Es mostren 88940 resultats

■ rabdomància

■ rabdomància

femení Procediment per a detectar objectes ocults, minerals o aigua al subsol, per mitjà d’una vareta, un pèndol, etc, que hom duu a la mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabdomàntic
| rabdomàntica

■ rabdomàntic
| rabdomàntica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la rabdomància masculí i femení Persona que practica la rabdomància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabdòmer


<title type="display">rabdòmer</title>

masculí anatomia animal Formació diferenciada, semblant a un bastonet, present a l’extrem de les diverses cèl·lules que formen la retínula fotoreceptora de l’ommatidi, en els ulls composts dels artròpodes.

rabdòmer

masculí anatomia animal Formació diferenciada, semblant a un bastonet, present a l’extrem de les diverses cèllules que formen la retínula fotoreceptora de l’ommatidi, en els ulls composts dels artròpodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabdomioma

rabdomioma

masculí patologia Tumor de teixit muscular estriat
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabdomiosarcoma

rabdomiosarcoma

masculí patologia Sarcoma del teixit muscular estriat
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabdoplèurids


<title type="display">rabdoplèurids</title>

Partició sil·làbica: rab_do_plèu_rids
    masculí zoologia
  1. plural Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis, que formen colònies i els individus són reunits per un estoló negrós, recoberts per un tub corni.
  2. singular Estomocordat de l’ordre dels rabdoplèurids.

rabdoplèurids

masculí zoologia plural Ordre d’estomocordats de la classe dels pterobranquis, que formen colònies i els individus són reunits per un estoló negrós, recoberts per un tub corni singular Estomocordat de l’ordre dels rabdoplèurids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabec

■ rabec

masculí música Antic instrument músic, mena de violí de tres cordes, que hom tocava amb un arquet curt i corbat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabeig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rabeig</title>

Partició sil·làbica: ra_beig
Etimologia: del ll. vg. *rapĭdĭum, der. de rapĭdus, -a, -um ‘ràpid’ 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. Acció de rabejar o de rabejar-se.
  2. Lloc d’un riu, etc., a propòsit per a rabejar-s’hi o banyar-s’hi.
  3. Lloc o vorera on es desfan les onades. Al rabeig de l’ona.
  4. Aigua que baixa o s’agita amb força. El rabeig d’un riu.

■ rabeig

masculí Acció de rabejar o de rabejar-se Lloc d’un riu, etc, a propòsit per a rabejar-s’hi o banyar-s’hi Lloc o vorera on es desfan les onades Al rabeig de l’ona Aigua que baixa o s’agita amb força El rabeig d’un riu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rabejar</title>

Etimologia: de rabeig 1a font: c. 1400
    verb
  1. transitiu
    1. Ficar una cosa o tenir-la estona dins l’aigua en moviment perquè resti ben mullada; banyar. Rabegeu la roba bruta al torrent abans de portar-la al rentador.
    2. adoberia Netejar els cuirs en un safareig, després d’haver-los pelats o toscats.
  2. pronominal
    1. Rabejar-se en un gorg del riu.
    2. figuradament Complaure’s a prolongar allò en què hom troba una satisfacció. Ja el tens vençut i indefens als teus peus: ara rabeja-t’hi.
    3. figuradament Rabejar-se, la mar, a la platja.

■ rabejar

verb transitiu Ficar una cosa o tenir-la estona dins l’aigua en moviment perquè resti ben mullada banyar Rabegeu la roba bruta al torrent abans de portar-la al rentador adoberia Netejar els cuirs en un safareig, després d’haver-los pelats o toscats pronominal Rabejar-se en un gorg del riu figuradament Complaure’s a prolongar allò en què hom troba una satisfacció Ja el tens vençut i indefens als teus peus ara rabeja-t’hi figuradament Rabejar-se, la mar, a la platja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rabent</title>

Etimologia: d’origen incert, podria tractar-se d’un der. del ll. rapĕre ‘arrabassar, endur-se’ i el ll. rapĭdus ‘ràpid’, però, tant per raons morfològiques com semàntiques potser és més probable que provingui de l’adv. ll. repente ‘de sobte’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Animat d’un moviment molt ràpid. L’aigua davallava atorrentada, rabent.
  2. adverbi Van passar rabent.

■ rabent

adjectiu Animat d’un moviment molt ràpid L’aigua davallava atorrentada, rabent adverbi Van passar rabent
Informació complementària
Traducció