Es mostren 88951 resultats
■
rada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rada</title>
Accessory
Etimologia: del fr. rade, i aquest, de l’angl. ant. râd, íd., der. de rîdan ‘moure d’una banda a una altra; muntar a cavall’ (angl. to ride ‘cavalcar’), pel bressoleig de les embarcacions ancorades en una rada 1a font: 1868, DLCo.
Body
femení Badia apta per a arrecerar-hi les naus.
■
rada
femení Badia apta per a arrecerar-hi les naus
■
radar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radar</title>
Accessory
Etimologia: acrònim format amb els mots de l’angl. nord-americà RAdio Detecting And Ranging ‘detecció i mesura de la distància per ràdio’
Body
masculí aeronàutica, marina, marítim i radiotècnia Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
■
radar
masculí aeronàutica , marina, marítim i radiotècnia Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència microones
radarastronomia
<title type="display">radarastronomia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ra_dar_as_tro_no_mi_a
Body
femení astronomia Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
radarastronomia
femení astronomia Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit
■
radi1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radi</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. radius, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
-
masculí
-
- geometria Distància del centre d’un cercle o d’una esfera a qualsevol punt de la circumferència del cercle de la superfície esfèrica, respectivament.
- transports Raig d’una roda.
- radi covalent química Distància característica de cada element, en un tipus particular d’hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent.
- radi de girada automòbil, automobilisme Radi mínim de la circumferència descrita per la roda directriu exterior d’un vehicle automòbil en efectuar un viratge permès pel seu sistema de direcció. És anomenat també radi de viratge.
- radi iònic química En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
- radi metàl·lic química En una estructura metàl·lica, radi de l’esfera que hom pot assimilar a un àtom metàl·lic.
- radi vector geometria Vector que va des d’un origen o punt fix determinat (centre, pol, focus, etc.) fins a un punt variable.
-
- Espai circular definit pel seu radi geomètric. En un radi de cinc quilòmetres. Radi d’acció d’un submarí.
- figuradament El radi d’activitat d’una empresa comercial.
- radi d’acció aeronàutica Distància que una aeronau pot recórrer sense proveir-se de combustible en vol.
-
anatomia animal
- Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n’ocupa la part interna.
- Peça esquelètica de les aletes dels peixos.
-
botànica
- En una umbel·la, cadascun dels pedicels o peduncles que sostenen una flor o una umbèl·lula.
- Lígula d’un capítol radiat.
- radi medul·lar histologia i botànica En l’arrel i en la tija, banda radial de teixit parenquimàtic situada entre els feixos conductors.
Vegeu també:
radi2
■
radi1
masculí geometria Distància del centre d’un cercle o d’una esfera a qualsevol punt de la circumferència del cercle de la superfície esfèrica, respectivament transports Raig d’una roda radi covalent química Distància característica de cada element, en un tipus particular d’hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent radi de girada automòbil, automobilisme Radi mínim de la circumferència descrita per la roda directriu exterior d’un vehicle automòbil en efectuar un viratge permès pel seu sistema de direcció És anomenat també radi de…
■ radi2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">radi</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: v. radi1
Body
- masculí química inorgànica
- [símbol Ra] Element químic de nombre atòmic 88 pertanyent al grup IIa de la taula periòdica.
- bromur de radi [RaBr2] Cristalls incolors que s’engrogueixen amb el temps, fortament corrosius, obtinguts directament de les menes del radi barrejats amb bromur de bari.
- clorur de radi [RaCl2] Cristalls groguencs fortament corrosius i elevadament tòxics, obtinguts directament de les menes del radi.
Vegeu també:
radi1
■ radi2
masculí química inorgànica símbol Ra Element químic de nombre atòmic 88 pertanyent al grup IIa de la taula periòdica bromur de radi RaBr 2 Cristalls incolors que s’engrogueixen amb el temps, fortament corrosius, obtinguts directament de les menes del radi barrejats amb bromur de bari clorur de radi RaCl 2 Cristalls groguencs fortament corrosius i elevadament tòxics, obtinguts directament de les menes del radi Vegeu també radi 1
■
radiació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radiació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ra_di_a_ci_ó
Etimologia: del ll. radiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
Etimologia: del ll. radiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
Body
-
femení
-
- Acció de radiar;
- l’efecte.
-
- física Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material.
- per extensió física Nom donat a les partícules elementals emeses pels nuclis radioactius. Radiació alfa. Radiació beta. Radiació gamma.
