Es mostren 88951 resultats

■ racemització

■ racemització

femení química orgànica Procediment químic mitjançant el qual una forma òpticament activa d’un compost quiral es transforma en una mescla racèmica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ racemós
| racemosa

■ racemós
| racemosa

adjectiu botànica Dit de les inflorescències l’eix de les quals creix indefinidament
Gran Diccionari de la llengua catalana

raciació


<title type="display">raciació</title>

Partició sil·làbica: ra_ci_a_ci_ó
femení biologia Conjunt de processos que menen a la diferenciació dels grups naturals d’individus en races.

raciació

femení biologia Conjunt de processos que menen a la diferenciació dels grups naturals d’individus en races
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ racial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">racial</title>

Partició sil·làbica: ra_ci_al
Etimologia: de l’angl. racial, der. de race ‘raça’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a una raça.
  2. Que caracteritza una raça.
  3. memòria racial psicologia Predisposició, trets metapsíquics i continguts ideològics que l’home té, determinats per la raça des de la seva naixença.
  4. problema racial sociologia Problema o conflicte provocats per la pertinença a una o altra raça que pot derivar en racisme.

■ racial

adjectiu Relatiu o pertanyent a una raça Que caracteritza una raça memòria racial psicologia Predisposició, trets metapsíquics i continguts ideològics que l’home té, determinats per la raça des de la seva naixença problema racial sociologia Problema o conflicte provocats per la pertinença a una o altra raça que pot derivar en racisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ració</title>

Partició sil·làbica: ra_ci_ó
Etimologia: del ll. ratio, -ōnis ‘càlcul, modalitat’, en el sentit de ‘proporció’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Porció d’aliments que hom dona cada vegada a una persona o a un animal.
    2. Assignació en espècie o diners que hom dona a un soldat, a un mariner, etc., per al seu aliment diari.
    3. Porció de cada vianda que, a les fondes, els restaurants, etc., hom dona per un preu determinat.
    4. alimentació, indústries alimentàries Conjunt d’aliment que ingereix diàriament un individu normal per satisfer les seves necessitats energètiques, plàstiques i protectores.
    5. posar a ració Mesurar la quantitat de menjar que hom dona.
  2. antigament Raó, compte.
  3. dret canònic Porció.

■ ració

femení Porció d’aliments que hom dona cada vegada a una persona o a un animal Assignació en espècie o diners que hom dona a un soldat, a un mariner, etc, per al seu aliment diari Porció de cada vianda que, a les fondes, els restaurants, etc, hom dona per un preu determinat alimentació, indústries alimentàries Conjunt d’aliment que ingereix diàriament un individu normal per satisfer les seves necessitats energètiques, plàstiques i protectores posar a ració Mesurar la quantitat de menjar que hom dona antigament Raó, compte dret canònic Porció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raciocinació

■ raciocinació

femení Acció de raciocinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raciocinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raciocinar</title>

Partició sil·làbica: ra_ci_o_ci_nar
Etimologia: del ll. ratiocinari, íd. 1a font: 1839, DLab.
verb intransitiu Fer ús de la raó, per a conèixer o jutjar, per a inferir o demostrar quelcom partint d’unes bases o premisses. Només l’ésser humà raciocina.

■ raciocinar

verb intransitiu Fer ús de la raó, per a conèixer o jutjar, per a inferir o demostrar quelcom partint d’unes bases o premisses Només l’ésser humà raciocina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raciocini

■ raciocini

masculí Acció de raciocinar l’efecte Facultat de raciocinar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ racional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">racional</title>

Partició sil·làbica: ra_ci_o_nal
Etimologia: del ll. rationalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Dotat de raó, de la facultat de raonar. L’home és un animal racional.
    2. masculí Animal racional, persona.
  2. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la raó. Un mètode racional.
    2. Fundat en la raó. Una deducció racional.
    3. Conforme amb la raó. Un tractament racional.
    1. adjectiu antigament Relatiu o pertanyent a la ració o compte.
    2. masculí A l’antic règim, fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
    3. masculí A l’antic règim, fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
    4. masculí Oficial de la Generalitat suprem revisor dels comptes.
    5. llibre racional dret canònic Llibre on es registren les còngrues o porcions que corresponen a cada canonge en la mesa del capítol.
  4. adjectiu àlgebra i matemàtiques Dit de l’expressió algèbrica que no conté cap radical. Funció racional. Nombre racional.
  5. masculí
    1. judaisme Nom que la Vulgata dona al pectoral del summe sacerdot hebreu.
    2. litúrgia Ornament episcopal antic, semblant al pal·li, format de dues peces de tela ricament brodades, l’una damunt l’esquena i l’altra damunt el pit, subjectes per espatlleres ovalades, de les quals penjaven dues o tres franges.

■ racional

adjectiu Dotat de raó, de la facultat de raonar L’home és un animal racional masculí Animal racional, persona adjectiu Relatiu o pertanyent a la raó Un mètode racional Fundat en la raó Una deducció racional Conforme amb la raó Un tractament racional adjectiu antigament Relatiu o pertanyent a la ració o compte masculí A l’antic règim, fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances masculí A l’antic règim, fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca masculí Oficial de la Generalitat suprem revisor dels comptes llibre racional…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ racionalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">racionalisme</title>

Partició sil·làbica: ra_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de racional 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. filosofia
    1. Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, comprensió o interpretació veritable de la realitat.
    2. Doctrina que interpreta i fonamenta les creences religioses a partir de la sola raó.
  2. Actitud en virtut de la qual hom cerca una comprensió o interpretació de les coses d’una manera exclusivament, o àdhuc excessivament, racional.
  3. art Moviment arquitectònic caracteritzat per la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la planta i façana lliures i l’ús d’elements prefabricats. Aquesta denominació, però, va essent substituïda per la d’estil internacional, funcionalisme i moviment modern.

■ racionalisme

masculí filosofia Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, comprensió o interpretació veritable de la realitat Doctrina que interpreta i fonamenta les creences religioses a partir de la sola raó Actitud en virtut de la qual hom cerca una comprensió o interpretació de les coses d’una manera exclusivament, o àdhuc excessivament, racional art Moviment arquitectònic caracteritzat per la concepció de l’edifici de dins cap enfora, la…
Informació complementària
Traducció