Es mostren 88940 resultats

■ rabequet

■ rabequet

masculí música Rabec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabera

■ rabera

femení ramaderia Ramat d’animals de pastura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabet

rabet

masculí dialectal Cua petita rabet de gat botànica Cua de gat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rabí</title>

Homòfon: reví
Etimologia: de l’heb. rabb ‘mestre, senyor’, en la forma possessiva rabbi ‘mestre meu’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí història i judaisme
  1. Entre els jueus, títol donat als doctors de la Llei (segle I aC).
  2. Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.

■ rabí

masculí història i judaisme Entre els jueus, títol donat als doctors de la Llei segle I aC Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ràbia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ràbia</title>

Partició sil·làbica: rà_bi_a
Etimologia: del ll. vg. rabĭa, ll. cl. rabies, íd. 1a font: 1344
    femení
    1. Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Tremolava de ràbia. La ràbia se l’emportava.
    2. hiperbòlicament Fer ràbia una cosa. Tenir ràbia a algú. Hem fet tard: quina ràbia!
  2. patologia Malaltia infecciosa aguda produïda per un virus i que l’home contreu generalment per mossegada dels animals rabiosos, sobretot el gos.

■ ràbia

femení Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat Tremolava de ràbia La ràbia se l’emportava hiperbòlicament Fer ràbia una cosa Tenir ràbia a algú Hem fet tard quina ràbia patologia Malaltia infecciosa aguda produïda per un virus i que l’home contreu generalment per mossegada dels animals rabiosos, sobretot el gos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabiar


<title type="display">rabiar</title>

Partició sil·làbica: ra_bi_ar
Etimologia: de ràbia 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. Estar enrabiat. T’agrada fer rabiar els pares.
  2. Patir intensament. Està rabiant de mal de queixal.
  3. Desitjar alguna cosa amb vehemència. Rabiava per anar a la festa.

rabiar

verb intransitiu Estar enrabiat T’agrada fer rabiar els pares Patir intensament Està rabiant de mal de queixal Desitjar alguna cosa amb vehemència Rabiava per anar a la festa
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ràbic
| ràbica

■ ràbic
| ràbica

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a la ràbia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabietat

■ rabietat

femení Ràbia, rabior
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabínic
| rabínica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rabínic</title>

Etimologia: de rabí
    judaisme
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als rabins i al rabinisme.
    2. escriptura rabínica escriptura Forma semicursiva de l’alfabet hebraic derivada de la quadrada.
    3. literatura rabínica literatura Conjunt d’obres de literatura hebraica, escrites en hebreu i en arameu, que recullen les opinions dels rabins sobre qüestions legals o bé col·leccions d’ensenyament o de tradicions atribuïdes a rabins notables.
  2. adjectiu i masculí lingüística Dit de l’hebreu de la Misnà i del Talmud (texts jurídics) i de la literatura hebraica medieval, influït per l’arameu i per l’àrab.

■ rabínic
| rabínica

judaisme adjectiu Relatiu o pertanyent als rabins i al rabinisme escriptura rabínica escriptura Forma semicursiva de l’alfabet hebraic derivada de la quadrada literatura rabínica literatura Conjunt d’obres de literatura hebraica, escrites en hebreu i en arameu, que recullen les opinions dels rabins sobre qüestions legals o bé colleccions d’ensenyament o de tradicions atribuïdes a rabins notables adjectiu i masculí lingüística Dit de l’hebreu de la Misnà i del Talmud texts jurídics i de la literatura hebraica medieval, influït per l’arameu i per l’àrab
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabinisme


<title type="display">rabinisme</title>

Etimologia: de rabí
    masculí judaisme
  1. Conjunt d’activitats intel·lectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple (70), que constituïren una base d’organització del judaisme.
  2. lingüística Idiotisme del rabínic.

rabinisme

masculí judaisme Conjunt d’activitats intellectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple 70, que constituïren una base d’organització del judaisme lingüística Idiotisme del rabínic
Traducció