- radiació atmosfèrica astrofísica i meteorologia Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament
- radiació contrària aeronàutica i meteorologia Porció de la radiació atmosfèrica que és retornada cap a la Terra.
- radiació de sincrotró física Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
- radiació efectiva astrofísica i meteorologia Diferència o balanç entre la radiació emesa per la superfície terrestre i l’absorbida provinent de l’atmosfera.
- radiació solar astrofísica i meteorologia Energia emesa pel sol en forma de radiació electromagnètica.
- radiació tèrmica física Radiació que emeten els cossos pel fet de trobar-se a temperatura absoluta diferent de zero.
- radiació terrestre astrofísica i meteorologia Energia emesa per la superfície terrestre en forma de radiació electromagnètica.
-
geometria
- Conjunt de figures geomètriques que tenen un punt comú.
- Figura amb una disposició radial.
- radiació adaptativa evolució, evolucionisme Terme emprat per a explicar els processos mitjançant els quals s’han arribat a diferenciar els grans grups d’organismes vius.
■
radiació
femení Acció de radiar l’efecte física Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material per extensió física Nom donat a les partícules elementals emeses pels nuclis radioactius Radiació alfa Radiació beta Radiació gamma radiació atmosfèrica astrofísica i meteorologia Energia emesa en forma de radiació electromagnètica per l’atmosfera, com a conseqüència del seu escalfament radiació contrària aeronàutica i meteorologia Porció de la radiació atmosfèrica que és retornada cap a la Terra radiació de sincrotró física Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una…
■
radiador
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radiador</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ra_di_a_dor
Etimologia: de radiar 1a font: 1868, DLCo.
Etimologia: de radiar 1a font: 1868, DLCo.
Body
-
masculí
-
calefacció
- automòbil, automobilisme i tecnologia Aparell que presenta una gran superfície de radiació, emprat per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc., o bé per a refredar una substància calenta que hi ha al seu interior o hi circula.
- radiador elèctric Calefactor basat en la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència.
-
física
- radiador gris Radiador que en tot l’espectre emet una fracció k de l’energia emesa pel cos negre a la mateixa temperatura.
- radiador integral Cos negre.
- radiador ideal òptica i luminotècnia Font lluminosa teòrica que compleix aquestes dues condicions: dins la zona visible de l’espectre emet amb una distribució d’energies, segons les longituds d’ona, igual que la del cos negre a la mateixa temperatura, i en les altres zones de l’espectre no emet cap radiació.
■
radiador
masculí calefacció automòbil, automobilisme i tecnologia Aparell que presenta una gran superfície de radiació, emprat per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc, o bé per a refredar una substància calenta que hi ha al seu interior o hi circula radiador elèctric Calefactor basat en la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència física radiador gris Radiador que en tot l’espectre emet una fracció k de l’energia emesa pel cos negre a la mateixa temperatura radiador integral Cos negre radiador ideal òptica i…
■
radial
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radial</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ra_di_al
Etimologia: de radi1
Etimologia: de radi1
Body
-
adjectiu
-
- Relatiu o pertanyent a un radi.
- Dit d’una disposició anàloga a la dels raigs d’una roda.
- Que es desenvolupa uniformement al voltant d’un eix central. Simetria radial.
- anatomia animal Relatiu o pertanyent al radi, os de l’avantbraç. Artèria radial. Músculs radials. Nervi radial.
-
conducte radial
anatomia animal
- Cadascun dels conductes que surten de l’estómac de les meduses i van a parar al canal circular que voreja l’ombrel·la.
- Cadascun dels conductes que en els equinoderms surten del canal anular i s’estenen pels braços o regions del cos de l’animal i dels quals surten els peus ambulacrals.
■
radial
adjectiu Relatiu o pertanyent a un radi Dit d’una disposició anàloga a la dels raigs d’una roda Que es desenvolupa uniformement al voltant d’un eix central Simetria radial anatomia animal Relatiu o pertanyent al radi, os de l’avantbraç Artèria radial Músculs radials Nervi radial conducte radial anatomia animal Cadascun dels conductes que surten de l’estómac de les meduses i van a parar al canal circular que voreja l’ombrella Cadascun dels conductes que en els equinoderms surten del canal anular i s’estenen pels braços o regions del cos de l’animal i dels quals surten els peus ambulacrals
■
radialment
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radialment</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ra_di_al_ment
Etimologia: de radial
Etimologia: de radial
Body
adverbi D’una manera radial.
■
radialment
adverbi D’una manera radial