Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc, forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc, no és gens o tant de témer, de plànyer, etc, i, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi Equival a bé , prou , no és res , tant se val , segons els casos Són molt de plànyer les dones que han perdut el marit La Maria rai, que és rica la Joana, és de plànyer, que ha quedat pobra i amb quatre…