Es mostren 88940 resultats

■ rajoler
| rajolera

■ rajoler
| rajolera

masculí i femení oficis manuals i història Menestral que fa rajoles o en ven comptar com un rajoler Comptar exagerant les xifres arbitràriament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rajoleria

■ rajoleria

femení Fàbrica de rajoles Botiga de rajoler
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rajoleta

■ rajoleta

femení Rajola de València, taulell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rajolí

■ rajolí

masculí Raig molt prim d’un líquid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rajput


<title type="display">rajput</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als rajputs.
  2. masculí i femení història Individu d’una casta guerrera hindú que comprèn diverses poblacions del NE de l’Índia lligades ètnicament i, sobretot, per l’esperit guerrer.

rajput

adjectiu Relatiu o pertanyent als rajputs masculí i femení història Individu d’una casta guerrera hindú que comprèn diverses poblacions del NE de l’Índia lligades ètnicament i, sobretot, per l’esperit guerrer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ral</title>

Etimologia: contracció de l’ant. real ‘reial’ 1a font: s. XVII
  1. adjectiu Reial, només en l’expressió camí ral.
  2. masculí economia
    1. Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta.
    2. Moneda equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta.
  3. masculí [ant: real] numismàtica
    1. A l’edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local.
    2. cinc rals Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors.
    3. ral d’ardits (o d’ardit) Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del segle XVII amb una equivalència de 24 diners.
    4. ral d’argent Genèricament, moneda catalana d’argent.
    5. ral d’argent per extensió Tota moneda d’argent de pes aproximat als 3 g.
    6. ral d’argent de València Moneda d’argent creada per Joan I, amb un valor de 18 diners (equivalent a un sou i mig), coneguda popularment amb el nom de divuitè.
    7. ral de billó Genèricament, moneda reial de lliga d’argent i coure.
    8. ral de billó Unitat de compte usada a la monarquia hispànica, generalitzada des del segle XVIII i oficialitzada el 1809.
    9. ral de Castella Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al segle XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la més estable moneda d’argent d’aquell regne.
    10. ral de Mallorca Moneda d’argent del regne de Mallorca, creada pel rei Jaume II de Mallorca, que valia 16 diners de rals senars o menuts.
    11. ral de València Moneda de billó creada per Jaume I, que valia un diner.
    12. ral d’or Moneda d’or francesa, imitada repetidament a l’època medieval, que valia 25 sous parisencs.
    13. ral d’or Timbre d’Alfons el Magnànim.
    14. ral d’or de Mallorca Moneda d’or creada per Jaume II, d’una talla de 60 peces per marc.
    15. ral d’or de València Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim, amb una talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc. Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts.
  4. ral del batlle història del dret Prestació senyorial que hom pagava a Catalunya.

■ ral

adjectiu Reial, només en l’expressió camí ral masculí economia Unitat de compte corresponent a una quarta part de pesseta Moneda equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta masculí ant real numismàtica A l’edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local cinc rals Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors ral d’ardits o d’ardit Unitat de compte usada al Principat de Catalunya a partir del segle XVII amb una equivalència de 24 diners ral d’argent Genèricament, moneda catalana d’argent ral d’argent…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ralenc
| ralenca

ralenc
| ralenca

adjectiu i masculí i femení De Ral Capcir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ralentí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ralentí</title>

Etimologia: del fr. ralenti, part. passat substantivat de ralentir ‘alentir’, der. de lent
masculí [plural ralentís] motors Estat de funcionament d’un motor endotèrmic en el qual la potència desenvolupada és justament la que cal per a mantenir el motor engegat.

■ ralentí

masculí plural ralentís motors Estat de funcionament d’un motor endotèrmic en el qual la potència desenvolupada és justament la que cal per a mantenir el motor engegat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ralet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ralet</title>

    masculí
  1. numismàtica
    1. Al segle XVII, moneda d’argent barcelonesa valorada en mig croat.
    2. Moneda barcelonesa d’argent creada el 1674, tipus de croat, de baix contingut d’argent, taxada en tres sous de compte.
    3. Nom donat al croat del temps de la guerra de Successió.
  2. fer ralet Moixaina i petit copet que hom fa al palmell de la mà dels infants mentre diu ‘ralet, ralet, paga dineret’.

■ ralet

masculí numismàtica Al segle XVII, moneda d’argent barcelonesa valorada en mig croat Moneda barcelonesa d’argent creada el 1674, tipus de croat, de baix contingut d’argent, taxada en tres sous de compte Nom donat al croat del temps de la guerra de Successió fer ralet Moixaina i petit copet que hom fa al palmell de la mà dels infants mentre diu ‘ralet, ralet, paga dineret’
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ralinga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ralinga</title>

Etimologia: del fr. ralingue, íd., i aquest, del neerl. ant. râlîk (actual raalijk), comp. de râ ‘verga’ i lîk ‘ralinga’ 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. aeronàutica Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons o globus, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta.
  2. marina, marítim Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
  3. pesca Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa.

■ ralinga

femení aeronàutica Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons o globus, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta marina, marítim Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les pesca Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa
Traducció