Es mostren 88940 resultats

■ aporugar

■ aporugar

verb transitiu i pronominal dialectal Esporuguir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposar

■ aposar

verb transitiu Allevar, imputar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposat
| aposada

■ aposat
| aposada

adjectiu gramàtica Que es troba en aposició Mot aposat a un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposaturn

■ aposaturn

masculí astronomia Nom donat a l’apoastre dels satèllits de Saturn amb relació a aquest
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposemàtic
| aposemàtica

■ aposemàtic
| aposemàtica

adjectiu ecologia Que es diferencia clarament del medi Dit de la coloració protectora que fa vivament desagradable un animal enfront dels seus presumptes predadors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposentador
| aposentadora

■ aposentador
| aposentadora

masculí i femení Persona que aposenta organització militar Oficial encarregat de preparar l’allotjament de la tropa en un poble o en un altre lloc quan va de camí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposentament

■ aposentament

masculí Acció d’aposentar o d’aposentar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aposentar</title>

Etimologia: de posar, però és també possible que provingui del cast., que hauria pogut sofrir l’influx de sentar 1a font: 1490, Tirant
    verb
  1. transitiu Donar habitació i hostalatge. Aposentarem els convidats al pis de dalt.
  2. pronominal
    1. Prendre habitació i hostalatge. Ens vam aposentar a les cambres més assolellades.
    2. per extensió Instal·lar-se còmodament. S’ha aposentat a ca l’àvia.

■ aposentar

verb transitiu Donar habitació i hostalatge Aposentarem els convidats al pis de dalt pronominal Prendre habitació i hostalatge Ens vam aposentar a les cambres més assolellades per extensió Installar-se còmodament S’ha aposentat a ca l’àvia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aposició</title>

Partició sil·làbica: a_po_si_ci_ó
Etimologia: de pondre 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de posar una cosa sobre una altra.
  2. citologia Engruiximent de la membrana cel·lular pel dipòsit superficial de substàncies diverses.
  3. gramàtica En la juxtaposició de dos mots que tenen una mateixa categoria gramatical, el segon d’aquests mots, que serveix per a completar el significat del primer.

■ aposició

femení Acció de posar una cosa sobre una altra citologia Engruiximent de la membrana cellular pel dipòsit superficial de substàncies diverses gramàtica En la juxtaposició de dos mots que tenen una mateixa categoria gramatical, el segon d’aquests mots, que serveix per a completar el significat del primer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aposiopesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aposiopesi</title>

Partició sil·làbica: a_po_si_o_pe_si
Etimologia: del gr. aposiṓpēsis, íd., de apó ‘des de’ i siōpáō ‘callar’
femení retòrica Figura de dicció en què l’orador s’interromp sobtadament donant a entendre que, per prudència, per cavallerositat, etc., no vol dir què té en el pensament.

■ aposiopesi

femení retòrica Figura de dicció en què l’orador s’interromp sobtadament donant a entendre que, per prudència, per cavallerositat, etc, no vol dir què té en el pensament
Traducció