Es mostren 88951 resultats

■ raboseria

■ raboseria

femení Astúcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabosí
| rabosina

■ rabosí
| rabosina

adjectiu Relatiu o pertanyent a la rabosa o guineu figuradament Astut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabosinc
| rabosinca

rabosinc
| rabosinca

adjectiu i masculí i femení De Rabós d’Empordà Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rabosot

■ rabosot

masculí dialectal zoologia Rabosa o guineu mascle
Gran Diccionari de la llengua catalana

rabut
| rabuda


<title type="display">rabut</title>

Homòfon: rebut
masculí i femení Entre la població de Tàrbena (Marina Baixa) vinguda de Mallorca arran de la repoblació posterior a l’expulsió dels moriscs, xueta.

rabut
| rabuda

masculí i femení Entre la població de Tàrbena Marina Baixa vinguda de Mallorca arran de la repoblació posterior a l’expulsió dels moriscs, xueta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raca</title>

Etimologia: del fr. racque, íd., i aquest, de l’escandinau ant. rakki, íd. 1a font: 1868, DLCo.
femení marina, marítim Anella grossa que hom disposa a l’extrem d’una vela, d’una verga, etc., per tal que pugui córrer fàcilment al llarg d’un pal, d’un cap, etc.

■ raca

femení marina, marítim Anella grossa que hom disposa a l’extrem d’una vela, d’una verga, etc, per tal que pugui córrer fàcilment al llarg d’un pal, d’un cap, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raça</title>

Homòfon: rassa
Etimologia: del ll. ratio, -ōnis ‘càlcul, modalitat, índole’, a partir del nominatiu per via semiculta, tot i que és possible que sigui a través de l’it. razza o l’oc. ant. rassa 1a font: c. 1400
    femení
    1. Descendents d’un avantpassat comú. La raça ismaelita.
    2. biologia, antropologia física i etnologia Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris.
    1. impròpiament Tribu, poble o nació considerats com a procedents de la mateixa soca. La raça llatina.
    2. genealogia Llinatge, nissaga, ascendència, especialment emprat per als grans llinatges, principalment els regnants. Ésser de raça reial. La raça carolíngia, capetiana, etc.
  3. figuradament
    1. Categoria de persones que tenen característiques, interessos, habituds, etc., comuns. La mala raça dels dictadors.
    2. Mena. Ésser de mala raça.
  4. per extensió Categoria de coses inanimades amb característiques comunes. S’ha perdut la raça de la virtut.
  5. zoologia Cadascun dels grups en què hom pot considerar dividides algunes espècies zoològiques, els caràcters diferencials dels quals, molt secundaris, són perpetuats per generació. Una raça de gossos.

■ raça

femení Descendents d’un avantpassat comú La raça ismaelita biologia , antropologia física i etnologia Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris impròpiament Tribu, poble o nació considerats com a procedents de la mateixa soca La raça llatina genealogia Llinatge, nissaga, ascendència, especialment emprat per als grans llinatges, principalment els regnants Ésser de raça reial La raça carolíngia, capetiana, etc figuradament Categoria de persones que tenen…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ racament

■ racament

masculí marina, marítim Collar de raca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ racèmic
| racèmica

■ racèmic
| racèmica

adjectiu química orgànica Dit de qualsevol mescla constituïda per iguals proporcions de les formes òpticament actives d’un compost quiral àcid racèmic Denominació vulgar de la varietat òpticament inactiva de l’àcid tàrtric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ racemiforme

■ racemiforme

adjectiu En forma de raïm
Traducció