Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ radicalitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicalitat</title>

Etimologia: de radical

femení Qualitat de radical.

■ radicalitat

femení Qualitat de radical

■ radicalització

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicalització</title>

Partició sil·làbica: ra_di_ca_lit_za_ci_ó
Etimologia: de radicalitzar

femení Acció de radicalitzar o de radicalitzar-se.

■ radicalització

femení Acció de radicalitzar o de radicalitzar-se

■ radicalitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicalitzar</title>

Etimologia: de radical

verb

transitiu Donar un caràcter extrem o radical a certes coses, especialment en el camp polític o ideològic. Aquest partit ha radicalitzat el seu discurs.
pronominal Les posicions s’han radicalitzat.

■ radicalitzar

verb transitiu Donar un caràcter extrem o radical a certes coses, especialment en el camp polític o ideològic Aquest partit ha radicalitzat el seu discurs pronominal Les posicions s’han radicalitzat

■ radicalment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicalment</title>

Etimologia: de radical 1a font: s. XIV, Eiximenis

adverbi D’una manera radical.

■ radicalment

adverbi D’una manera radical

■ radicand

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicand</title>

Homòfon: radicant

masculí matemàtiques En un radical, expressió que hi ha dins el signe radical i que, per tant, és afectada per aquest.

■ radicand

masculí matemàtiques En un radical, expressió que hi ha dins el signe radical i que, per tant, és afectada per aquest

■ radicant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicant</title>

Homòfon: radicand

adjectiu botànica Que produeix o pot produir arrels.

■ radicant

adjectiu botànica Que produeix o pot produir arrels

■ radicar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicar</title>

Etimologia: del ll. td. radicare, íd. 1a font: s. XIV

verb

intransitiu

Arrelar.
Ésser situat, tenir la seva permanència, en tal lloc, en tal substància, etc. Aquesta manera de pensar radica en la ideologia comunista.

■ radicar

verb intransitiu Arrelar Ésser situat, tenir la seva permanència, en tal lloc, en tal substància, etc Aquesta manera de pensar radica en la ideologia comunista

■ radicel·la

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicel·la</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. radix, -īcis ‘arrel’, amb el sufix dimin. ll. -ellus, -ella

femení botànica Arrel petita, especialment les últimes ramificacions radicals.

■ radicel·la

femení botànica Arrel petita, especialment les últimes ramificacions radicals

■ radici-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radici-</title>

Forma prefixada del mot llatí radix, -īcis, que significa ‘arrel’. Ex.: radicícola, radiciforme.

■ radici-

Forma prefixada del mot llatí radix, -īcis , que significa ‘arrel’ Ex radicícola, radiciforme

■ radicícola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicícola</title>

Etimologia: de radici- i -cola

adjectiu zoologia Dit de l’animal que habita sobre les arrels de les plantes o entre aquestes arrels.

■ radicícola

adjectiu zoologia Dit de l’animal que habita sobre les arrels de les plantes o entre aquestes arrels

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ radicalitat

■ radicalització

■ radicalitzar

■ radicalment

■ radicand

■ radicant

■ radicar

■ radicel·la

■ radici-

■ radicícola

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia