Es mostren 88951 resultats

rampellut
| rampelluda

rampellut
| rampelluda

rampeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rampeu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ram_peu
Etimologia: alteració de repeu
Body
    masculí
  1. Repeu.
  2. a rampeu (o al rampeu) de locució adverbial Al peu mateix de, a la vora de. A rampeu de la muntanya.
  3. donar un rampeu (a algú o alguna cosa) Assemblar-s’hi, especialment en mèrit, valor, etc. No és com ell, però li dona un bon rampeu.

rampeu

rampí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rampí</title>

Accessory
Etimologia: de rampa1 1a font: 1392
Body
    masculí
  1. construcció naval Embarcació de transport emprada a l’edat mitjana que arborava dos pals i era semblant al pàmfil, i eventualment disposava de rems.
  2. agricultura i jardineria Eina que consisteix en un mànec llarg amb un travesser en un dels extrems proveït de puntes de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar la palla, l’herba segada, etc., i també per a gratar la terra, etc.

rampí

rampill

rampill

rampillar

rampillar

rampinador
| rampinadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rampinador</title>

Accessory
Etimologia: de rampinar
Body
    agricultura
  1. adjectiu Que serveix per a arreplegar l’herba segada, la palla, etc.
  2. masculí i femení El qui treballa amb el rampí o amb la rampinadora, o arreplega l’herba, etc.
  3. màquina rampinadora (o simplement rampinadora f) Màquina agrícola que consisteix en un bastiment muntat damunt dues rodes i proveït de dents corbes i que serveix per a rampinar.

rampinador
| rampinadora

rampinar

rampinar

rampinya

rampinya

rampinyador
| rampinyadora

rampinyador
| rampinyadora

rampinyar

rampinyar