor-7-metoxi-9-1-metil-4-dietilaminobutilamino acridina, substància que es presenta com unes pólvores grogues, inodora i amarga, coneguda també com a atebrina i antimalarina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quinaire

■ quinaire

masculí i femení Cadascuna de les persones que formen una quina 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quinaldina

■ quinaldina

femení química orgànica Base heterocíclica nitrogenada, de caràcter aromàtic, derivada de la quinolina Té la fórmula C 1 0 H 9 N
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quinari
| quinària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">quinari</title>

Etimologia: del ll. quinarius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que consta de cinc unitats o elements.
  2. adjectiu matemàtiques Que té per base el nombre 5.
  3. masculí numismàtica Moneda d’argent de la Roma republicana del valor de cinc asos o mig denari.
  4. vers quinari poètica Vers de cinc síl·labes.

■ quinari
| quinària

adjectiu Que consta de cinc unitats o elements adjectiu matemàtiques Que té per base el nombre 5 masculí numismàtica Moneda d’argent de la Roma republicana del valor de cinc asos o mig denari vers quinari poètica Vers de cinc síllabes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

quinasa

quinasa

femení bioquímica Cinasa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quinat
| quinada

■ quinat
| quinada

adjectiu botànica En nombre de cinc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

quinazolina

quinazolina

femení química orgànica Una de les quatre benzodiazines fonamentals, de fórmula C 8 H 6 N 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quincalla

■ quincalla

femení Objectes de metall d’escàs valor, especialment imitacions de joies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ quincallaire

■ quincallaire

masculí i femení Comerciant de quincalla
Informació complementària
Traducció